Les cadenes tròfiques són analitzades i estudiades dins d'una branca de la biologia, l'ecologia. Aquesta ciència estudia les relacions que s'estableixen entre el medi i els organismes, a més de les connexions que es puguin donar entre les diferents espècies.
Una relació molt important és la que té lloc mitjançant la nutrició Com uns organismes s'alimenten d' altres, o de les seves deixalles, i així, la matèria i l'energia poden viatjar. Per això, en aquest article del nostre lloc parlem de la cadena tròfica terrestre Continua llegint per saber en què consisteix!
Què és una cadena tròfica terrestre?
Les cadenes tròfiques, en ecologia, fan referència a la transferència d'energia i matèria que passa d'un organisme a un altre. A més, tenen en compte l'energia que es perd, a través de la respiració, a cada grup d'organismes. Les cadenes tròfiques terrestres són aquelles que involucren organismes terrestres, és a dir, espècies vegetals i animals que duen a terme les seves funcions vitals fora del medi aquàtic.
Dins d'una cadena tròfica terrestre trobem:
- Organismes productors: són els individus, normalment plantes, que transformen la matèria inorgànica en matèria orgànica. Són els éssers que inicien la cadena.
- Consumidors primaris: són els animals que s'alimenten dels organismes productors al complet o d'algunes de les seves parts, com podrien ser les fulles, arrels, llavors o fruits. En general són animals herbívors, encara que els animals omnívors també s'alimenten de plantes.
- Consumidors secundaris o mesodepredadors: són animals depredadors que cacen i s'alimenten dels consumidors primaris o herbívors. Per tant, són animals carnívors.
- Consumidors terciaris o súperdepredadors: aquests animals poden alimentar-se tant d'herbívors com de consumidors primaris. Són essencials en els ecosistemes ja que, en molts casos, actuen com a organismes "paraigües", evitant la superpoblació dels depredadors habituals i el conseqüent desequilibri de l'ecosistema.
En els ecosistemes no hi ha cadenes tròfiques simples on trobem un individu de cada baula, sinó que hi haurà moltes cadenes relacionades entre elles formant el que es coneix com "xarxa tròfica".
Diferència entre cadena tròfica terrestre i aquàtica
Cada ecosistema té les seves pròpies cadenes tròfiques, formades per animals i plantes que viuen en aquest bioma. Una cadena tròfica d'un ecosistema terrestre es diferencia d'una cadena tròfica aquàtica en què la segona la formen éssers que habiten medis aquàtics i la primera éssers terrestres.
Ocasionalment, ambdues cadenes poden relacionar-se en una mateixa xarxa tròfica, és a dir, éssers aquàtics podran ser depredats per animals terrestres i viceversa. Per exemple, el martí pescador comú (Alcedo atthis), que forma part del medi terrestre, s'alimenta de petits peixos que viuen al medi aquàtic. Un altre bon exemple seria el dels peixos arquers(Toxotes sp.), que cacen insectes que sobrevolen o es posen sobre plantes a prop de la superfície de l'aigua.
Exemple de cadena tròfica terrestre
La quantitat d'exemples de cadenes tròfiques terrestres són, pràcticament, incomptables. A més, cada dia es descobreixen noves relacions conforme s'estudien més a les diferents espècies. A continuació, us mostrem dos exemples de cadena tròfica terrestre:
Exemple 1
Calèndula (Calendula officinalis) à Abella europea (Apis mellifera) à Abellerol europeu (Merops apiaster) à Guineu vermella (Vulpes vulpes)
En aquest exemple de cadena tròfica terrestre, la calèndula és l'organisme productor. La abella, només s'alimenta del pol·len i el nèctar de la flor. El abellerol és una au especialista a caçar abelles, encara que també pot depredador altres insectes. Finalment, el guineu, encara que no caça els exemplars adults, ataca els nius que aquestes aus construeixen a terra, depredant a les cries els ous.
Exemple 2
Pícea de Sitka (Picea sitchensis) à Alce d'Alaska (Alces alces gigues) à Guineu nival (Vulpes lagopus) à Llop gris (Canis lupus)
La pícea de Sitka és una conífera les pinyes de la qual serveixen d'aliment al alceAquest no és directament caçat pel guineu nival , però si es podria menjar les restes d'un cadàver. El llop és un superdepredador que, habitualment, depreda tant ants com guineus.
