El melanoma caní és un tumor que té el seu origen en els melanòcits. Afecta amb més freqüència gossos d'edat avançada i de races pigmentades. A diferència d' altres tumors, el pronòstic dels melanomes està fortament lligat a la localització. Així, els melanomes localitzats a la boca, les ungles i els dits tenen un pronòstic pitjor que els melanomes situats al cap o les extremitats anteriors.
Si vols conèixer més informació sobre el melanoma en gossos, no et perdis el següent article del nostre lloc, on expliquem els seus principals símptomes, el seu diagnòstic i tractament.
Què és el melanoma en gossos?
El melanoma caní és una neoplàsia que té l'origen en els melanòcits, unes cèl·lules presents a l'epidermis i als fol·licles pilosos que s'encarreguen de sintetitzar la melanina. Aquests tumors poden abastar l'epidermis i la dermis, o només la dermis, i la mida pot variar des de mil·límetres fins a 10 centímetres de diàmetre.
Solen presentar-se en gossos d'edat avançada (la mitjana d'edat es troba entre els 9 i 11 anys), sense que hi hagi una predilecció de sexe, però sí de raça.
Tipus de melanomes en gossos
Els melanomes es poden classificar en base a diferents criteris:
- Grau de malignitat.
- Presència o absència de melanina.
- Localització.
Segons el grau de malignitat
Els melanomes es poden classificar conforme al seu grau de malignitat en:
- Melanomes benignes: representen el 3-4 % dels tumors de pell als gossos.
- Melanomes malignes: suposen el 0,8-2 % dels tumors cutanis als gossos, per la qual cosa són menys freqüents que els melanomes benignes.
Segons la presència o absència de melanina
En funció de si presenten o no pigmentació melànica, els melanomes es poden presentar com:
- Forma sense pigment o amelanòtica: el 20 % dels melanomes tenen una f alta de melanina, cosa que complica el diagnòstic histopatològic.
- Forma pigmentada: el 80 % restant dels melanomes sí que presenten melanina.
Segons la localització
En funció de la seva localització, es classifiquen en melanomes:
- Orals: a la cavitat oral, incloent-hi la llengua, els llavis i la mucosa gingival. Els melanomes orals canins són els més freqüents.
- Nasales: a la cavitat nasal. Són molt poc freqüents a l'espècie canina.
- Intraoculars: dins l'ull.
- Ungueals: a les ungles.
- Digitals: als dits.
- Mucocutanis: a les unions entre la pell i les mucoses (oral, nasal, genital, etc.).
- Cutanis: en el sistema cutani en general.
El pronòstic en els melanomes està fortament condicionat per la seva localització. D'aquesta manera, els melanomes localitzats al cap (exceptuant la boca) ia les extremitats anteriors tenen més tendència a ser benignes i, per tant, tenen millor valor pronòstic. Per contra, els melanomes localitzats a la boca i unió mucocutània, a les ungles i als dits són els que presenten pitjor pronòstic. En concret, el melanoma oral és un tumor de creixement molt ràpid i amb gran poder metastàtic.
Símptomes de melanoma en gossos
L'aparença dels melanomes difereix en funció del seu grau de malignitat. En aquest sentit:
- Els melanomes benignes se solen presentar com a formacions nodulars cutànies, ben localitzades, petites, pigmentades i no adherides a plànols profunds. Solen tenir un aspecte de botó i presenten un creixement molt lent.
- Els melanomes malignes se solen localitzar en mucoses, unions mucocutànies, dits i unglesGeneralment, tenen un patró de creixement més ràpid i afecten teixits més profunds. Macroscòpicament poden ser estructures molt pigmentades (de color marró fosc o negre) o nòduls sense pigmentació (de color rosat).
Els signes clínics associats al melanoma caní depenen de la zona afectada:
- Els melanomes orals solen passar desapercebuts inicialment, encara que a mesura que creixen es pot observar ptialisme (salivació), halitosi, sagnat de genives, dificultat per mastegar o deglutir i pèrdua de pes.
- En els melanomes nasals és freqüent observar descàrrega nasal unilateral.
- Els melanomes intraoculars poden produir glaucoma (augment de la pressió intraocular), uveïtis (inflamació de la úvea – iris, cossos ciliars i coroides-), hifema (presència de sang a la cambra anterior de l'ull), edema corneal, epífora (llagrimeig continu) i hiperèmia conjuntival (envermelliment de l'escleròtica).
- Els melanomes digitals o unguials (al dit oa l'ungla, respectivament) poden estendre's a les falanges i produir lesions osteolítiques que s'observen clarament mitjançant radiografia. A més, es pot produir la caiguda de lungla.
- En els melanomes cutanis pot ser que únicament s'observi la presència d'un nòdul de consistència ferma, encara que en ocasions es poden arribar a produir úlceres sagnants que no cicatritzen. Quan la ferida pateix una infecció bacteriana secundària és freqüent que aparegui pruïja (picor) a la zona afectada.
Els melanomes malignes que arriben a metastatitzar poden originar signes clínics molt dispars en funció dels òrgans afectats. El pulmó sol ser l'òrgan més afectat per les metàstasis.
Diagnòstic del melanoma en gossos
El diagnòstic del melanoma caní es basa en els punts següents:
- Diagnòstic clínic: incloent la història clínica (lesions, signes clínics i la seva evolució) i exploració completa del pacient, prestant especial atenció a les lesions cutànies i la palpació de ganglis limfàtics regionals.
