La mastitis bovina és una inflamació de la glàndula mamària que provoca canvis en la composició bioquímica de la llet i en el teixit de la glàndula.
És una de les mal alties més comunes de les vaques lleteres, especialment la raça Frisona, ja que és una de les races més utilitzades per produir llet. La mastitis té un impacte negatiu en la qualitat i la quantitat de llet produïda, produint pèrdues per al sector ramader. Si no es tracta a temps, es pot convertir en crònica, i fer que la vaca s'hagi de sacrificar.
Segueix llegint aquest article del nostre lloc per saber-ho tot sobre els símptomes i tractament de la mastitis bovina.
Causes
La mastitis és una mal altia multifactorial, ja que la infecció depèn dels gèrmens, les condicions ambientals, i les característiques de la vaca. Els microorganismes envaeixen el teixit mamari provocant una inflamació de la glàndula. Podem classificar les mastitis a:
Mastitis contagioses: s'originen per microorganismes que viuen a la glàndula mamària (Streptococcus agalactiae i Staphylococcus aureus principalment). Es transmeten durant la munyida de la vaca, a través de la maquinària de munyida contaminada, el vedell o la incorrecta manipulació dels treballadors (draps, no utilitzar guants, etc.). Provoquen disminució de la quantitat de llet.
Mastitis ambientals: s'originen per microorganismes (estreptococs ambientals i els coliformes) que viuen a l'ambient, i es transmeten entre munyides i el període sec en què la glàndula no produeix llet. La seva presència determina el nivell de contaminació de la granja.
Símptomes
Segons la seva simptomatologia, les mastitis les podem classificar principalment a:
Mastitis subclínica: és més difícil de detectar que les altres. Tot i que no s'observa alteracions ni a la llet ni a la mamella, el recompte de microorganismes i de cèl·lules somàtiques és elevat.
Mastitis clínica: s'observa una inflamació del quarter afectat, fins i tot l'animal sent dolor en tocar-lo. La llet s'observa alterada amb la presència de descamacions, coàguls, sèrum descolorit, i de vegades sang.
Mastitis aguda: posa en risc la vida de l'animal. S'observen també signes generalitzats com a febre, menys producció de llet o pèrdua de gana.
Diagnòstic
A més de fixar-nos en la simptomatologia de la vaca, es recolliran mostres de llet i es podran fer les proves següents per diagnosticar la mastitits a la vaca:
- Recompte de cèl·lules somàtiques: un alt nombre de cèl·lules somàtiques es relaciona amb una reducció de la producció de llet (més de 200.000 cèl·lules /ml indica mastitis subclínica).
- Cultiu de bacteris de la llet: s'identificaran microorganismes causants de la inflamació de la glàndula (més de 50.000 bacteris/ml ens pot indicar la font de contaminació).
- Califòrnia Mastitis Test: indica el nombre de cèl·lules somàtiques de la llet que s'ha agafat com a mostra.
- Altres test.
Tractament
Has de saber que la prevenció dóna millors resultats i és més eficient que el tractament que es pugui dur a terme. El tractament dependrà del microorganisme causant i si és subclínica o clínica, utilitzant antimicrobians via intramamària, el veterinari t'informarà doncs del tractament a seguir per remeiar la mastitis a la vaca.
Prevenció
La prevenció és clau per controlar aquesta mal altia, i més important fins i tot que el tractament. A continuació us oferim una llista amb les mesures preventives per a prevenir la mastitis contagiosa:
- Desinfecció de mugrons abans i després de la munyida.
- Ordenar les vaques infectades al final.
- Bona higiene durant la munyida.
- Bon estat de la màquina de munyida.
- Tractament d'assecat.
- Descartar vaques amb mastitis crònica.
Respecte a les mesures preventives que cal tenir en compte per a reduir l'aparició de la mastitits d'origen ambiental:
- Bona alimentació i aigua.
- Llit de bona qualitat.
- Bona higiene de les instal·lacions.
- Bona ventilació.
- Palons nets i secs.
- Mantenir un temps de peu a les vaques després de la munyida.
