La experimentació en animals és un tema que està en debat i, si aprofundim una mica en la Història recent, veurem que no és una cosa nova. És un tema molt discutit tant a les esferes científiques com a polítiques o socials.
Des de la segona meitat del segle XX es debat sobre el benestar animal, no només dels animals d'experimentació, també dels animals domèstics o dels animals de la indústria càrnia.
En aquest article del nostre lloc farem un petit recorregut per la Història de la experimentació animal, començant per la seva definició, elstipus d'experimentació que existeixen i les possibles alternatives.
Què és l'experimentació animal?
L'experimentació animal és la creació i ús de models animals amb finalitats científiques, la finalitat de les quals sol ser la d'allargar i millorar la vida humana i la d' altres animals, com els animals de companyia o el bestiar.
La investigació amb animals és obligatòria en el desenvolupament de nous fàrmacs o teràpies que s'hagin de fer servir en humans segons el Codi de Nuremberg, després que en la Segona Guerra Mundial es cometessin barbàries amb humans. Segons la Declaració d'Hèlsinki, la investigació biomèdica en humans “ha d'estar basada en proves de laboratori adequadament realitzades i en experimentació amb animals”.
Tipus d'experimentació animal
Existeixen molts tipus d'experimentació amb animals segons el camp on s'investigui:
- Recerca agroalimentària: estudi de gens amb interès agronòmic i disseny de plantes o animals transgènics.
- Medicina i veterinària: diagnòstic de mal alties, creació de vacunes, tractament i cura de mal alties, etc.
- Biotecnologia: producció de proteïnes, bioseguretat, etc.
- Medi ambient: anàlisi i detecció de contaminants, bioseguretat, genètica de poblacions, estudis de comportaments migratoris, estudis de comportaments reproductius, etc.
- Genómica: anàlisi de les estructures i funcions dels gens, creació de bancs genòmics, creació de models animals de mal alties humanes, etc.
- Farmàcia: enginyeria biomèdica per a diagnòstic, xenotransplantaments (creació d'òrgans en porcs i primats per a trasplantaments a humans), creació de nous fàrmacs, toxicologia, etc.
- Oncologia: estudis de progressió tumoral, creació de nous marcadors tumorals, metàstasi, predicció de tumors, etc.
- Mal alties infeccioses: estudi de mal alties bacterianes, resistència a antibiòtics, estudis de mal alties víriques (hepatitis, mixomatosi, VIH…), parasitàries (Leishmania, paludisme, filariosi…)
- Neurociències: estudi de mal alties neurodegeneratives (Alzheimer), estudi del teixit nerviós, mecanismes del dolor, creació de noves teràpies, etc.
- Mal alties cardiovasculars: cardiopaties, hipertensió, etc.
Història de l'experimentació animal
L'ús d'animals per a l'experimentació no és un fet actual, aquestes tècniques es fan des de molt abans de la Grècia Clàssica, en concret des de la Prehistòria, evidència d'això són els dibuixos que es poden observar de l'interior dels animals a les coves, realitzats pels antics Homo sapiens.
Inicis de l'experimentació animal
El primer experimentador del qual es té constància va ser Acmaeon de Crotona, que l'any 450 a. C. va seccionar el nervi òptic, provocant la ceguesa en un animal. Altres exemples d'experimentadors antics són Alexandria Herófilo(330-250 a. C.) que va mostrar la diferència funcional entre nervis i tendons usant animals, o Galeno(130-210 d. C.) que va practicar tècniques de dissecció, mostrant no només l'anatomia de certs òrgans, sinó també les funcions.
L'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana va suposar un endarreriment per a la ciència degut, segons els historiadors, a tres causes principals:
- La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la desaparició del coneixement aportat pels grecs.
- La invasió dels bàrbars procedents de tribus asiàtiques molt menys desenvolupades
- L'expansió del cristianisme, que no creia en principis corporals, sinó espirituals.
La arribada de l'Islam a Europa no va servir per augmentar els coneixements mèdics, ja que eren contraris a la realització d'autòpsies i necròpsies, però gràcies a ells es va recuperar tota la informació perduda dels grecs.
Al segle IV, es va produir una heretgia dins del cristianisme a Bizanci sent expulsada part de la població, es van establir a Pèrsia i van crear la primera Escola de Medicina Al segle VIII, Pèrsia va ser conquerida pels àrabs i van prendre tot el coneixement, difonent-ho pels territoris que van conquerir.
També a Pèrsia, al segle X, va néixer el metge i experimentador Ibn Sina, conegut a occident com Avicena. Abans dels 20 anys havia publicat més de 20 volums sobre totes les ciències conegudes, en els quals apareix, per exemple, com fer una traqueotomia.
Transició cap a l'Edat Moderna
Més tard a la Història, durant el Renaixement, la realització d'autòpsies va donar un impuls al coneixement de l'anatomia humana. A Anglaterra, Francis Bacon(1561-1626) en els seus escrits sobre experimentació va afirmar la necessitat de l'ús d'animalsd'experimentació per a l'avenç de la ciència. En aquesta mateixa època van aparèixer molts altres experimentadors que recolzaven la idea de Bacon.
D' altra banda, Carlo Ruini (1530 – 1598) veterinari, jurista i arquitecte, va deixar plasmada tota l'anatomia i l'esquelet del cavall, així com la manera de curar certes mal alties.
El 1665, Richard lower (1631 – 1691) va realitzar la primera transfusió sanguínia entre gossos. Després ho va intentar de gos a humà, però les conseqüències van ser fatals.
Robert Boyle (1627-1691) va demostrar mitjançant l'ús d'animals que l'aire és imprescindible per a la vida.
