Creixement excessiu del bec del periquito

Taula de continguts:

Creixement excessiu del bec del periquito
Creixement excessiu del bec del periquito
Anonim
Creixement excessiu del bec del periquito
Creixement excessiu del bec del periquito

Sabies que el bec dels lloros creix de forma natural? De tant en tant, si s'observa que el desgast de forma normal no és suficient, hem de portar-los al veterinari perquè se'l retallin o llimin i així evitar danys al nostre company alat.

El cas dels lloros més petits no és menys ia vegades, a causa d'algun tipus de problema, es dóna un creixement excessiu del bec del periquito Si ets propietari d'un periquito o penses tenir-ne un, informa't en aquest article sobre per què succeeix aquest creixement desmesurat i com solucionar-lo.

Per què creix massa el bec del periquito?

Normalment, sempre que el nostre periquito disposi de coses contra les quals fregar el bec, el desgast de forma natural és suficient i no arriba a créixer massa per donar problemes. Alguns d'aquests objectes que serveixen al nostre lloret per arreglar-se el bec són les pedres de calci, l'os de les sípies i les branques entre altres joguines que poden estar al seu abast. Però a causa de diversos problemes pot succeir que el creixement del bec sigui desmesurat o bé, que es donin malformacions i que aquest no tanqui bé.

Aquest problema és més greu del que pugui semblar al principi, ja que en cas de passar massa temps el bec pot arribar a créixer tant que el petit lloro no pugui menjar i acabi morint de gana.

Les raons principals per les quals pot passar això al nostre periquito són:

Una alimentació incorrecta que causa mancances nutricionals

F alta d'os de jibia o compacte de calci perquè ells mateixos desgasten el seu bec

En cas que l'alimentació sí que sigui correcta però el bec sigui creixent massa, ens trobem amb algunes mal alties metabòliques que impedeixen la correcta absorció dels nutrients i vitamines necessaris

Una predisposició genètica. Hi ha alguns individus que porten la malformació del bec als seus gens. Per tant, si es crien aquests petits lloros, cal evitar la reproducció dels que tinguin aquests problemes. Hem de pensar que tant ells mateixos com els seus descendents que pateixin el mateix problema, s'hauran de sotmetre a visites al veterinari mínimament mensuals o bé acabaran morint de gana com hem comentat anteriorment

Creixement excessiu del bec del periquito - Per què creix massa el bec del periquito?
Creixement excessiu del bec del periquito - Per què creix massa el bec del periquito?

Com podem solucionar aquest problema de creixement excessiu?

El millor que podem fer per la nostra petita psitàcida és portar-la al veterinari especialista en aus exòtiques perquè li revisi el bec i la salut general, detectant així l'origen del creixement desmesurat.

El veterinari haurà de llimar o retallar el bec just per no danyar el periquito i utilitzar l'instrumental adequat. A més, caldrà fer les proves pertinents per detectar mal alties possibles causants d'aquesta malformació i oferir un tractament adequat per solucionar el problema. Això pot incloure una modificació a la dieta, ja que poden f altar nutrients o vitamines a la dieta que li estiguem proporcionant al nostre periquito.

Si ens veiem capaços i tenim el material adequat podem fer-ho a casa. Aquest material necessari són llimes especials, tenalles petites o tallaungles especials per a animals i productes per aturar hemorràgies. Hem de saber que el punt òptim del tall de la part superior del bec, és una mica per sota de l'alçada on es troba la part inferior del bec, és a dir que la part superior del bec mai no pot estar a la mateixa alçada o per sobre de la part inferior. És molt important que si ho fem nos altres a casa tinguem a mà material per poder aturar una hemorràgia per petita que resulti. Aquest material ha de contenir gases estèrils i aigua oxigenada com a mínim. En cas que es doni una mica sagnat haurem d'amarar una gasa estèril en aigua oxigenada o nitrat de plata, pressionarem una estona i esperarem que s'aturi l'hemorràgia.

En el cas que el nostre petit lloro tingui aquest problema de creixement excessiu del bec i malformació per herència genètica i no per un mal hàbit alimentari, un problema de cures o una mal altia, haurem de portar-lo al veterinari especialista en animals exòtics més o menys de forma mensual perquè se li retalli o llimi el bec el necessari i de la forma més segura per a ell.

A més de proporcionar aquest llimat o retallada cada vegada que sigui necessari i preferiblement al veterinari especialista, hem de procurar que el nostre petit lloro tingui sempre material amb què llimar-se el bec sempre que vulgueu Com ja sabem l'ambient de la gàbia del nostre periquito forma part de les cures més bàsiques d'aquestes aus. No només necessiten un pal on posar-se, també necessiten un bon accés a una dieta adequada ia aigua fresca, joguines que haurem d'anar canviant cada cert temps i híbia o materials de calci per al desgast del bec. Aquests materials que hem esmentat a l'apartat anterior es poden comprar a botigues per a animals o bé alguns els podem adquirir de la natura o fabricar.

És molt important per a la salut del nostre petit company tenir en compte que una branca natural recollida per nos altres del carrer o de la muntanya ens pot servir molt bé per entretenir i llimar el bec de forma natural, però hi ha molts microorganismes en aquestes branques que poden fer emmal altir el periquito. Per tant, abans d'oferir-les al nostre lloro, les haurem de netejar i desinfectar degudament per fer-les aptes per al seu ús, evitant així que la petita i delicada au mal alta. No farem servir productes agressius per a la desinfecció d'una branca natural ja que després poden danyar el nostre periquito. Podem fer servir alcohol, però hem d'esperar que la branca quedi ben seca i ventilada abans de posar-la a l'abast de la nostra petita mascota.

També hem de procurar que l'alimentació que estem donant al nostre periquito sigui l'adequada per a ell Hem d'oferir-los el pinso específic per a ells i, si és possible, un que ens recomana el nostre veterinari especialista. A més, els hem d'oferir trossos de fruites i vegetals per fer la seva dieta el més completa i natural possible.

Recomanat: