L'akita inu o també anomenat akita japonès és una raça que procedeix del Japó, Àsia, i al seu país natal es considera un tresor nacional. Ha estat objecte de veneració com a símbol de bona salut, prosperitat i bona fortuna. En honor seu, i arran de la història de Hachiko, se li va concedir a aquesta meravellosa raça un monument nacional.
És comú que en el naixement d'un nadó a la família o davant de la mal altia d'un parent s'adopti a un akita inu. És un gos que pertany a la família dels spitz, de creació natural fa més de 3.000 anys. Continua llegint aquesta fitxa de raça del nostre lloc per conèixer les característiques, caràcter i salut de l'akita inu.
Origen de l'akita inu
Aquesta raça prové de la regió japonesa d'Akita, i d'aquí el nom. Els ancestres de l'akita inu eren gossos de mida mitjana, que s'usaven per caçar óssos i es coneixien amb el nom d'akita matagi. A partir de 1603, aquests gossos es van fer servir per baralles de gossos i, per tal d'augmentar la seva força i resistència, van creuar amb tosses i mastins Els resultats d'aquestes creus van ser gossos més grans, però sense les característiques dels gossos de tipus spitz.
El 1908 es van prohibir les baralles de gossos al Japó, però la raça mai va recuperar la mida original. Al final de la Segona Guerra Mundial, el nombre d'akitas s'havia vist reduït dràsticament i, com si fos poc, existien tres tipus diferents: akita matagi (similar a l'original), akita de baralla (amb sang de gos tossa) i akita ovell (encreuament d'akita amb ovella alemany).
Les línies que tenien característiques de mastí i ovell alemany, van fascinar els criadors nord-americans i van ser usades per repoblar la raça als Estats Units. Aquestes línies, i en particular la línia Dewa, van donar origen a la raça que actualment es coneix com a akita americà.
Els aficionats a la raça al Japó no van acceptar aquestes línies com a representants adequats de la raça japonesa, per la qual cosa es van dedicar a repoblar la raça amb línies de gossos akita matagi. El resultat és el akita inu actual que, encara que és més gran que els akita matagi originals, conserva el tipus spitz i no té les característiques de mastí i ovella alemany
Característiques físiques de l'akita inu
L'akita inu és un gos de mida gran., variables segons l'exemplar i el sexe i poden arribar a pesar fins a 45 quilograms. Les principals característiques del seu cos són les següents:
- Gran cap pelut i ample.
- Cos fort i musculós.
- Butell fort i moderadament llarg: és ample a la base i, encara que s'estreny cap al seu extrem, no és punxegut.
- Mossegada poderosa i les dents tanquen en tisora.
- Nas negre, encara que s'accepten lleugeres despigmentacions en gossos blancs.
- Orelles relativament petites, gruixudes i orientades cap endavant.
- Ulls de color marró fosc, petits i tendeixen a estar lleugerament separats entre si.
- Col gruixut, musculós i no presenta papada.
- Pet profund.
- Cola amb una singular forma enroscada, llisca per sobre del dors.
Colores de l'akita inu
L'akita inu presenta un mantell extern dur i llis, i un mantell intern suau i dens. Per altra banda, el pelatge de la cua és més llarg que el de la resta del cos. Els colors acceptats de l'akita japonès són:
- Blanc
- Daurat
- Sèsam
- Atigrad
Com és l'akita inu cadell?
Des de cadell és molt important socialitzar-lo amb tota mena de races de gos i altres animals perquè no tinguem problemes a l'etapa adulta, on es pot mostrar més violent. És un gos que requereix un cuidador expert en el maneig de gossos, que sàpiga imposar la seva autoritat i el més important, que sàpiga utilitzar el reforç positiu
Totes les activitats que ensenyem al nostre akita inu cadell han de tenir un límit de temps establert d'un màxim de 1 hora diària, a en cas contrari el gos avorrirà dedicar-hi tant de temps.
Caràcter de l'akita inu
Tenen un caràcter molt reservat i tímid, es mostren tranquils la major part del dia, adoptant una actitud calmada fins i tot en moments d'estrès. La serenitat del gos és palpable. Es tracta d'una raça de gos molt equilibrada, dòcil i resolta La llei altat que ofereix a el seu cuidador és la característica més forta i coneguda de l'akita inu.
