El meu gos té parvovirus, què li puc donar? Sens dubte, aquesta és la pregunta més freqüent que fan els cuidadors de gossos afectats per aquesta mal altia als seus veterinaris. Lamentablement, el parvovirus no té cura que combati el virus directament, sinó que el tractament està enfocat a pal·liar els símptomes i enfortir el sistema immunitari perquè sigui el propi gos qui lluiti contra la mal altia. Per això, l'índex de mortalitat per aquesta patologia és tan alt.
No obstant això, gràcies als diagnòstics primerencs, cada cop són més els gossos que aconsegueixen sobreviure al virus del parvo, de manera que si el teu gos té parvovirus i et preguntes si es pot salvar has de saber que la resposta és sí, sempre que es detecti a temps i el seu sistema immunològic sigui prou fort. Per reforçar el tractament veterinari, es pot fer ús de remeis naturals que explicarem a continuació. Així, els remeis casolans per al parvovirus caní que compartim al nostre lloc han de ser, sempre, un complement.
Què és el parvovirus caní i quins són els seus símptomes?
El parvovirus caní, també conegut com parvovirosi canina, és una mal altia infecciosa de caràcter greu que es produeix per un virus, el virus del parvo o caní parvo virus (CPV). Es tracta d'un virus molt resistent, capaç de sobreviure a l'ambient fins a sis mesos, sent aquest el principal motiu del seu alt índex de contagi. Afecta sobretot cadells, encara que els gossos adults immunodeprimits o els gossos sense vacunar també són susceptibles a contreure'l.
Com es contagia el parvovirus caní?
El virus del parvo es transmet per via oronasal, és a dir, mitjançant inhalació o ingestió del virus, que es troba a l'ambient o en la femta de gossos infectats. Un cop a l'organisme, el virus es reprodueix amb molta rapidesa, primer a les amígdales, després passa al torrent sanguini, a través del qual arriba al teixit limfàtic ia l'intestí. Així mateix, pot afectar els ronyons, pulmons, fetge o cor. En funció dels òrgans afectats, els símptomes desenvolupats són uns o altres.
Símptomes del parvovirus caní
En tractar-se d'un virus que primer ataca el teixit limfàtic i l'intestí, és habitual que, al cap de pocs dies d'haver estat infectat, el gos presenti diarrea sanguinolenta (enteritis) i un estat de immunodeficiència, que es tradueix en debilitat, decaïment i malestar general, a causa del descens de glòbuls blancs. A més, poden aparèixer els següents signes:
- Vòmits
- Febre
- Alteracions cardíaques
- Problemes respiratoris
- Anorèxia
- Cansanci extrem
- Apatia
- Mort sobtada
En alguns casos, s'ha observat que el virus ha cursat pràcticament asimptomàtic, encara que no sol ser habitual.
D' altra banda, a causa de la debilitat del sistema immune del gos amb parvovirus, és comú que apareguin altres virus, bacteris o paràsits oportunistes i, per tant, es desenvolupin infeccions secundàries, especialment als intestins.
Com curar el parvovirus caní?
El parvovirus caní es pot curar? Sí, la parvovirosi canina es cura sempre que es detecti a temps i el gos afectat respongui adequadament al tractament. En tractar-se d'una mal altia descoberta recentment, concretament a finals dels anys 70, encara no existeix una cura definitiva que que combati el virus. D'aquesta manera, el tractament està enfocat a tractar els símptomes ia enfortir el sistema imnune per ajudar l'organisme a lluitar contra la mal altia.
Tractament del parvovirus caní
Com diem, el tractament va dirigit a combatre la deshidratació, principalment, que és la causa de mort més gran, així com a la reposició de fluids Per això, el millor és acudir al veterinari quan es detectin els primers símptomes per tal d'hospitalitzar el gos o cadell, en cas de confirmar el diagnòstic de parvovirosi, i iniciar el tractament a base de fluidoteràpia i, si és necessari, transfusions sanguínies
En cas de vòmits, és comú administrar els pacients antiemètics i antiàcids. Així mateix, si s'han desenvolupat infeccions secundàries bacterianes o víriques, s'administraran antibiòtics per combatre-les.
Si el gos respon adequadament al tractament, el seu sistema immunitari s'enfortirà i combatrà la mal altia fins al punt de superar-la. Això sí, cal destacar que, lamentablement, molts són els gossos que no aconsegueixen superar la mal altia perquè, com comentàvem a l'apartat anterior, sol afectar cadells menors de sis mesos, gossos ancians o immunodeprimits.
El parvovirus caní es pot curar amb remeis casolans?
