L'ornitosi, psitacosi o clamidiosi aviària és una mal altia infecciosa que afecta amb més freqüència coloms i psitàcids, encara que també pot afectar altres espècies d'aus i mamífers. A més, és una infecció que es pot transmetre a les persones, per la qual cosa és una zoonosi. El seu agent causal és Chlamydophila psittaci, un bacteri intracel·lular que habitualment genera una infecció persistent a les aus infectades. La majoria d'animals es mantenen com a portadores asimptomàtiques de la infecció, encara que en casos d'immunosupressió pot aparèixer un quadre agut que arribi a comprometre la vida de l'animal.
Si t'interessa conèixer més sobre la ornitosi en coloms, et recomanem que no et perdis el següent article del nostre lloc.
Què és l'ornitosi en coloms?
L'ornitosi, també coneguda com a psitacosi o clamidiosi aviària, és una mal altia zoonòtica emergent de distribució mundial que afecta diverses espècies d'aus. El seu agent causal es va anomenar inicialment Chlamydia psittaci, però posteriorment es va reclassificar com a Chlamydophila psittaci Es tracta d'un bacteri intracel·lular amb 8 serotips diferents, 6 dels quals afecten les aus i es poden transmetre a persones i altres mamífers.
L'ornitosi és una mal altia que afecta amb més freqüència els coloms i psitàcides (com lloros, periquitos, cotorres i papagais), encara que s'han descrit fins a 150 espècies d'aus que poden patir la infecció (incloent-hi aus de corral, canaris i aus marines). A més, com ja hem comentat, es tracta d'una zoonosi atès que es pot transmetre a les persones.
Aquesta mal altia dels coloms sol cursar de forma inaparent. Habitualment les aus queden persistentment infectades, com a portadores asimptomàtiques de la mal altia. No obstant això, davant de situacions d'immunocompromís, el bacteri pot reactivar-ne la multiplicació i donar lloc a un quadre agut i inespecífic, caracteritzat per signes digestius, respiratoris i sistèmics.
Transmissió de l'ornitosi en coloms
Generalment, la font de transmissió són aus infectades com a portadores inaparents, que excreten el bacteri de forma intermitent. La transmissió de Chlamydophila psittaci pot ser de dos tipus: vertical o horitzontal.
Transmissió vertical
Consisteix en la transmissió de la infecció dels pares als seus fills. Normalment, els colomins s'infecten al niu per mitjà de l'aliment regurgitat pels pares. Les cries que sobreviuen es poden convertir en portadores.
Transmissió horitzontal
Consisteix en la transmissió de la infecció entre individus que no tenen una relació mare-fill. Alhora, la transmissió horitzontal pot ser:
- Directa: per contacte amb secrecions respiratòries o femta d'aus infectades.
- Indirecta: per contacte amb aliment, aigua o material contaminat, especialment per la pols que s'acumula al fons de les gàbies procedent del material fecal, plomes, descamacions cutànies i secrecions nasals. Els cossos elementals, que són formes inactives dels bacteris, poden persistir durant llargs períodes de temps a l'ambient en ser resistents a la dessecació.
Símptomes de l'ornitosi en coloms
El període d'incubació (temps que transcorre des de l'exposició a l'agent fins a l'aparició dels primers símptomes) de l'ornitosi en coloms és molt variable. Habitualment sol ser de 3 a 10 dies, encara que pot arribar a allargar-se mesos.
Els signes clínics de la mal altia depenen de la virulència del cep, l'estat immunitari i la susceptibilitat del colom. En funció d'aquests factors, la mal altia es podrà presentar de dues maneres diferents: crònica o aguda.
Forma crònica
Habitualment, els coloms adults i immunocompetents queden infectats de forma crònica com portadores asimptomàtiques, pel fet que el seu agent etiològic produeix una infecció persistent a nivell de les glàndules nasals.
Els coloms portadors excreten el bacteri de forma intermitent, sent una font d'infecció per a altres aus i per a les persones.
