Quan parlem d'actes d'amor, adoptar-ne és un i no només per a la nostra espècie. De vegades, sense paraules però amb un mirada, n'hi ha prou per entendre què estan sentint els nostres gossos. Quan anem a un refugi d'animals i observem les caretes, qui s'atreveix a dir que no estan dient, “adopta'm”?! Una mirada ens pot reflectir l'ànima d'un animal i les seves necessitats o sentiments.
Des del nostre lloc volem posar en paraules alguns dels sentiments que creiem veure des dels ullets d'un gos que vol ser adoptat. Si bé les cartes avui dia ja gairebé no estan en ús per l'aparició dels mails i les xarxes socials, és un gest valent cada vegada que les rebem, i ens treuen un somriure.
Per aquesta raó posarem en paraules el que creiem sent un animal després de ser adoptat. Ja ho deia el Petit Príncep al seu llibre: "Domestíca'm i seré ser més feliç de l'univers". Gaudiu d'aquesta bella carta d'una gossa adoptada a la vostra propietària
Querida Dueña,
Com oblidar aquell dia que vas entrar al refugi i les nostres mirades es van creuar? Si l'amor és a primera vista, crec que va ser això el que vam tenir. Jo vaig córrer a saludar-te amb 30 gossos més, i entre lladrucs, grunyits i carícies desitjava que m'elegissis a mi entre tots No deixava de mirar-te, ni tu a mi, els teus ulls eren tan profunds i tendres… No obstant això, aviat els altres van fer que traguessis els teus ulls de mi, i jo em vaig desanimar com tantes altres vegades passava. Sí, creuràs que sóc així amb tots, m'agrada enamorar-me i desenamorar-me, una vegada i una altra. Però crec que aquesta vegada alguna cosa vaig causar en tu una cosa que no havia passat anteriorment. Vas venir tu a saludar-me a baix del meu arbre on em refugiava cada vegada que plovia o, em trencaven el cor. Mentre el propietari del refugi t'intentava dirigir a altres gossos tu, vas caminar en silenci cap a mi, on la fletxada va ser definitiva. Vaig voler fer-me la interessant i no moure't tant la meva cua, ja vaig descobrir que això de vegades espanta els futurs amos, però no vaig poder, no parava de girar com si fos un helicòpter. Vas jugar amb mi 1 o 2 hores, ja no ho recordo, però vaig ser molt, molt feliç.
Tot allò bo acaba aviat diuen, et vas posar drets i vas caminar cap a la caseta d'on surt el menjar, les vacunes i moltes altres coses més. Jo t'hi vaig acompanyar fent s alts i llepats a l'aire però no paraves de dir-me, tranquil·la… Tranquil·la? Com estaria tranquil·la? Ja t'havia trobat. Vas trigar una mica més del que s'esperava allà dins… No sé si van ser hores, minuts, segons, per a mi, una eternitat. Vaig tornar cap al meu arbre on m'amagava quan estava trist, però aquest cop amb el cap mirant cap a un altre costat que no era la porta per on havies desaparegut. No volia ser testimoni que sortissis i marxessis a casa teva sense mi. Vaig decidir dormir per oblidar, no ser testimoni del moment màgic recent ocorregut.
De sobte vaig sentir el meu nom, era l'amo del refugi, què voldrà? No veu que estic trist i ara no em ve de gust menjar ni jugar? Però com que sóc obedient vaig girar i allà estaves tu, ajupida, somrient-me, ja havies decidit que me n'aniria a casa amb tu.
Arribem a casa, casa nostra. Estava espantada, no coneixia res, no sabia com comportar-me pel que vaig decidir seguir-te per on em vull portar. Em parlaves tan dolçament que era difícil resistir-me als teus encants. M'has ensenyat on dormiria, on menjaria i on ho faries tu. Tenia tot el necessari, fins i tot joguines perquè no m'avorreixi, com vas poder pensar que m'avorriria? Tenia tant per descobrir i aprendre!
Van passar els dies, mesos i el teu afecte creixia alhora del meu. No aprofundiré en discussions de si els animals tenim sentiments o no, només t'explico el que em passa a mi. Avui, per fi puc dir-te que el més important a la meva vida ets tu Ni les passejades, ni el menjar, ni tan sols aquest gos tan maco que viu al pis de baix. Ets tu, perquè sempre estaré agraïda que m'hagis triat entre tots.
Cada dia de la meva vida es divideix entre els moments que ets amb mi i els que t'absentes. Mai oblidaré els dies que arribaves cansada de la feina i amb un somriure em deies: passejarem? o Qui vol menjar? I jo, egoista que no en volia res, només estar amb tu, no importava el pla.
Ara que porto un temps sentint-me malament i tu dormint al meu costat, volia aprofitar per escriure't això i ho portis amb tu tota la teva vida. Tant se val on vagi, mai podré oblidar-te i sempre estaré eternament agraïda, perquè ets el millor que em va passar a la vida
Però no vull que et quedis trist, torna a caminar el mateix camí, tria un nou amor i dóna-li tot el que em vas donar a mi i mai et podrà oblidar. Altres mereixen una propietària com la que vaig tenir jo, a la millor!
