Alaska és una localitat dels Estats Units que se situa a l'extrem nord-est de la regió. Aquesta zona està formada per diverses àrees i, depenent-ne, les temperatures poden arribar a l'estiu als 30 ºC ia l'hivern a -50 ºC. És un territori que compta amb diversos tipus d'ecosistemes com a marítims, aiguamolls, zona àrtica, boscos i tundra àrtica. Aquesta diversitat de regions fa que aquest estat tinga una varietat important de fauna.
En aquest article del nostre lloc volem presentar-vos alguns dels animals d'Alaska més representatius, les seves característiques principals i curiositats. Continua llegint!
Alce d'Alaska (Alces alces gigues)
L'ant (Alces alces) és un animal amb una distribució per regions circumpolars, dins de les quals s'inclou Alaska, territori on habita la subespècie Alce alce gigas, coneguda com a alce d'Alaska. Aquest és el més gran dins del grup dels ants, de fet, el més gran de la família dels cérvols. Es caracteritza pel seu cos massís sostingut per potes llargues i primes, el pes màxim de les quals registrat per a un mascle ha estat de 771 kg, mentre que per a una femella de 573 kg.
Aquest animal típic d'Alaska té una àmplia distribució en aquesta regió del nord. Es desenvolupa a hàbitats amb boscos de coníferes o frondosos, tundra més al nord i taiga cap al sud, també sent preferència per espais amb llacs, pantans o aiguamolls, però no tolera llocs càlids, dels quals tendeix a allunyar-se. L'estat de conservació de l'espècie és de menys preocupació, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).
Ovella de Dall (Ovis dalli)
Aquesta és la única espècie d'ovella de muntanya que presenta banyes, les quals a més són distintius entre mascles i femelles, ja que a els primers són més grans, voluminosos i arrissats que a les segones. Pel que fa al pes, també hi ha distinció, ja que els mascles pesen entre 73 i 113 kg, mentre que les femelles entre 46 i 50 kg. El pelatge és abundant i tendeix a ser blanc, encara que poden existir certes variacions.
L'ovella de Dall és un animal nadiu d'Alaska i Canadà. En el cas del territori nord-americà, es desenvolupa en cadenes muntanyoses del nord-est, centre i sud. Tendeix a estar a àrees seques, amb pastures o matolls, així com per llocs amb nevades suaus i vents fortsque ajudin a dispersar la neu. Està classificada com de menor preocupació per la UICN.
Nútria marina (Enhydra lutris)
Aquesta llúdriga, que és un mamífer carnívor, està distribuïda per poques regions, sent Alaska una d'elles. En aquesta regió es desenvolupa una de les tres subespècies existents, Enhydra lutris kenyoni. En aquesta subespècie els mascles són més grans que les femelles, amb pesos de 27 a 39 kg, mentre que elles pesen de 16 a 27 kg. Té un doble pelatge, que es caracteritza per ser de color marró a vermellós.
Es distribueix per zones marines properes a la costa, que poden ser de fons rocosos o tous, però la presència abundant d'algues és important, ja que hi busca el seu aliment. A Alaska la llúdriga marina va ser caçada de manera excessiva, disminuint dràsticament la seva població. En general, l'espècie està classificada en perill d'extinció
Foca de port (Phoca vitulina)
Aquest mamífer marí està ben adaptat anatòmicament per tenir una bona propulsió durant el busseig, a més, alenteix la seva freqüència cardíaca, la qual cosa n'afavoreix la permanència sota l'aigua. Els mascles mesuren de 1, 60 a 1, 90 mi pesen entre 80 i 170 kg. Per la seva banda, les femelles no superen els 1, 70 m de longitud i els 145 kg.
La foca de port té hàbits costaners i té presència tant a Amèrica i Europa com a Àsia. Depenent de la regió, es desenvolupa una de les cinc subespècies reconegudes. En el cas del nou continent, una de les regions que habita és Alaska i aquí s'ubica la subespècie Phoca vitulina r ichardsi. Aquesta foca està considerada com de menor preocupació.
Zorro àrtic (Vulpes lagopus)
Aquest animal típic d'Alaska està ben adaptat per viure en temperatures gelades gràcies a la pell i pelatge abundant. La majoria del mantell és de color blanc a l'hivern i tonalitats grisenques o marrons a l'estiu, però també hi ha uns quants individus d'una coloració gris-blava. El recobriment de les potes amb pell ofereix protecció addicional contra el fred. Fa fins a 70 cm de longitud i té un pes mitjà de 5, 2 kg.