No, el parvovirus en gossos no es pot curar únicament amb remeis Els remeis casolans s'han d'aplicar com a complement, ja que sense la fluidoteràpia o les transfusions sanguínies és impossible reposar els fluids perduts i, per tant, la supervivència del pacient es redueix fins pràcticament no existir.
Com no existeix cura per a la parvovirosi, tampoc hi ha remeis naturals que combatin el virus directament. D'aquesta manera, els remeis que compartirem a continuació estan pensats per a alleujar els símptomes i enfortir el sistema immunitari, reforçant els efectes del tractament veterinari i ajudant a millorar el quadre clínic.
Com hidratar un gos amb parvovirus?
La deshidratació que el virus del parvo en gossos produeix a causa de la pèrdua de fluids per diarrea i/o vòmits, provoca un desequilibri electrolític, el que es tradueix en la pèrdua considerable de sodi i potassi principalment. Per això, reposar aquests electròlits (sals minerals) com més aviat millor és una de les claus per curar un gos amb parvovirus. Així mateix, per la simptomatologia desenvolupada també s'experimenta un descens de la glucosa a la sang que cal reparar.
En condicions normals, garantint que el gos begui la quantitat d'aigua suficient ja es reposen els electròlits perduts, però quan es pateix una mal altia com aquesta el més probable és que l'animal no vulgui beure ni menjar res. Aleshores, el millor és sol·licitar al veterinari que et proporcioni una motxilla de sèrum per dur a terme les sessions de fluidoteràpia a casa. L'especialista us indicarà les dosis recomanades i la freqüència d'administració.
Remeis casolans per hidratar un gos amb parvovirus
Si pel motiu que sigui no tens l'oportunitat d'adquirir la motxilla de sèrum, pots preparar un sèrum casolà amb la finalitat de reposar les sals minerals i la glucosa perdudes. No és la millor solució, però és un remei casolà per al parvovirus caní aplicable a cadells i adults que pot ajudar a combatre la deshidratació.
Els ingredients per elaborar aquest sèrum són els següents:
- 1 litre d'aigua mineral
- 1 culleradeta de sal
- 3 cullerades de sucre
- mitja culleradeta de bicarbonat de sodi
- suc de mitja llimona
Una vegada que tinguis llestos els ingredients, hauràs de bullir l'aigua i retirar-la del foc quan hagi arribat al primer bull. Després, aboca-la en un recipient preferiblement de vidre, mai de plàstic, afegeix la resta d'ingredients i barreja. Deixa que s'entén.
El gos ha de beure aquest sèrum, ja que no és apte per administrar per via intravenosa. Així, si per si mateix no vol beure, utilitza una xeringa sense agulla, col·loca-la a la boca per un dels laterals i, a poc a poc, introdueix el líquid. El sèrum casolà té una durada de 24 hores, per la qual cosa caldrà preparar-ne un de nou passat aquest temps.
Oferir al gos o cadell mal alt de parvovirosi una galleda de gel, un gelat natural o una beguda isotònica també pot ajudar a mantenir-lo hidratat i, per tant, reposar els electròlits perduts. Sobretot quan la mal altia no està gaire avançada, els gossos es mostren més animats a prendre aquest tipus de remeis que el sèrum anterior. Encara que et decantis per provar aquestes solucions, intenta donar-li el sèrum igualment que és el que està enriquit a les sals minerals perdudes.
Una altra forma d'hidratar un gos amb parvovirus és mitjançant el menjar, però d'això en parlarem a l'apartat següent.
El meu gos té parvovirus i no vol menjar, què faig?
Quan el virus comenci a reproduir-se i, per tant, el gos mostri els primers símptomes, el més habitual és que deixi de menjar, pel malestar general que sent i pels vòmits. Els veterinaris solen recomanar no donar aliment durant les primeres 24-48 hores, ja que és quan el virus produeix més danys, sobretot en el sistema digestiu. Una vegada superada aquesta etapa, es podrà iniciar una adequada alimentació, de manera progressiva per no fer malbé la mucosa intestinal.
Els casos de pacients que han superat la mal altia amb èxit han demostrat que els gossos afectats pel virus del parvo que ingereixen aliments experimenten una recuperació de la mucosa intestinal danyada molt més ràpida. Per aquest motiu, juntament amb la hidratació, l'alimentació és el millor remei casolà per al parvovirus caní Ara bé, quin tipus d'aliments són recomanables?
