Les rates són capaces de provocar emocions radicalment oposades en els éssers humans. D'una banda, la seva popularitat com a animal de companyia creix, principalment entre els nens, cosa que probablement és perquè són animals intel·ligents, actius, juganers i que requereixen cures relativament simples. Però de l' altra, n'hi ha que encara les veuen com a plagues perquè poden actuar com a vectors o reservoris de certes mal alties zoonòtiques.
En aquest sentit, és important aclarir que hi ha molts tipus de rates domèstiques i rates silvestres, i no tots aquests individus són necessàriament portadores de virus, bacteris, paràsits o altres microorganismes potencialment patògens. Al contrari del que molts creuen, les rates i els ratolins no són bruts per naturalesa, sinó que, així com la majoria dels animals, contrauen aquests microorganismes patògens a partir del medion viuen, dels aliments i de l'aigua que consumeixen.
Un animal que viu als carrers, que s'alimenta d'escombraries i menjar en mal estat, beu aigua contaminada i habita a llocs insalubres pot infectar-se amb una àmplia varietat d'agents patògens i convertir-se, finalment, en un problema per a la salut pública No obstant, una rata domèstica que rep una medicina preventiva adequada, una òptima higiene i una dieta equilibrada no té perquè ser un reservori de mal alties, i encara menys posar en risc el benestar dels seus cuidadors.
Tot i així, és cert que existeixen algunes mal alties que transmeten les rates als humans i, en decidir adoptar una rata com a mascota, és essencial conèixer-les per prendre les degudes cures per prevenir-les. En aquest nou article del el nostre lloc, t'explicarem quines són les 10 patologies zoonòtiques que les rates ens poden transmetre de forma directa o indirecta.
Mal alties que poden transmetre les rates
Com hem esmentat, les rates poden ser portadores d'agents patògens com virus, bacteris, protozous, paràsits interns i externs, entre d' altres. Aquests microorganismes poden allotjar-se en sang, teixits, saliva i secrecions , o bé ser eliminats a través de l'orina i femta. Alguns d'ells, en penetrar a l'organisme dels éssers humans, poden ocasionar mal alties que es consideren zoonòtiques, és a dir, que poden transmetre's entre humans i persones.
Les zoonosis transmeses per les rates als éssers humans poden encomanar-se de manera directa o indirecta Si la persona té contacte directe o inhala algun tipus de secreció duna rata infectada, la transmissió es dóna de forma directa. Però també pot passar que els fluids o les deposicions dels rosegadors contaminin el menjar, l'aigua, la terra o un altre tipus de matèria vegetal o orgànica, caracteritzant una transmissió indirecta. A més, un altre tipus de contagi indirecte passa quan algun insecte o ectoparàsit pica una rata infectada i, després, transmet a través de la seva saliva els agents patògens a les persones per les seves mossegades.
A continuació, veurem amb més detalls els símptomes, formes de contagi i alguns consells per prevenir les següents 10 mal alties que les rates transmeten als humansde forma directa o indirecta:
- Leptospirosi
- Toxoplasmosi
- Hantavirus
- Tularemia
- Salmonellosi
- Pesta bubònica (pesta negra)
- Febre per mossegada de rates
- Tifus
- Paràsits interns
- Paràsits externs
1. Leptospirosi i mal altia de Weil
La leptospirosi és una zoonosi de potencial epidèmic causada per un bacteri anomenat Leptospira interrogans, que pot afectar els éssers humans i molts altres animals. És essencial confirmar el diagnòstic per procedir amb el tractament adequat en les etapes inicials de la patologia.
La majoria dels casos en humans es presenten de forma lleu, amb símptomes com febre, mal de cap miàlgia, mal estar generalitzat i conjuntivitisPerò en casos més greus (prop del 10% dels diagnòstics), la leptospirosi pot comportar els quadres clínics següents:
- Mal altia de Weil
- Meningitis
- Hemorràgia pulmonar
El tractament de la leptspirosi sol basar-se en la administració d'antibiòtics específics per combatre el bacteri Leptospira, però pot variar significativament segons la simptomatologia i l'avenç de cada cas. Per això, és essencial acudir ràpidament a la clínica o hospital en percebre qualsevol símptoma anòmal.
