En els seus hàbitats naturals, els animals solen estar sotmesos als canvis estacionals que ocorren en aquests ecosistemes, els quals, en alguns casos, arriben a ser considerablement extrems. En aquest sentit, depenent de l'època de l'any, se susciten, per exemple, variacions en les temperatures i cicles de l'aigua, cosa que té repercussió sobre tots els éssers vius que habiten al lloc. D'aquesta manera, les variacions tèrmiques i l'absència tant d'aigua com d'aliment han de ser regulades o compensades d'alguna manera. És així com els animals han desenvolupat estratègies per poder subsistir sota aquestes condicions que es repeteixen any rere any.
En aquest article del nostre lloc volem explicar-te què és la brumació, un d'aquests processos d'adaptació que utilitzen algunes espècies per suportar certes condicions ambientals com les esmentades.
Què és la brumació?
La brumació és un estat d'aletargament, de vegades també considerat com un tipus de dormància, en el qual el metabolisme s'alenteix. És utilitzat per certs animals per fer front a les disminucions de temperatura que ocorren al seu hàbitat.
Existeixen animals anomenats 'ectoterms', en els quals la temperatura corporal no es controla i manté pels processos metabòlics del cos, sinó que depèn de les condicions externes. En aquest sentit, quan les temperatures disminueixen, aquests animals hi queden exposats i, en no poder escalfar-se per les condicions del medi, el seu organisme es veu afectat perquè no hi ha una font externa de calor prou òptima que li permeti generar un augment tèrmic del cos. D'aquesta manera, els animals ectoterms han desenvolupat comportaments per poder regular la seva temperatura corporal i aconseguir que es duguin a terme els processos fisiològics de manera òptima. És així, per exemple, com els llangardaixos del desert, que són animals ectoterms, es mobilitzen en funció de la radiació solar durant el dia. A les primeres hores, s'aixafen contra el terra per absorbir la calor inicial del matí, després, quan la temperatura s'eleva, s'aixequen i van canviant de lloc per evitar un excés de calor. Cada espècie ectoterma va fent els ajustaments necessaris durant el dia per regular la seva temperatura corporal en funció de les seves necessitats i allò que és capaç de suportar, ja que fins i tot hi ha diferències entre aquest tipus d'animals. Per exemple, una iguana del desert als Estats Units pot tolerar ascensos de fins a uns 47 ºC, cosa que seria letal per a altres espècies de rèptils.
Aleshores, si els animals ectoterms necessiten la temperatura externa per escalfar-se, què passa amb els que habiten en ecosistemes on hi ha disminucions tèrmiques estacionals? És aquí on moltes espècies han desenvolupat una estratègia com la brumació, a través de la qual minimitzen la seva activitat metabòlica per reduir la despesa energètica i termoregular-se.
Diferència entre brumació i hibernació
La brumació és un procés diferent de la hibernació. La brumació pot passar tant en rèptils com en amfibis i, encara que existeix una disminució dels processos metabòlics de l'animal, aquest no es troba totalment en un estat de son profund i segueix requerint un mínim de consum d'aigua en cas de trobar-se al medi terrestre i, si és possible, d'aliment, el qual dependrà de la disponibilitat del mateix. En el cas de certs rèptils, per exemple, si no consumeixen res d'aliment, utilitzen reserves de lípids mentre estan en aquest estat de letargia.
En canvi, el procés d'hibernació ocorre en certs mamífers i és un estat d'adormiment prolongat i controlat en què disminueixen la temperatura i els processos fisiològics al màxim, al punt que l'animal no requereix consumir aigua ni aliment mentre es troba totalment adormit, ja que sobreviu de les reserves que ha acumulat. No et perdis aquest altre article on t'expliquem en profunditat Què és la hibernació.
Una vegada coneguda la diferència entre els dos processos, si et preguntes per què hibernen els amfibis, la resposta és que no hibernen, brumen i ho fan per garantir la seva supervivència quan les condicions climàtiques no són les adequades.
Quant dura la brumació?
La brumació és un procés que pot canviar d'una espècie a una altra i depèn d'aspectes com l'edat i les condicions de l'animal. Així mateix, la durada de la brumació també varia en cada espècie, ja que dependrà del període en què es mantinguin les baixes temperatures. En aquest sentit, la brumació pot durar des de tres mesos fins a cinc o sis.
Exemples de brumació
Com hem esmentat, la brumació és un procés que es dóna en rèptils i amfibis exposats al descens tèrmic al seu hàbitat natural. Coneguem a continuació exemples d'animals que fan broma:
Tortuga d'orelles vermelles (Trachemys scripta)
La brumació en tortugues és força habitual i, per parlar-ne, prendrem com a exemple la tortuga d'orelles vermelles. Aquesta mena de tortuga és nativa dels Estats Units i Mèxic, encara que s'ha introduït a altres regions. És d'hàbits semiaquàtics en cossos d'aigua dolça, sol mantenir-se molt activa i pren el sol de manera constant per tal de poder escalfar-se.
S'estima que el seu nivell òptim està al voltant dels 28 ºC, però quan les temperatures de l'aigua descendeixen entre 10-15 ºC , aquesta tortuga entra en estat de brumació , ja que, com hem vist, requereix valors superiors. Quan entra en aquest estat, el seu metabolisme baixa i es torna letàrgica. Aquest procés el pot dur a terme tant sota l'aigua com a caus. Quan s'inicia l'ascens tèrmic, el seu metabolisme comença a reactivar-se, per la qual cosa es mobilitza per menjar, ja que suprimeixen l'alimentació durant el procés.
Iguana d'arbre de Ruibal (Liolaemus ruibali)
Aquesta és una espècie nativa d'Argentina que es desenvolupa en zones de la precordillera i la mateixa serralada Andina d'algunes províncies del país. Sol prendre el sol o amagar-se en caus per termoregular-se. Quan passa el descens de les temperatures, entra en estat de brumació.
Serp lliga comuna (Thamnophis sirtalis)
Les diferents espècies de serps també poden dur a terme la brumació i veurem de quina manera amb aquest exemple. La serp lliga comuna es distribueix des d'Alaska fins a Mèxic i té un llarg període de brumació que pot ser de fins a sis mesos. Tot i això, els dies d'hivern que hi ha sol pot sortir a exposar-s'hi.
Encara que té hàbits solitaris, és comú que la brumació la faci en caus d' altres animals juntament amb individus de la seva mateixa espècie, d'aquesta manera es genera més calor a l'espai en mantenir-se en contacte amb altres serps.
Salamandra comuna (Salamandra salamandra)
Un altre exemple d'animals que bromen el trobem a la salamandra comuna. Aquest amfibi es manté amb molt poca activitat en condicions extremes, tant si les temperatures s'eleven massa com si baixen molt, de manera que és més actiu en nits temperades. La brumació la realitza principalment en cavernes i una dada curiosa és que procura any rere any utilitzar el mateix lloc per entrar en aquest estat d'inactivitat.
Rana comuna (Rana temporaria)
Aquesta espècie que és nativa d'Europa i Àsia. Sol realitzar la brumació sota l'aigua, en agrupacions de molts individus de l'espècie. El temps d'inactivitat varia segons la ubicació però dura entre tres i quatre mesos.