Encara que és molt desconfiat amb els desconeguts, és un gos que no atacarà sense motiu, només davant la provocació i les mostres d'agressivitat. És un excel·lent gos guardià.
En el tracte amb altres gossos és complicat, l'akita inu es mostra dominant i encara que no busqui enfrontaments crearà enemics de per vida si se'l desafia. Els nens petits són molt estimats per l'akita inu, que no dubtarà a protegir-los davant de qualsevol perill. És pacient amb ells, sobretot si els coneix. És important saber que l'akita inu és una raça molt especial, que necessitarà un cuidador experimentat i el més essencial, que us aporti l'educació adequada.
L'akita inu es tracta d'un gos de extremada força i de caràcter molt marcatque intentarà desafiar persones febles per aconseguir ser el líder de la jerarquia. És per aquest motiu que recomanem a les persones que tinguin fills i dubtin de les seves capacitats com a cuidadors, després de llegir aquesta fitxa optin per una altra raça potser més dòcil que aquesta. Si per contra creus que estàs capacitat per controlar els impulsos de l'akita inu no ho dubtis ni un moment, la seva llei altat i intel·ligència et deixaran sorprès.
Cures de l'akita inu
L'akita inu suporta sense dificultat les inclemències del temps. Tot i així, pel seu dens pelatge és aconsellable raspallar-lo diàriament i amb especial cura en èpoques de muda dels cabells. Arran de tot això hem de comentar que si la seva alimentació és deficitària, influirà en el mantell, que s'apreciarà empobrit i poc lluent.
L'akita inu és un gos que necessita una dosi mitjana- alta d'exercici cada dia Haurem de passejar-ho almenys dues vegades al dia intentant que corri o faci algun tipus d'activitat extra. També és important ress altar que l'akita inu pot adaptar-se tant a la mida d'una casa com a un pis, on serà igualment feliç.
Educació de l'akita inu
L'akita inu és un gos molt intel·ligent que requereix un cuidador de personalitat forta. Si no consideren una actitud correcta en el cuidador, el gos tendeix a agafar les regnes imposant les seves pròpies normes. No et seguirà si no et considera un líder digne, per això mai no has de cedir davant les seves exigències Al Japó es considera un honor, un privilegi i una mostra de noblesa educar un akita inu.
Per diversos motius els experts en aquesta raça aconsellen estimular-lo mentalment ensenyant-li trucs, obediència avançada ia identificar varietat d'objectes. A més, també se'l pot estimular físicament amb activitats com l'agility, gaudir amb ell del senderisme o el schutzhund.
Salut de l'akita inu
Quant al tema de mal alties que afecten l'akita inu, les més comunes solen ser les següents:
- Displàsia de maluc
- Patologies del sistema immunològic
- Patologies dels genolls
- Disfunció de la glàndula tiroide
Tant per prevenir la seva aparició com per detectar-les a temps, resulta fonamental acudir al veterinari de forma periòdica, seguir les revisions establertes pel especialista i mantenir al dia les seves vacunes i desparasitació.
On adoptar un akita inu?
Abans d'adoptar un akita inu has de tenir en compte que requereix un cuidador de personalitat forta, com hem comentat anteriorment. Si penses que ets la persona adequada per tenir un gos d'aquesta raça, pots buscar un akita inu en adopció a protectores o refugis a prop del teu habitatge.
Si per contra no saps de cap protectora o cap refugi a prop de casa teva, pots buscar per internet associacions d'akita inu on podries trobar en adopció.
Curiositats
- L'akita inu i la seva llei altat es van fer famosos a gran pantalla amb la pel·lícula Sempre al teu costat, Hachiko l'any 2009 (amb Richard Gere). És un remake d'una pel·lícula japonesa que explica la història d'un gos que cada dia recollia el seu cuidador, un professor, a l'estació després de la feina. Després de la mort d'aquest, l'akita inu va continuar tornant cada dia durant 10 anys a l'estació, esperant trobar-lo.
- Van ser diverses les persones que van observar el comportament de Hachiko a l'estació de Tòquio el 1925 i van començar a oferir-li menjar i cures. Anys després, la ciutat sencera coneixia la seva història i les autoritats van erigir el 1935 una estàtua en el seu nom, estant el propi gos present.