2. Hantavirus
L'hantavirus (VH) és una mal altia zoonòtica de tipus vírics emergent causada per un virus pertanyent a la família Bunyaviridae i al gènere Hantavirus. És una de les mal alties que transmeten les rates als humans més difícils de detectar. La principal forma de contagi es dóna a través del contacte directe o inhalació de femta, orina i saliva d'algunes espècies de rates i ratolins que actuen com a vectors per a l'agent patogen[2]
Els primers símptomes són generals i poden confondre's amb altres mal alties:
- Febre
- Dolors musculars
- Marejos
- Calfreds
- Malestar generalitzat
- Problemes gastrointestinals
No obstant això, en gran part dels casos de hantavirus, aquests símptomes solen estar acompanyats per una sobtada dificultat respiratòria i hipotensió, que són els primers signes de la Síndrome ardiopulmonar per Hantavirus (SCPH).
Les actuals xifres respecte a la distribució d'aquesta patologia són alarmants, ja que cada any es detecten prop de 300 nous casos al continent americà, on ja van ser identificades, almenys, 13 àrees endèmiques. La majoria dels casos van ser diagnosticats en entorns rurals, agrícoles o poc urbanitzats, encara que també es diagnostiquen alguns casos a les ciutats. Igual que la leptospirosi, el hantavirus està asciat a la vulnerabilitat d'algunes regions, especialment amb la deficiència de sanejament bàsic
Sumat al creixement dels diagnòstics i l'absència d'una cura, es registra que prop del 60% dels casos de hantavirus resulten fatals, per la qual cosa la mal altia està sota vigilància i es fan campanyes anuals amb finalitats de prevenir la seva expansió. Per prevenir el hantavirus, es recomana reforçar els hàbits d'higiene als habitatges i als seus entorns, evitant principalment el cúmul de residus alimentaris que poden atraure les rates.
3. Tularèmia
La tularèmia és una mal altia infecciosa causada pel bacteri Francisella tulariensis que afecta principalment els rosegadors salvatges, com poden ser els conills, les llebre, les rates mesqueres i els esquirols, però que també pot ser diagnosticada en animals de companyia. Si bé la tularèmia en els conills sigui la manifestació més coneguda de la patologia, també pot infectar rates domèstiques, gats, gossos, i en més escasses oportunitats, les persones
En els éssers humans, la principal forma de contagi passa a través del contacte directe amb teixits i sang d'animals infectats. Però eventualment la tularèmia també pot ser transmesa per la inhalació de matèria vegetal o terra contaminada, així com per la picada/mossegada de paparres, mosquits i mosques que es comporten com a vectors per al bacteri. Poques vegades, el consum de carn infectada i mal cuinada pot arribar a transmetre tularèmia a les persones.
Els símptomes més freqüents associats a un quadre de tularèmia en els éssers humans inclouen:
- Febre
- Calfreds
- Sudoració excessiva
- Irritació als ulls
- Dolor de cap
- Dolors musculars
- Rigidesa articular
- Taques vermelles a la pell
- Dificultat respiratòria
- Pèrdua de pes
El tractament de la tularèmia es basa en la administració d'antibiòtics per eliminar els bacteris i frenar l'avenç dels símptomes. El diagnòstic primerenc és novament el millor aliat per a l'èxit del tractament.
4. Pesta bubònica
Seguim l'article de mal alties que transmeten les rates als humans amb la pesta bubònica, una zoonosis bacteriana causada per bacteri Yersinia pestis que normalment s'allotja a l'organisme de petits animals i paràsits, com les puces. En els éssers humans, la principal forma de contagi es dóna a través de les picades de puces infectades que solen parasitar les rates i els ratolins. Però eventualment pot ser transmesa pel contacte directe amb les secrecions d'animals infectats, o bé per la inhalació o la ingestió de matèria orgànica infectada.
