El biewer yorkshire terrier, o biewer terrier, és similar al yorkshire terrier, però amb l'addició d'un nou color als cabells: el blanc. És una raça recent que es va establir a partir del 1984 i que cada dia té més fanàtics. Tant en caràcter com en morfologia, el yorkshire i el biewer són iguals, és a dir, uns gossos actius, simpàtics i alegres, que es converteixen en uns grans companys de vida malgrat tenir una mida reduïda que no supera els 25 cm d'alçada ni els 3 kg de pes.
Continua llegint aquest article del nostre lloc per conèixer més sobre les característiques del biewer terrier, el seu origen, caràcter, educació, cures, salut i on adoptar aquests simpàtics gossos.
Origen del biewer terrier
El biewer terrier és un gos d'origen alemany pertanyent al grup dels yorkshire. Va aparèixer l'any 1984 quan Werner i Gertrude Biewer els van començar a seleccionar a partir d'alguns yorkshire que portaven el gen recessiu de la coloració blanca dels cabells. El cadell resultant va ser anomenat “Schneefloeckchen von Friedheck”, que, traduït de l'alemany, vol dir “cop de neu”. Era fill dels campions del món júnior de FCI de Dortmund el 1981.
Durant cinc anys els Biewer van establir un procés de selecció genètica que va portar al registre l'any 1989 com a Biewer yorkshire terrier a la Pom Posa a l'ACH (Allgemeiner Club der Hundefreunde Deutschland), on van marcar l'estàndard d'aquesta raça recent. Amb una clara diferència en el color dels cabells, el biewer terrier i el yorkshire terrier són similars morfològicament, compartint també el mateix caràcter enèrgic i actiu, la seva mida reduïda i la seva personalitat sociable. Avui dia el nom de la raça és biewer terrier, sense afegir la paraula yorkshire.
Característiques del biewer terrier
El biewer terrier és un caní de petit tamany, amb uns ossos fins i lleugers, però estructura compacta i equilibrada, encara que solen ser una mica més llargs que alts. Aquests gossos tenen una alçada d'uns 22 cm i un pes de 3 kg. El cos prim, amb pèl llarg a banda i banda, potes rectes i musculoses i cua alta, corba i acabada en plomall, caracteritzen el biewer terrier. El cap és arrodonit, amb ulls vivaços, mitjans, rodons o ametllats i marrons foscos, verds o de color or. La tòfona és negra i les orelles són petites, en forma de raïm i cobertes de pèl.
Colors del biewer terrier
Els biewers terrier presenten tres colors: el negre, l'or i el blanc Aquest patró tricolor se separa en una fila al centre de l'esquena que el fa caure de forma perpendicular a banda i banda. El pèl és llarg, suau i sedós. Al cap cau com una cua de cavall a la part superior i es poden recollir en un floc o deixar solts, segons els gustos del cuidador. Els tons blancs se situen al pit, potes i punta de la cua.
Caràcter del biewer terrier
El petit gos biewer terrier s'adapta molt bé a viure en pisos de totes les mides, però en ser gossos tan actius necessiten uns amos amb caràcter i activitat similars. Requereixen jocs, interacció, exercici i activitats freqüents amb els seus cuidadors, cosa que es pot aconseguir amb llargues passejades diàries perquè desfoguen la seva energia. Si no realitzen exercici diari, poden desenvolupar problemes de comportament i hiperactivitat a casa. Amb una bona educació, són uns gossos ideals com a animals de companyia, portant-se bé també amb nens i amb gent gran, malbaratant afecte i simpatia.
Cures del biewer terrier
Els biewer terrier són gossos de raça petita que necessiten una sèrie de cures per mantenir-se contents, sans, higienitzats i amb qualitat de vida. Com hem comentat, són molt actius irequereixen exercici i moviment diàriament per ser feliços. També són ni més ni menys, per la qual cosa hem de mantenir-los a bona temperatura tot l'any. Si vivim en zones molt fredes els podem ajudar a l'hivern amb abrics per a gossos petits.
És important destacar que el llarg pelatge del biewer terrier requereix d'un raspallat pràcticament diari, si és possible a contrapèl per retirar bé la brutícia que pot contenir-se a la pell. El bany serà necessari quan es trobin bruts o es necessiti fer servir algun xampú de tractament per a alguna mal altia dermatològica.
Els gossos de mida petita com el biewer terrier són propensos a patir trastorns i infeccions oculars, per la qual cosa mantenir una bona neteja dels ulls amb productes destinats per a això és fonamental per a la seva prevenció. Així mateix, cal observar una bona higiene de les orelles i de la boca per evitar infeccions i patologies com les otitis, la mal altia periodontal, les càries, els abscessos o la gingivitis, entre d' altres.
L'alimentació d'aquests gossos ha de ser completa i equilibrada, destinada a l'espècie canina i dividida en dues o tres preses amb la quantitat que necessiten diàriament, ni més ni menys. Cal tenir en compte el nivell d'activitat, estat fisiològic, edat, temperatura ambient i altres condicions individuals de cada biewer terrier.
Educació del biewer terrier
Són uns gossos possessius, exigents, capritxosos i infantils, una mica desconfiats amb els estranys i amb altres animals, però res que no es controli amb un bon ensinistrament. Aquesta educació ha de començar com més aviat millor per socialitzar el cadell correctament durant les primeres setmanes de vida, acostumant-ho a diferents escenaris, situacions, persones i animals. L'educació s'ha de dur a terme mitjançant una forma de condicionament anomenada reforç positiu, premiant les conductes desitjades, sense càstigs ni traumes. Això aconsegueix un aprenentatge més ràpid i eficaç als biewer terrier.
Salut del biewer terrier
L'esperança de vida del biewer terrier se situa entre els 12 i els 15 anys, sent clau la medicina preventiva i les cures adequades perquè aquests gossos arribin a aquesta edat en bones condicions. Tot i que no és una raça excessivament propensa a les mal alties, cal esmentar-ne algunes que semblen ser patologies més freqüents en aquests gossos, com són:
- L'atròfia progressiva de retina, que els pot acabar deixant cecs.
- L'epilèpsia.
- Els problemes dentals.
- Els problemes oculars.
- La luxació de ròtula i de genoll, com a raça petita que són.
Per aquest motiu, és important que aquests gossos passin revisions de rutina al centre veterinari per prevenir o controlar aquestes i altres mal alties, en cas que n'hi hagués. També són sensibles a les dietes, per la qual cosa hem de trobar un aliment bo i de qualitat que cobreixi les necessitats del nostre biewer terrier sense que faci cap tipus de dany al seu aparell digestiu.
Finalment, la medicina preventiva amb vacunació, desparasitació, esterilització i revisions i controls rutinaris és molt important per a la prevenció de mal alties en els biewer terrier.
On adoptar un biewer terrier?
Els biewer terrier poden ser una mica difícils de trobar si no vivim a Europa o als Estats Units. Si som conscients del que requereix aquesta raça i ens sentim uns bons candidats a conviure amb un d'aquests gossos pel nostre estil de vida, el primer que cal fer és dirigir-se a una protectora o refugi i preguntar per la disponibilitat d'algun exemplar. Si no n'hi ha és possible que ens puguin dir com adoptar-ne un. Una altra opció és visitar internet i buscar alguna associació de rescat de yorkshires o terriers, doncs possiblement hi hagi algun exemplar de biewer terrier en adopció.