Forma aguda
Més freqüent en colomins o adults portadors que pateixen quadres d'estrès o immunodepressió. L'ornitosi en coloms missatgers se sol presentar en situacions d'estrès com la cria intensiva, la temporada de competició o davant de condicions climàtiques adverses (per calor o fred excessius).
La forma aguda cursa amb signes clínics inespecífics, com:
- Signes digestius: diarrea de color verd-groguenca.
- Signes respiratoris: descàrrega ocular, conjuntivitis, descàrrega nasal, inflamació dels pits, sorolls respiratoris, dispnea (els coloms respiren amb el bec obert).
- Signes generals: eriçament de les plomes, debilitat, inapetència, pèrdua de pes i, en els casos més greus, mort de l'au.
Diagnòstic de l'ornitosi en coloms
El diagnòstic d'ornitosi o psitacosi en coloms, o altres aus, s'ha de centrar en el diagnòstic clínic i el diagnòstic laboratorial.
Diagnòstic clínic
El diagnòstic clínic de l'ornitosi és complicat a causa de l'elevat percentatge d'animals infectats que es mantenen asimptomàtics. En els casos aguts, el diagnòstic clínic pot ser una mica més senzill, encara que en presentar-se amb signes inespecífics és necessari considerar altres mal alties respiratòries, digestives i/o sistèmiques com a diagnòstics diferencials. En aquest altre article parlem de les Mal alties més comunes en coloms.
Forma part del diagnòstic clínic:
- Història clínica: el veterinari/a preguntarà sobre la presència de signes clínics i evolució de la mal altia.
- Exploració general de l'au: per tal de detectar signes associats a la mal altia, com a descàrrega nasal serosa, sinusitis infraorbital, inflamació de les coanes, conjuntivitis, diarrea, etc.
- Diagnòstic per imatge: la radiografia és la prova més freqüent. Generalment, s'observa una pèrdua del patró de la bresca d'abella del pulmó i, de vegades, esplenomegàlia concomitant.
- Hematologia i bioquímica: es pot observar leucocitosi, elevació de marcadors hepàtics i gammaglobulinemia.
Diagnòstic laboratorial
Per al diagnòstic laboratorial se solen prendre mostres de femta, hisops cloacals, de tracte respiratori superior o conjuntiva És important prendre diverses mostres a al llarg del temps, ja que en animals persistentment infectats l'excreció del bacteri es produeix de manera intermitent.
A més, cal prendre una sèrie de precaucions en manejar les mostres per garantir-ne la conservació. Un mal maneig de les mostres pot reduir la viabilitat dels bacteris i generar errors diagnòstics. Per això, cal introduir les mostres en un tampó adequat i enviar-les ràpidament al laboratori per procedir al diagnòstic com més aviat millor. Com que es tracta d'un agent zoonòtic, cal informar el laboratori de la sospita i complir mesures de bioseguretat per evitar la transmissió a les persones.
El diagnòstic laboratorial es pot fer emprant diferents tècniques:
- Detecció directa de l'agent etiològic: mitjançant ELISA, PCR o immunofluorescència.
- Aïllament i identificació en cultiu cel·lular: per confirmar el diagnòstic.
Com tractar l'ornitosi en coloms?
El tractament de l'ornitosi en coloms es basa en dos pilars fonamentals:
- Tractament etiològic: per mitjà d'antibacterians. En concret, el tractament d'elecció són les tetraciclines com la clortetraciclina o la doxiciclina, encara que també es poden fer servir macròlids, com l'azitromizina, o fluoroquinolones, com l'enrofloxacina. Per a l'eliminació completa de la infecció es requereixen tractaments antibiòtics llargs, per sobre de les 6 setmanes, pel fet que les clamídies són bacteris intracel·lulars.
- Tractament de suport: s'instaurarà un tractament simptomàtic en funció de la simptomatologia que presenti l'animal.