Durant l'Edat Mitjana, Europa va experimentar un catastròfic contagi de pesta bubònica que, en aquell moment, es va anomenar "pesta negra". Actualment es diagnostiquen prop de 5.000 casos cada any, que ocorren principalment a les regions rurals i semirurals d'Àsia, Àfrica i Estats Units.
El quadre clínic més freqüent en els éssers humans es caracteritza per la inflamació i hipersensibilitat dels ganglis limfàtics(bulbons) a les regions de les aixelles, coll i anglès. Els bulbons s'agraden amb el procés inflamatori i poden arribar a tenir la mida d'un ou de gallina, resultant també dolorosos i calents al tacte. A més, els símptomes següents també poden aparèixer en els casos de pesta bubònica:
- Febre
- Calfreds sobtats
- Dolor de cap
- Malestar general
- Dolors musculars
En casos més greus, el bacteri pot assolir el torrent sanguini, caracteritzant un quadre clínic anomenat pesta septicèmica, que pot provocar forts dolors abdominals, sagnats, debilitat extrema i mort sobtada A més, de vegades menys freqüents, el bacteri pot avançar als pulmons, ocasionant símptomes com tos (que pot estar acompanyada de sang) i dificultat per respirar.
La pesta avança ràpidament a l'organisme i, en absència d'un tractament adequat, pot comportar la mort del pacient en pocs dies. Per això, és essencial cercar atenció mèdica en detectar algun símptoma per començar ràpidament el tractament per a la vest bubònica, que consisteix fonamentalment en l'administració de antibiòtics específicsTambé és clau reforçar els hàbits d'higiene per evitar l'acumulació de matèria orgànica i residus que poden atraure els rosegadors, així com proporcionar una medicina preventiva adequada a les rates domèstiques combatent la proliferació de puces i altres paràsits.
5. Toxoplasmosi
La toxoplasmosi és una patologia transmesa per un protozou de distribució mundial anomenat Toxoplasma gondii. La transmissió cap als éssers humans pot passar de diverses maneres, si bé sola ser associada als gats, la forma de contagi més comú es dóna a través del consum d'aigua i aliments contaminats.
Els felins (gat, puma, linx, gat salvatge, etc.) són el principal hoste o reservori del toxoplasma i també els únics animals que poden eliminar els oòcits del protozou en la femta, podent ser els seus excrements una via de contagi per als éssers humans. En general, solen portar als teixits uns quists viables d'aquest protozou.
Així mateix, són diversos els animals que poden carregar aquests quists del toxoplasma, com poden ser els rosegadors, les aus de corral, les ovelles, les cabres i les vaques. Quan una persona consumeix carn crua o mal cuinada d'algun animal infectat, aquests quists s'activen i comencen novament el cicle vital a l'interior del seu organisme. A més, la toxoplasmosi es pot transmetre de la mare al fetus durant l'embaràs.
Els principals símptomes de la toxoplasmosi en els éssers humans són:
- Inflamació dels ganglis limfàtics
- Dolor de cap
- Febre
- Dolor muscular
- Dolor de gola
- Visió borrosa
En els individus amb baixa immunitat, com poden ser les dones embarassades o les persones amb mal alties cròniques. La toxoplasmosi pot provocar també l'aparició de marejos, convulsions, inflamació a les retines i confusió.
Cal assenyalar que els felins domèstics que viuen a l'interior de la llar, reben una medicina preventiva adequada i s'alimenten de pinsos industrials o menjar ecològic amb certificat de salut tenen molt baixa probabilitat d'infectar-se amb el protozou toxoplasma. Si voleu saber més sobre els gats i el risc de contraure toxoplasmosi, us convidem a llegir el nostre article "És dolent tenir gats durant l'embaràs?"
