El mastí del Pirineu és un gos que arriba a una mida considerable ia causa d'això, pot resultar imponent. Tot i així, hem de saber que en realitat es tracta d'un gos protector, afable i tendre amb els seus, per la qual cosa és sens dubte una raça especialment estimada per als que han tingut la sort de conviure amb un d'aquests grans gossos de muntanya.. Parlem de gossos que tradicionalment han estat pastors i guardians que durant segles han protegit els ramats del nord d'Espanya de diversos perills. Actualment, s'han popularitzat i els podem trobar a moltes altres regions com a gossos de companyia.
En aquesta fitxa del nostre lloc parlarem detalladament d'aquesta raça de gran cor. Per això t'ho explicarem tot sobre el mastí del Pirineu: caràcter, característiques, educació o salut entre d' altres. A més, si valoreu l'opció d'adoptar un d'aquests gossos, saber-ne més és imprescindible per garantir una bona adaptació. Pren nota!
Origen del mastí del Pirineu
Com el seu nom indica, aquesta raça és oriunda dels Pirineus, en concret del Pirineu aragonès. Tradicionalment el mastí del Pirineu era utilitzat per cuidar els ramats bovins a les travesses que els pastors transhumants realitzaven antigament. Han estat grans guardians dels seus ramats, protegint-los de llops, óssos i lladres. Es creu que van arribar al nostre país fa diversos segles i que ho van fer a través de navegants que arribaven des de la Mediterrània. Els seus orígens genètics mostren que provenen de creus entre gossos de muntanya i mastins espanyols.
Durant l'època de penúria i escassetat provocada per la Guerra Civil Española (i la seva conseqüent postguerra) la raça es va veure molt perjudicada, ja que a causa de les seves importants proporcions era difícil mantenir aquests gossos. És per això que el mastí pirinenc va patir un declivi notori durant aquesta època. El 1977 es funda el Club del Mastí del Pirineu d'Espanya, l'objectiu del qual és recuperar aquesta raça per aconseguir que torni a tenir el protagonisme que es mereix. Gràcies a aquesta tasca avui la raça és coneguda internacionalment.
Característiques del mastí del Pirineu
El mastí del Pirineu es considera una raça de mida gegant Mentre que les femelles poden pesar entre 55 i 77 quilograms, els mascles poden arribar a assolir un màxim de 100 quilograms, així com una altura a la creu dentre 72 i 77 cmEl seu cos és compacte i musculós, amb unes extremitats fortes i robustes, la qual cosa ens pot enganyar i fer-nos pensar que són gossos d'andares maldestres i lents, però res més lluny de la realitat, ja que tant la seva agilitat com la seva coordinació són realment sorprenents. Una característica especial és que molts exemplars solen presentar esperons a les potes, sobretot a les del darrere.
El seu cap és gran, allargat i d'aspecte sòlid, el musell és rectilini i triangular, acabant en una prominent i voluminosa tòfona, la qual sol ser de color negre. Els ulls són ametllats, no gaire grans, són expressius i de colors avellanats. El pelatge dels mastins del Pirineu és considerablement llarg, d'uns 7 a 8 centímetres de longitud aproximadament, una mica més llarg en determinades parts del cos, com el coll o el ventre. El pèl és dens i gruixut, cosa que protegeix els animals del fred típic de les zones muntanyoses d'on prové.
Caràcter del mastí del Pirineu
Els trets més destacables dels gossos mastí del Pirineu probablement serien la noblesa i la llei altat Així mateix, a causa de la selecció de la raça, parlem també de gossos especialment fidels, valents i protectors De fet, hem de socialitzar el cadell de forma ràpida per evitar el desenvolupament d'un caràcter excessivament territorial, a causa de el seu passat com a gos guardià i pastor. De la socialització dependrà també que puguin relacionar-se positivament amb tota mena de persones, animals i diversos entorns.
No obstant, parlem també d'un gos calmat, relaxat i segur de si mateix És molt fiable, especialment amb els membres de la unitat domèstica, a qui seguirà tot i mostrar una actitud relativament independent. No obstant això, cal destacar que per la seva gran mida, no sempre controla bé les seves forces, per la qual cosa haurem de tenir cura en aquest sentit.
Cures del mastí del Pirineu
Els mastins són gossos que en tenir un pelatge considerablement llarg necessiten un raspallat freqüent, sent recomanable fer-ho de forma diària. Raspallant-los evitarem que s'acumuli brutícia al seu cos, així com que la casa estigui plena de pèls. Però també serà més fàcil detectar de forma precoç possibles parasitacions per puces i/o paparres, sobretot si té accés a zones arbrades i de gespa. També és aconsellable donar-los un bany mensual per mantenir el seu pelatge net i suau, sempre utilitzant productes específics per a gossos, mai dús humà.
Quant a l'alimentació, aquesta ha de ser completa i equilibrada, ja que en cas contrari, en ser animals especialment golafres, poden desenvolupar sobrepès i obesitat. Els jocs, el exercici i l'estimulació mental no poden f altar en el seu dia a dia.
Educació del mastí del Pirineu
L'educació i l'ensinistrament del mastí del Pirineu ha de començar ràpidament. Com ja t'hem avançat, durant la seva etapa de cadell convindrà socialitzar-ho amb tota mena de persones, animals i entorns Més endavant, començarem a treballar lesordres bàsiques per a gossos , que inclouen l'assegut, el quiet o el tombat entre d' altres. És fonamental que aprenguin obediència per respondre de forma adequada i perquè els seus cuidadors puguin tenir un bon control sobre el gos. Utilitzarem sempre el reforç positiu , incloent al principi premis de menjar, que anirem substituint de forma progressiva per carícies i reforç verbal. En cap cas no hem d'utilitzar el càstig, ja que el risc d'aparició de conductes indesitjades és elevat.
Una vegada consolidada l'obediència bàsica, seguirem estimulant la ment del gos amb exercicis, activitats, tasques o habilitats canines. És molt positiu per a la seva ment evitar el desenvolupament del síndrome de disfunció cognitiva, una mena d'alzheimer caní. Però a més, per la seva gran mida i força física, serà imprescindible acudir a un etòleg, educador caní o ensinistrador davant l'aparició de qualsevol problema de conducta, especialment si està relacionat amb un comportament envers els nens, les persones o altres animals.
Salut del mastí del Pirineu
El mastí del Pirineu és, igual que altres races canines, susceptible a patir diversos problemes de salut hereditaris Probablement el més freqüent és la displàsia de maluc, una mal altia que impedeix la col·locació adequada del fèmur a l'os de la pelvis. Això provoca molt de dolor a l'individu que el pateix i dificultat per caminar. Així mateix, la displàsia de colze també és freqüent. Altres trastorns que tenen una alta incidència a la raça són:
- Síndrome de Wobbler
- Trastorns de coagulació
- Sordera
- Ectropió
- Entropió
- Osteocondrodisplàsia
- Disfunció plaquetària
- Displàsia valvular tricuspide
- Hipoplàsia del nervi òptic
Per prevenir al màxim i detectar de forma ràpida qualsevol dels problemes de salut esmentats, serà imprescindible acudir al veterinari cada 6 o 12 mesosi fer una revisió general. Seguirem estrictament el calendari de vacunes del gos i les desparasitacions periòdiques. L'esperança de vida del mastí del Pirineu és curta, situant-se entre els 8 i els 12 anys
