Descobreix totes les races de gossos mexicans al nostre lloc! Sabies que en realitat només dos de tots els gossos oriünds de Mèxic han estat reconeguts oficialment? La resta o ja s'ha extingit o no està registrat com a raça oficial, i en aquest article et parlarem de tots ells perquè coneguis les races de gossos mexicans existents i els ja extints. Continua llegint!
Quantes races de gossos mexicans existeixen?
Actualment, només dues de totes les races de gossos mexicans han estat reconegudes a títol oficial:
- El chihuahueño, el 1959 per la FCI.
- El xoloitzcuintle, el 1961 per la FCI tot i ser una de les races més antigues.
A més, com a resultat de l'encreuament de gossos tipus bull existeix l'anomenat gos chamuco o pitbull mexicà, una raçano reconeguda per cap organització. D'aquesta manera, si ens preguntem quantes races de gossos mexicans hi ha, la resposta més encertada és dues. Tot i això, cal ress altar que al llarg de la història d'aquest meravellós país han existit altres races canines que ara es troben extintes. Per això, tot seguit parlarem dels gossos mexicans reconeguts, no reconeguts i extints.
1. Chihuahueño, el gos mexicà més popular del món
El chihuahua o chihuahueño és una de les races canines més populars a tot el món per la seva reduïda grandària i adorable aparença, i un dels gossos més petits. Encara que el seu origen exacte es desconeix, restes arqueològiques trobades confirmen que es tracta d'una raça de gos oriunda de Mèxic. La majoria de teories defensa que descendeix d'un gos mexicà ja extint, anomenat techichi o tlalchichi, que va habitar durant l'època dels tolteques i va ser representat en numerables decoracions de l'arquitectura del moment amb una aparença molt similar a la del chihuahueño. Així mateix, se sospita que el nom prové de l'estat mexicà Chihuahua, on se sospita que va poder viure en estat salvatge. No obstant això, també hi ha teories que donen suport que la nomenclatura va ser a la inversa i, per tant, va ser l'estat el que va adquirir el nom amb motiu de la raça.
Aquest gos es caracteritza per no pesar més de 3 kg i posseir un fort caràcter, i és que el chihuahua és un gos valent i atrevit malgrat la seva mida. Hi ha dues varietats acceptades, la de pèl curt i la de pèl llarg, ambdues petites, amb ulls arrodonits i s altons i orelles alçades.
2. Xoloitzcuintle, un gos mexicà mil·lenari
Encara que la raça no es va reconèixer oficialment per la FCI fins a l'any 1961, s'han trobat troballes arqueològiques que la situen a la civilització asteca, sent l'únic gos mexicà prehispànic viu. Per als asteques constituïa la representació del déu Xolotl, per la qual cosa era un animal sagrat per a ells. Això és degut a la creença popular que situava els gossos xoloitzcuintles com els guies oficials dels difunts, ja que afirmaven que el seu creador, el déu de la mort i l'inframón, els va engendrar amb aquesta finalitat.
No obstant això, al llarg del segle XIX alguns criadors van apostar per preservar-la i aconseguiren incrementar el nombre d'exemplars. Actualment és la raça de gossos mexicans més representativa. Es caracteritza per l'absència de pèl i un caràcter amigable i tremendament lleial. Pel que fa a la mida, existeix en tres varietats: estàndard, mitjà i petit.
3. Calupoh, el gos llop mexicà
Segons la Federació Canòfila Mexicana[1], el però llop mexicà va sorgir de manera naturalcom a resultat de la cruïlla entre el llop gris i gossos prehispànics. Tot i això, no va ser fins l'any 1999 que es va identificar el primer exemplar.
El calupoh és de grandària gran, amb una aparença física més similar a la del llop que a la del gos i caracteritzat pel seu negre mantellque li atorga elegància, fortalesa i misteri. Amb els anys, és possible observar que alguns exemplars experimenten una decoloració, presentant un pelatge més aviat platejat. Així mateix, hi ha gossos llop mexicans blancs, negres fumats o negres amb zones blanques.
Només la FCM ha reconegut la raça, de manera que, per aquest motiu i per ser un híbrid entre un llop i un gos, no podem dir que es tracta d'una raça de gos mexicà però sí de un animal oriünd de Mèxic.
Gossos mexicans extints
Segons les dades proporcionades per la Universitat Autònoma de Mèxic[2], i altres estudis realitzats, les següents són lesraces de gossos mexicans prehispànics trobats i ja extints :
Gos comú o itzcuintli
No és una raça com a tal, ja que durant l'època prehispànica, els antics mexicans feien servir aquest terme per referir-se als gossos mestissos o sense identificar. En general, eren gossos d'uns 40 cm d'alçada que habitaven a tot el territori de Mèxic.
Tlalchichi
També conegut com techichi, aquest era un gos petit de potes curtes, del qual se sospita que baixa el chihuahueño. Les restes trobades no superen els 23 cm d'alçada i se sospita que va poder ser utilitzat com a gos de companyia o caçador de petits animals, tal com s'explica a l'estudi realitzat per Raúl Veladez Azúa, Alicia Blanco Padilla, Fernando Viniegra Rodríguez, Katiuska Olmos Jiménez i Bernardo Rodríguez Galicia, en què es van prendre com a objecte d'estudi les restes arqueològiques de gossos trobats a l'occident de Mèxic[3]
Gos maia o de nas curt
Trobat al àrea maia, feia uns 40 cm d'alçada i es caracteritzava per posseir un musell curt, d'aquí el seu nom " gos de nas curt".