6. Salmonel·losi
Una altra de les mal alties que transmeten les rates als humans és la salmonel·losi, una mal altia zoonòtica infecciosa molt coneguda causada per bacteris del gènere salmonel·la. En especial per la Salmonella bongori i la Salmonel·la Typhimurium (o Salmonella enterica), sent actualment una de les patologies de transmissió alimentària més comunes a tot el món, amb més d'un milió de persones afectadesde forma anual a nivell global[6]
La salmonel·la és present de forma natural al tracte intestinal de les aus i als seus ous, així com en alguns rèptils. No obstant això, el bacteri també pot sobreviure a l'organisme de diverses espècies de rosegadors, entre elles les rates silvestres i domèstiques. A més, la salmonel·losi als rosegadors es pot transmetre de pares a fills, però no necessàriament tots els portadors presentaran símptomes d'infecció.
En els éssers humans, la principal forma de transmissió de la salmonel·losi passa per via oral, a través del consum d'aigua o aliments contaminats, per la femta d'animals infectats, per la ingesta d'ous, carn crua o carn mal cuinada. Però el bacteri també pot ingressar l'organisme humà pel consum de menjar en mal estat o per via inhalatòria.
S'estima que gran part de la població mundial ja ha tingut contacte amb aquest bacteri, però la majoria no porta a desenvolupar un procés infecciós o presenta símptomes lleus que el seu organisme aconsegueix autolimitar en un cicle d'entre 2 i 7 dies. No obstant això, eventualment la salmonel·losi pot ocasionar complicacions gastrointestinals, manifestant-se principalment a través dels símptomes següents:
- Nàusees i vòmits
- Febre
- Calfreds
- Calams abdominals
- Diarrea
- Dolor de cap
- Deshidratació
- Sang a la femta
El tractament de la salmonel·losi es basa en la administració d'antibiòtics per combatre el bacteri patògen. En algunes ocasions, es recepten analgèsics per controlar les molèsties estomacals i, si la deshidratació estigui avançada, es pot administrar sèrum al pacient. Posteriorment, el metge podrà avaluar els beneficis del consum de probiòtics per recuperar la flora intestinal i enfortir el sistema immunològic.
Per prevenir les infeccions per salmonel·la, és essencial adquirir aliments (especialment ous i carns) que hagin superat tots els controls sanitaris pertinents, preferiblement en establiments degudament certificats, així com rentar bé els vegetals i les fruites abans d'ingerir-los. La higiene de les mans abans de manipular els aliments i fer les refeccions també és una pràctica fonamental per a la prevenció de mal alties infeccioses del tracte gastrointestinal.
En cas de tenir a la llar rates, rosegadors o aus com a mascotes, és essencial assegurar que el seu menjar no estigui contaminat, proporcionar-los una adequada medicina preventiva i mantenir una òptima higiene del seu ambient i accessoris, així com la del propi individu.
7. Febre per mossegada de rata
La febre per mossegada de rata consisteix en una de les mal alties que transmeten les rates als humans de tipus infecciosa i de origen bacterià que es transmet principalment per les mossegades de rates i altres rosegadors infectats, com esquirols o mosteles. A Europa i als Estats Units, la majoria dels casos diagnosticats s'associen al bacteri Streptobacillus moniliformis, mentre a Àsia es relacionen amb el bacteri Spirillum minus i es coneix com a sodoku. Aquests agents patògens s'allotgen a la saliva, a les secrecions nasals ia l'orina de les rates.