La guineu àrtica habita a les regions circumpolars, on s'inclou Alaska, desenvolupant-se a la tundra àrtica i alpina d'aquest estat. També té presència a l'ecosistema marítim subàrtic d'algunes illes de la zona. Està considerat com de menor preocupació.
mussol nevat (Bubo scandiacus)
El mussol nevat és una au de l'ordre Strigiformes. En el cas dels mascles adults predomina el color blanc ia les femelles hi ha la presència de taques marrons. És de grans dimensions, de fet, és un dels mussols més grans del món, amb una envergadura alar d'uns 146 cm als mascles i 159 cm a les femelles. El pes mitjà dels primers és de 1, 6 kg i en les segones de 2 kg.
És una mussol icona de les regions àrtiques, incloent Alaska. Es desenvolupa a la tundra oberta, des de la zona prop de la línia arbòria fins a la vora marítima polar. A causa del descens poblacional ha estat catalogat com a vulnerable per la UICN.
Si t'encanten aquests animals tant com a nos altres, no deixis d'aprendre i descobreix tots els tipus de mussols.
Ballena geperuda (Megaptera novaeangliae)
Algunes espècies de balenes també formen part de la fauna d'Alaska, com la balena geperuda. Existeixen tres subespècies de balenes geperudes, sent comú a l'estiu d'Alaska la subespècie Megaptera novaeangliae kuziara, de manera que és pròpia del Pacífic Nord. És un animal robust, caracteritzat per la presència de llargues aletes pectorals. La seva coloració és gris fosc a la zona dorsal i blanc a la ventral.
La balena geperuda és una espècie cosmopolita que es distribueix àmpliament pels oceans del món, però és un animal típic a Alaska a l'època d'estiu, on té presència al golf d'aquesta regió. Amb una tendència poblacional creixent, està considerada com de menor preocupació.
Marmota d'Alaska (Marmota broweri)
La marmota d'Alaska és un animal que es distingeix de la resta del seu grup per la presència d'una coloració fosca al cap, la qual s'estén sobre el nas i arriba fins al coll. Pel que fa a la resta del cos, pot variar entre marró, gris i fins i tot blanc. El pes i la longitud mitjana són d'uns 3, 4 kg i 59 cm, i els mascles són més grans que les femelles.
Aquesta mena de marmota és un animal nadiu d'Alaska i té una important distribució a la tundra àrtica i en camps rocosos extensos, on hi hagi la presència de caus que li brindin protecció. La seva població és estable i es considera com de menor preocupació.
Lleó marí de Steller (Eumetopias jubatus)
Aquest lleó marí és el otàrid més gran que existeix, encara que els mascles són més grans que les femelles, tots dos són de contextura robusta i dimensions immenses. La mida màxima registrada per a ells ha estat de 3, 3 mi una tona de pes mitjana, mentre que per a elles és de 2, 5 mi 273 kg. La seva coloració es distingeix d' altres lleons marins per ser de marró clara a groguenca, la qual mantenen fins i tot en mullar-se.
Es desenvolupa a diverses regions costaneres, entre les quals s'inclou el golf d'Alaska Tot i que pot fer llargs recorreguts, opta de manera preferent per mantenir-se a la costa i se submergeix per alimentar-se. També es pot ubicar al gel marí ocasionalment. Està classificat com a gairebé amenaçat per la UICN.
Vols saber més sobre aquests animals? No et perdis aquest altre article sobre els tipus de llops i lleons marins.
Bou mesquer (Ovibos moschatus)
Aquest animal està adaptat per a les condicions àrtiques i es caracteritza per les potes curtes i el cos amb forma de barril. Està cobert d'un llarg pelatge i tant mascles com femelles tenen presència de banyes. Aquestes últimes pesen fins a uns 250 kg, mentre que els primers 320 kg de mitjana.
Anteriorment, el bou mesquer es distribuïa pel Canadà, Groenlàndia i Alaska, però per a finals del segle XIX va desaparèixer d'aquesta última regió. Tot i això, després va ser reintroduït, per això avui dia es considera, també, com a part de la fauna salvatge d'Alaska. Es desenvolupa a la línia arbòria de la tundra àrtica i està considerat com de menor preocupació.
Altres animals d'Alaska
A més dels animals abans esmentats, és comú observar una altra varietat d'animals salvatges a Alaska, en coneguem alguns:
- Glotó (Gulo gulo)
- Orca (Orca a leutianes)
- Ós marró (Ursus arctos)
- Reno (Rangifer tarandus)
- Ós polar (Ursus maritimus)
- Morsa (Odobenus rosmarus)
- Àliga calba (Haliaeetus leucocephalus)
- Ós negre americà (Ursus americanus)
- Nútria de riu nord-americana (Lontra canadensis)
- Porcespí nord-americà (Erethizon dorsatum)