Dieta per a gossos amb parvovirus
Per ajudar el gos a combatre la mal altia s'aconsella establir una dieta tova, de fàcil digestió, baixa en proteïna i en greix. Així, si et preguntes què donar-li a un gos amb parvovirus, es recomana el següent:
- Caldo de pollastre casolà ben colat. Això no només el mantindrà nodrit, sinó que també ho hidratarà.
- Pollastre cuit esmicolat. Com que el gos estarà molt feble, és possible que li hagis de donar l'aliment de la teva mà.
- Arròs blanc bullit. Es pot barrejar amb el pollastre cuit perfectament.
- Verdures de fàcil digestió, com la pastanaga, la carbassa o la patata.
- Peix blanc bullit, esmicolat i, per descomptat, sense espines.
Passades les primeres 24 hores, es pot començar a donar al gos o cadell amb parvovirus el brou de pollastre, amb ajuda d'una xeringa sense agulla en cas de no voler beure pel seu compte. Un cop superades les 48 hores, s'ha de iniciar la dieta a poc a poc i sense forçar gaire l'animal. Si el teu gos amb parvovirus no vol menjar, prova de donar primer el pollastre, que sol agradar molt, i introdueix de manera progressiva la resta d'aliments. Així mateix, el menjar enllaunat de prescripció veterinària també sol funcionar.
Com alimentar un gos amb parvovirus?
Com diem, a poc a poc. És molt millor fer diverses preses al dia però de poca quantitat que al contrari. Conformi l'animal vagi millorant, es podrà reduir el nombre de menjars i incrementar-ne la quantitat.
Si malgrat tots els intents el teu gos amb parvovirus no vol menjar, serà imprescindible acudir al veterinari perquè li administri nutrició parenteral, és a dir, per via intravenosa.
Altres remeis casolans per al parvovirus en gossos
A més de reposar els fluids perduts i garantir que el gos menja passades les hores més crítiques, es pot fer ús d' altres remeis per combatre la infecció, tant la causada pel virus del parvo com les provocades per virus o bacteris oportunistes.
Plata col·loïdal per a gossos amb parvovirus
La plata col·loïdal es caracteritza per ser un antisèptic natural, de manera que ajuda a combatre qualsevol tipus d'infecció causada per virus o bacteris. Tornem a ress altar que no és la solució definitiva, és un remei que cal administrar per complementar el tractament veterinari.
Es pot administrar la seva versió líquida sense diluir o diluïda en aigua. Pel que fa a la dosi de plata col·loïdal, dependrà de l'edat del gos, del seu pes i de la concentració o nivell de puresa del producte. Per això, el millor, com sempre, és consultar amb el veterinari per no administrar una dosi equivocada, cosa que podria resultar fatal per a l'animal.
Vinagre de poma per a gossos amb parvovirus
Aquest tipus de vinagre també és un potent antisèptic natural, per la qual cosa és habitual el seu ús per combatre infeccions víriques, bacterianes o fúngiques. Es pot diluir en aigua i administrar el gos mal alt amb l'ajuda d'una xeringa o deixar que intenteu beure pel vostre compte.
A més de resultar bo per a infeccions, el vinagre de poma ajuda a restaurar els danys produïts en el sistema digestiu, una cosa totalment recomanable per a casos de parvovirosi canina. Consulta tots els beneficis del vinagre de poma per a gossos en aquest article.
Aromateràpia per a gossos amb parvovirus
L'aromateràpia no és un remei per al parvovirus en gossos pròpiament dit, però sí que propicia un ambient més relaxat i calmat per al animal. Quan es cursa qualsevol mal altia d'aquest nivell, és fonamental que el pacient estigui el més còmode i tranquil possible per mantenir el seu sistema immune fort. Un estat d'estrès o ansietat produït per un espai inadequat només agreujarà la situació. Per aquest motiu, recórrer a l'aromateràpia pot ser una bona opció, sempre que garantim que els olis essencials no són ingerits per l'animal ni es troben molt a prop. Els gossos tenen el sentit de l'olfacte molt desenvolupat, de manera que sentir una aroma massa forta no els produeix tranquil·litat.
Igualment, un llit còmode i, sobretot, mantenir el gos ben abrigat incrementarà el seu estat de confort i faran que es trobi millor.
Afecte i paciència
Finalment, acabem la llista de remeis casolans per al parvovirus en cadells o gossos adults amb allò més bàsic, l'afecte i la paciència. No tots els gossos es recuperen igual de ràpid, de manera que és vital ser pacient i seguir al peu de la lletra el tractament veterinari, que es pot complementar amb els remeis aquí descrits. Davant de qualsevol anomalia o signe d'alerta, no dubteu a acudir a l'especialista, ja que la parvovirosi és una mal altia greu que ha de ser atesa.