Quan la patologia està ocasionada per la Streptobacillus moniliformis, la mossegada sol guarir més ràpidament, però en els 3 a 10 dies que el segueixen solen aparèixer els símptomes següents:
- Febre
- Calfreds
- Vòmits i nàusees
- Diarrea
- Dolor de cap
- Dolor muscular
- Salpullit a la pell
- Inflamació a les articulacions
- Abscessos
- Meningitis
- Pneumònia
- Inflamació al cor
En els casos de sodoku provocats pel bacteri S. minus, les ferides semblen curar-se en la primera setmana posterior a la mossegada. No obstant això, entre 7 i 21 dies després solen aparèixer els símptomes següents:
- Febre
- Calfreds
- Dolor de cap
- Dolor muscular
- Ulceració
- Taques vermelles
- Inflamació i inflor dels nòduls limfàtics
- Salpullit a la pell
- Febre d'Haverhill
- Vòmits
- Dolor de gola
- Pneumònia
- Infecció del cor
- Meningitis
- Hepatitis
En ambdós casos, el tractament consisteix en l'administració d'antibiòtics , després de la detecció de l'agent causant específic de la mal altia. La millor forma de prevenció és reforçar els hàbits d'higiene per evitar la proliferació de rates als habitatges als seus entorns, i també és possible seguir alguns consells per espantar rates. En cas de mossegades per rosegadors, rentar bé la ferida amb aigua i sabó neutre per, després, buscar atenció mèdica.
8. Tifus
El tifus és una mal altia infecciosa greu que pot estar causada per dos tipus de bacteris: Rickettsia typhi i la Rickettsia prowazekii. És una de les mal alties que transmeten les rates als humans que millor es podrien prevenir mitjançant una adequada higiene. Actualment, es coneixen dos tipus de tifus:
- El tifus endèmic, que es pot transmetre per tots dos bacteris. Quan està provocat per R. typhi, es transmet als humans per les puces que, abans, es van alimentar de la sang de les rates. En casos associats a la R. prowazekii, els polls actuen com a intermediaris.
- El tifus murino, que només es transmet pel bacteri Rickettsia typhi i la seva principal forma de contagi es produeix a través del contacte directe amb la femta de o per mitjà de picades de puces infectades pels rosegadors. Eventualment, també pot estar associada a altres animals, com els óssos rentadors, les zarigüeyes i els gats.
Els símptomes solen ser semblants en ambdós casos incloent les següents manifestacions:
- Dolor abdominal
- Dolor d'esquena
- Febre alta
- Erupció vermella i no brillosa
- Tos seca
- Nàusees i vòmits
- Dolor de cap
- Dolor articular
- Dolor muscular
En tractar-se també d'una mal altia bacteriana, el tractament per al tifus es basa en l'administració de antibiòtics específics En casos més avançats, el metge avaluarà la necessitat de fer teràpia amb oxigen i líquids intravenosos. Novament, la millor mesura preventiva és mantenir una òptima higiene a la llar i en els entorns més propers, així com brindar una adequada medicina preventiva als animals de companyia, especialment si es decideix adoptar una rata com a mascota[7]
9. Paràsits interns
Els paràsits interns poden perjudicar severament el nostre benestar, a més de provocar nombrosos problemes de salut Igual que la majoria dels animals, les rates poden veure's afectades per paràsits intestinals, com les tenies i els cucs Si no prenem les mesures pertinents, aquests paràsits també poden afectar les persones i altres animals que conviuen amb els rosegadors.
La tènia és el principal paràsit intestinal que les rates poden transmetre als éssers humans, principalment a través del contacte amb excrements infectats per els seus ous. En penetrar en l'organisme dels humans, les tenies solen desenvolupar-se àmpliament i ràpidament, podent comportar deficiències nutricionals, pèrdua de pes i gana, anèmia i anorèxia en casos més greus.
10. Paràsits externs
Tanquem l'article de les mal alties que transmeten les rates als humans parlant dels ectoparàsits, com les pulces, els àcars i les paparres, poden actuar com a vectors de nombroses mal alties, algunes de les quals ja van ser esmentades en aquest article. També poden provocar al·lèrgies, problemes dèrmics o sarna entre altres complicacions.
Per això, en decidir adoptar una rata com a mascota, és essencial evitar la proliferació de paràsits interns i externs, reforçant els hàbits d'higienea l'ambient i especialment a la gàbia del rosegador, a més de consultar un veterinari especialitzat sobre les possibles formes de desparasitar un rosegador També s'aconsella la realització de consultes veterinàries preventives cada 6 mesos per verificar el seu estat de salut de la teva rata domèstica.