- Citologia: s'observen melanòcits amb una quantitat variable de grànuls pigmentats. La citologia permet una aproximació al diagnòstic, però no és suficient per diferenciar el grau de malignitat del tumor, per a això és necessari un diagnòstic histopatològic mitjançant biòpsia.
- Histopatologia: mitjançant biòpsia. El diagnòstic histopatològic indica l'origen exacte del tumor, el grau de malignitat, l'índex mitòtic, les característiques invasives i les característiques de l'estroma.
- Immunohistoquímica: encara que és una tècnica útil per al diagnòstic dels melanomes en gossos, no és absolutament específica, per la qual cosa sempre es ha d'associar a la histopatologia.
- Punció amb agulla fina (PAF) dels ganglis regionals: encara que els ganglis regionals no es trobin augmentats de mida a la palpació, cal fer una punció amb aigua fina per descartar la presència de metàstasi als ganglis sentinella (metàstasi regional).
- TAC: és el mètode més indicat per estudiar la presència de metàstasi a distància, especialment metàstasis pulmonars. A més, per minimitzar errors diagnòstics, és recomanable combinar la punció ganglionar amb el TAC per garantir que no hi ha metàstasis regionals als ganglis.
Pronòstic del melanoma en gossos
Per concretar el pronòstic del melanoma caní cal fer-ne un estadiatge clínic. Hi ha quatre estadis, sent el primer el de millor pronòstic i el quart el de major gravetat.
L'estadiatge clínic depèn de diversos factors:
- Localització: com ja hem explicat, la localització d'aquest tumor està fortament relacionada amb la gravetat del seu pronòstic.
- Mida del tumor: a mida més gran, pitjor pronòstic.
- Índex mitòtic: indica el percentatge de cèl·lules que estan a la fase de mitosi (en divisió). Un major índex mitòtic es relaciona amb un pitjor pronòstic.
- Lesió associada al tumor: signes d'inflamació intralesional o necrosi intralesional empitjoren el pronòstic del melanoma.
- Metàstasi regional: en els ganglis limfàtics regionals o sentinella.
- Metàstasi a distància: en òrgans més enllà dels ganglis regionals.
Com a normal general, el pronòstic dels melanomes malignes en gossos sol ser greu, especialment en el cas dels melanomes orals als que es fa una cirurgia massa conservadora amb una resecció incompleta que no inclou l'os subjacent. No obstant això, els melanomes cutanis ofereixen millor pronòstic pel fet que solen tenir un comportament benigne. Com és lògic, la presència de metàstasi a qualsevol localització empitjora el pronòstic, independentment del tractament iniciat.
Com curar el melanoma en gossos? - Tractament
L'objectiu del tractament del melanoma caní és controlar el tumor primari i reduir el risc de metàstasi.
Les tres eines més eficaces per fer front al tumor són la cirurgia, la radioteràpia i la immunoteràpia. L'elecció d'una teràpia o una combinació estarà supeditada a l'estadi clínic del tumor.
- Cirurgia: cal fer una escissió quirúrgica completa amb marges de seguretat amplis al voltant del tumor. La seva eficàcia depèn de la mida i la localització del tumor.
- Radioteràpia: encara que es tracta d'una teràpia exclusivament local/regional (no és útil per al tractament de metàstasi a distància) s'obtenen altes taxes de resposta, amb remissions completes en el 75% dels casos. Tot i això, aquesta teràpia té dos grans inconvenients: el seu elevat cost i l'escàs nombre de centres de radioteràpia veterinària existents a Espanya.
- Immunoteràpia: mitjançant vacunes xenogèniques o fàrmacs inhibidors de la ciclooxigenasa-2 (COX-2). Les vacunes xenogèniques potencien la resposta immunitària del gos davant del tumor, mentre els inhibidors de la COX-2 contraresten la sobreexpressió de l'enzim COX-2 d'aquests tumors.
La resposta a la quimioteràpia és reduïda i de curta durada, per la qual cosa se sol utilitzar quan fracassen la resta dels tractaments. Lamentablement, no sempre el tractament per al melanoma caní és efectiu, per la qual cosa no en tots els casos té cura.
Rasses de gossos propenses al melanoma
Encara que és una neoplàsia que pot afectar qualsevol raça, incloent els gossos mestissos, es dóna amb més freqüència a les races que detallem a continuació:
Melanomes benignes
Les races amb més probabilitat de desenvolupar melanomes benignes, entre els quals s'inclouen els melanomes al cap (llevat de la boca) i les extremitats davanteres, són:
- Manchester toy
- Terrier irlandès sedós i australià
- Vizsla
- Rudgeback rodesià
- Chesapeake bay retriever
Melanomes malignes
Com a norma general, el melanoma maligne és més freqüent en gossos de races pigmentades, com el schnauzer o el scottish terrier. A continuació, recollim de manera detallada les races predisposades a cada tipus de melanoma maligne:
- Melanoma oral: cocker spaniel negre, setter irlandès, bòxer, chow chow i pastor alemany. A més, els melanomes a la cavitat oral són més freqüents en gossos de races petites i mitjanes.
- Melanoma ungueal: golden retriever i setter irlandès.
- Melanoma cutani: boston terrier, scottish terrier, cocker spaniel, dòberman i chihuahua.
En cas de detectar qualsevol dels símptomes de melanoma en gossos, és fonamental acudir com més aviat millor a la clínica veterinària.
