La falconeria és un art mil·lenari: antigament els falconers usaven els seus ocells per aconseguir aliment. En l'actualitat aquest fi no és el primordial ja que les aus rapinyaires domesticades s'utilitzen per evitar accidents a aeroports, ja que dispersen amb molta eficàcia les esbarts d'ocells que sobrevolen les pistes d'aterratge.
També s'utilitzen, tot i que de manera diferent, implantant nius de les açores, falcons i altres espècies cetréres, als edificis de gran altura i emblemàtics a les principals ciutats del món. La Basílica de la Sagrada Família barcelonina és un exemple de lloc on l'edifici està protegit per falcons que impedeixen que els coloms nien i embrutin l'obra magna de Gaudí. Continua llegint per saber com es pot iniciar a la falconeria
Què has de plantejar-te abans d'adoptar un rapinyaire
Si en alguna ocasió t'has plantejat adoptar un rapinyaire, has de saber que es requereixen dos requisits imprescindibles i molts altres molt necessaris:
El primer requisit és plantejar-se si podràs disposar dels recursos de temps, espai, i diners suficients per mantenir un rapinyaire cetrera en bones condicions durant 365 dies a l'any i per a un període superior als deu anys. L'escriptor Miguel Delibes en una ocasió va ser convidat a una jornada cetrera i el seu amfitrió va definir la falconeria com: "Una forma voluntària d'esclavitud".
L' altre requisit indispensable serà tenir tots els papers en regla inherents al teu rapinyaire. Són documents gestionats per cada comunitat autònoma (part d'ells), i d' altres d'àmbit estatal. Si la documentació no està en regla es poden produir sancions greus
Requisits necessaris per posseir un rapinyaire
Abans d'adoptar un rapinyaire, és molt convenient llegir molt sobre el tema. A les biblioteques públiques trobareu abundant informació gratuïta.
D'aquesta manera la informació adquirida us servirà de pauta per comprendre quin tipus de rapinyaire us convé adoptar. En funció dels paratges als quals pugueu accedir, valorareu si és millor una au per caçar al vol altres ocells; o bé és preferible un rapinyaire que caça a terra conills o llebres.
L'assistència prèvia a exhibicions i concursos falconers, us permetrà dilucidar si la falconeria us interessa, o bé us apassiona. Si passa el segon, haureu de trobar un mestre. Serà molt convenient que un falconatge experimentat us ensenyi el correcte maneig del rapinyaire. Hi ha associacions falconeres per a això, on us informaran adequadament.
Dimorfisme sexual de les rapinyaires
Com succeeix en moltes altres aus, les rapinyaires femelles són més grans que els mascles i per tant tenen més força. Els mascles, però, en ser més lleugers gaudeixen d'un vol més àgil. Un exemple clar és l'açor: un mascle no podrà amb un conill o una llebre, la femella sí. Tot i això, el mascle caçarà millor altres ocells en vol que la femella.
Hi ha diferents espècies de rapinyaires de diverses mides, pesos, caràcters, amb diferents graus de complexitat i exigència en la seva cura. És convenient en iniciar-se a la falconeria, adoptar rapinyaires fàcils d'ensinistrar i resistents davant les nostres inevitables fallades per inexperiència.
L'Àguila de Harris (fotografia) és una molt recomanable per a principiants, ja que és molt intel·ligent, sociable, fàcil d'ensinistrar i resistent, gràcies al seu metabolisme lent.
Metabolisme de les rapinyaires
Els rapinyaires amb metabolisme accelerat són molt més delicats que els de metabolisme lent. El control diari del pes del rapinyaire és fonamental per controlar la seva salut Una petita pèrdua de pes pot minvar molt la salut de determinades aus amb metabolisme accelerat, com per exemple: el Gavilà Europeu.
Una peculiaritat alimentària dels rapinyaires és que han de menjar carn amb ploma i os, o amb pèl i os. Al cap d'hores regurgiten la Egragópila, que són les restes no digerides d'ossos, plomes o cabells. És imprescindible que el rapinyaire vomiti aquesta matèria abans de donar-li menjar de nou, podria emmal altir greument.
Alimentació, hàbits i cures de les rapinyaires falconeres
Les aus per a alimentació humana- pollastre o guatlla no són adequades per a l'aliment dels rapinyaires. El rapinyaire consumeix l'aliment cru, per la qual cosa és sensible als bacteris que porten aquests aliments, els quals es destrueixen en cuinar-los per al consum humà.
Els rapinyaires necessiten aliments específics que cal adquirir-los congelats, com per exemple: pollets d'un dia.
L'aigua s'ha de renovar diàriament per evitar patògens.
Per mantenir la seva salut els rapinyaires han de prendre el sol diàriament, la qual cosa els permet absorbir la vitamina D, necessària per a la correcta calcificació òssia. Cal també que cada dia puguin volar per exercitar correctament la musculació.
Setmanalment s'ha de desinfectar de forma escrupolosa l'entorn i tot l'utillatge que pertany al falconer i al rapinyaire.
Les rapinyaires falconeres no són mascotes
Els rapinyaires falconers no són mascotes a l'ús. Detesten que les toquin i és molt convenient que una única persona les atengui en totes les seves necessitats. Actualment totes les rapinyaires destinades a la falconeria són nascudes en captivitat, però hi ha dues modalitats de cria: les parentals i les improntades.
Els rapinyaires parentals s'han criat en captivitat, però amb els seus pares. Per això hem de guanyar-nos la seva confiança, ja que al principi ens veuen com a possibles predadors
Els rapinyaires improntats s'han criat en contacte directe amb els humans des d'un principi, amb la qual cosa la nostra presència no els espanta ja que elles mateixes també es consideren de la nostra mateixa espècie
El comportament de les parentals és similar al d'exemplars salvatges i és més difícil ensinistrar-les, però una vegada aconseguida la confiança la relació és més harmoniosa.
Les improntades són més fàcils d'ensinistrar, però poden ser més agressives i intentar imposar-nos la seva jerarquia en considerar-nos els seus congèneres. També poden piar sol·licitant-nos menjar en considerar-nos els seus pares o mares perpetus, cosa que una parental no farà mai. Fins i tot en època de zel les rapinyaires improntades poden arribar a insinuar-se.