Al segle XVIII, l'experimentació amb animals va augmentar considerablement i van començar a aparèixer pensaments en contra i la primeraconsciència del dolor i patiment dels animals no humans. Henri Duhamel Dumenceau (1700-1782) va escriure un assaig darrere de l'experimentació animal des d'un punt de vista ètic en què deia: "cada dia moren més animals per satisfer la nostra gana que els que poden ser sacrificats per l'escalpel dels anatòmics, els quals ho fa amb la útil finalitat que redundi en la conservació de la salut i en la curació de les mal alties". D' altra banda, el 1760, James Ferguson, va crear la primera tècnica alternativa a l'ús d'animals d'experimentació.
L'Edat Contemporània
Al segle XIX van esdevenir els més descobriments de la medicina moderna a través de l'ús d'animals:
- Louis Pasteur (1822 - 1895) va crear les vacunes de l'àntrax en ovelles, còlera en gallines i ràbia en gossos.
- Robert koch (1842 – 1919) va descobrir el bacteri causant de la tuberculosi.
- Paul Erlich (1854 – 1919) va estudiar la meningitis i la sífilis, sent l'impulsor de la immunologia.
A partir del segle XX, amb l'aparició de la anestesia, es va produir un gran avenç en medicina amb unmenor patiment dels animals. En aquest segle també, van aparèixer les primeres lleis de protecció dels animals de companyia, ramaderia i experimentació:
- 1966. Animal Welfare Act, als Estats Units d'Amèrica.
- 1976. Cruelty to Animals Act, a Anglaterra.
- 1978. Good laboratory Practice (emès per la “Food and Drug Administration” FDA), als Estats Units d'Amèrica.
- 1978. Ethical Principes and Guidelines for Scientific Experiments on Animals, a Suïssa.
Pel creixent malestar general de la població que cada dia està més en contra de l'ús d'animals en qualsevol àmbit, ha calgut la creació de lleis a favor de la protecció dels animals, sigui quin sigui el seu ús. A Europa s'han promulgat les lleis, decrets i convenis següents:
- Conveni Europeu sobre Protecció dels animals vertebrats utilitzats amb fins experimentals i altres fins científics (Estrasburg, 18 de Març de 1986).
- 24 de novembre de 1986, el Consell d'Europa ha publicat una Directiva relativa a l'aproximació de les disposicions legals, reglamentàries i administratives dels Estats Membres respecte a la protecció dels animals utilitzats per a experimentació i d' altres finalitats científiques.
- DIRECTIVA 2010/63/UE DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL del 22 de setembre del 2010 relativa a la protecció dels animals utilitzats per a fins científics.
Al principi, Espanya es va limitar a traslladar les exigències d'Europa a la legislació espanyola (REAL DECRET 223/1988 de 14 de Març, sobre la protecció dels animals utilitzats per a experimentació i altres fins científics.). Però més endavant es van afegir noves lleis, com la Llei 32/2007, de 7 de novembre, per a la cura dels animals, en la seva explotació, transport, experimentació i sacrifici, incorpora un règim sancionador.
Alternatives a l'experimentació amb animals
L'ús de tècniques alternatives a l'experimentació amb animals no és, en primer lloc, acabar amb aquests. Les alternatives a l'experimentació amb animals va sorgir el 1959 quan Russel i Burch van proposar les 3 R's: reemplaçament, reducció i refinament.
Les alternatives de reemplaçament són aquelles tècniques que substitueixen l'ús d'animals vius. Russel i Burch van diferenciar entre reemplaçament relatiu, en què s'eutanàsia a l'animal vertebrat per treballar amb les seves cèl·lules, òrgans o teixits i el reemplaçament absolut, on els vertebrats són reemplaçats per cultius de cèl·lules humanes, d'invertebrats i altres teixits.
Respecte a la reducció, hi ha evidències que un mal disseny experimental i una anàlisi estadística errònia donen lloc a un mal ús de els animals, sent les seves vides esbiaixades sense cap utilitat. S'han d'emprar el menor nombre d'animals possible, per la qual cosa un comitè ètic haurà de valorar si el disseny de l'experiment i l'estadística a fer servir és la correcta. A més es poden fer servir animals filogenèticament inferiors o embrions.
El refinament de les tècniques fa que el dolor potencial que pugui patir un animal sigui mínim o inexistent. Cal mantenir el benestar animal per sobre de tot. No hi ha d'haver estrès fisiològic, psicològic o ambiental. Per això s'ha d'usar anestèsics i tranquil·litzants durant les possibles intervencions i l'enriquiment ambiental a l'allotjament de l'animal, perquè pugui dur a terme la seva etologia natural.
Experimentació en animals pros i contres
El principal inconvenient de l'ús d'animals d'experimentació és l'ús en si dels animals, els danys potencials que se'ls infringeix i el dolor físic i psíquic que poden patir. Descartar l'ús total d'animals d'experimentació no és actualment possible, per això els avenços han d'anar encaminats a disminuir-ne l'ús i combinar-los amb tècniques alternatives com programes informàtics i ús de teixits, així com instar els polítics aendurir la legislació que regula l'ús d'aquests animals, a més de continuar creant comitès que cercirin el bon maneig d'aquests animals i prohibir tècniques doloroses o la repetició d'experiments ja realitzats.
Els animals usats en experimentació es fan servir per la seva similitud amb l'ésser humà, les mal alties que patim són molt similars a la d'ells, de manera que tot allò estudiat per a nos altres s'ha aplicat a la veterinària. Tots els avenços mèdics i veterinaris no haurien estat possibles (desgraciadament) sense aquests animals. Per això s'ha de continuar invertint en aquells grups científics que advoquen per fi, en un futur, l'ús d'animals d'experimentació i, mentrestant, seguir lluitant perquè els animals "en cubetes" pateixin en absolut
