El dogo argentí és, sens dubte, la més popular entre les races originàries d'Argentina (i l'única que va aconseguir sobreviure fins avui). Històricament va ser utilitzat com a gos de caça major, principalment per a la caça del porc senglar, però lamentablement també el van utilitzar en les baralles de gossos. Posteriorment, es van popularitzar com a animals de companyia a tot el continent americà.
Com veuràs, es tracta d'un gos de grans dimensions, fort, amb aspecte imponent, musculatura ben desenvolupada i una mandíbula potent. Per aquestes característiques morfològiques, està classificat com un gos potencialment perillós a Argentina. I encara que l'aspecte físic no condiciona el gos a mostrar conductes agressives, hem de tenir clar que el dogo argentí necessita rebre la deguda atenció en l'ensinistrament, la socialització i la salut per conservar el seu bé estat físic i mental.
En aquest nou article del nostre lloc, et proposem conèixer les mal alties més comunes del dogo argentí, per saber com prevenir-les i reconèixer-les a el teu millor amic. Continua llegint!
Sordera congènita al dogo argentí
Una de les preocupacions més grans dels apassionats propietaris de dogos argentins és la seva predisposició genètica al desenvolupament de sordesa congènita Actualment sabem que la sordesa congènita està relacionada a cert grup de gens recessius que ocasionen una deficiència en la irrigació sanguínia i la mala oxigenació de la còclea (antigament coneguda com a "cargol") i de l'òrgan de Corti. La manca d'oxigen perllongada ocasiona un dany irreversible a les cèl·lules nervioses que transmeten els impulsos neuronals i permeten que els animals interpretin els sons (és a dir, que escoltin).
Aquestes dues estructures són elements claus per al mecanisme de l'audició als gossos. Com que no són degudament oxigenades, les seves cèl·lules nervioses es deterioren i es moren. Com a conseqüència, l'animal pateix una pèrdua accelerada del sentit d'audició, arribant a desenvolupar sordesa en edats molt primerenques.
Una de les teories sobre la sordesa hereditària al dogo argentí remet a les cruïlles realitzades per a la creació d'aquesta raça. Per augmentar la seva força i resistència física, van ser realitzats nombroses cruïlles amb gossos bull terrier anglès. En l'actualitat, s'estima que el 18% dels bull terrier neixen amb problemes auditius i poden desenvolupar sordesa, entre les mal alties més freqüents en aquesta raça. Aleshores, el dogo argentí podria haver heretat aquesta vulnerabilitat dels seus avantpassats.
Infeliçment, la sordesa congènita és una patologia que encara no té una cura definitiva. Els gossos sords necessiten cures específiques i han de fer visites periòdiques al veterinari per acompanyar l'evolució d'aquesta condició.
Sordera congènita i pelatge blanc
La predisposició genètica a la sordesa congènita va ser observada no només al dogo argentí, sinó també en més de 80 races canines i felines de pèl blanc. Se suposa que la presència del grup de gens esmentats anteriorment, portaria a una atròfia dels melanoblasts, impedint que es desenvolupin i formin els melanòcits, les cèl·lules que carreguen la melanina i permeten la pigmentació. Per això, la manca de pigmentació a l'orella interna estaria íntimament relacionada amb la mala oxigenació de les cèl·lules nervioses i la sordesa congènita al dogo argentí.
Hem de ress altar que el dogo argentí és un gos totalment blanc i no albí. La pell i els pèls són integralment blancs gràcies a una característica genètica dominant i pròpia d'aquesta raça. D' altra banda, l'albinisme pot aparèixer en qualsevol espècie, i és una condició congènita i hereditària derivada d'una mutació genètica recessiva que afecta un nombre realment petit d'animals. Els gossos albins són vulnerables a nombroses deficiències biològiques i requereixen cures molt especials.
Mal alties de pell al dogo argentí
En la majoria dels gossos, inclusivament en molts exemplars de pèl blanc, podem observar la pigmentació de la seva pell en separar-la delicadament del pelatge. Això no passa al dogo argentí, la pell del qual és totalment blanca, així com el seu pelatge. Desafortunadament, aquesta característica fa que la raça sigui vulnerable a un gran ventall de problemes cutanis, entre els quals se destaquen la dermatitis fúngica, vírica i bacteriana, a més de demodexia canina.
La demodexia canina, també coneguda com a sarna vermella, és una patologia cutània provocada per l'àcar Demodex sp. Aquests àcars solen instal·lar-se a l'interior dels fol·licles pilosos de la pell dels gossos. La seva presència és raonablement comuna entre els animals domèstics, però la seva multiplicació excessiva pot generar la demodèxia. Generalment, aquest desenvolupament anòmal del Demodex sp està relacionat amb una deficiència immunològica.
Els animals afectats mostren símptomes visibles com picor intens, caiguda excessiva de pèl i notable inflamació a la pell Quan aquests trastorns primaris no són tractats ràpidament, el quadre pot evolucionar en una infecció severa. Per això, no dubtis a consultar immediatament el veterinari de la teva confiança en observar qualsevol alteració a la pell o al pelatge del teu dogo argentí.
A més, recorda parlar amb el professional per conèixer una possible dieta específica i sobre l'ús de suplements naturals per prevenir possibles mal alties de pell en aquests gossos. Amb la deguda medicina preventiva, el teu dogo pot conservar la bellesa i la bona salut de la pell i el pelatge.
Cremades solars
La exposició solar excessiva és perillosa per a tots els gossos, així com ho és per a tots els éssers humans, independent del seu color, edat o sexe. No obstant, els animals albins o totalment blancs són especialment vulnerables als raigs solars.
El dogo argentí, per la pell blanca, té una gran predisposició a patir cremades solars, bé com a desenvolupar carcinomes en les seves cèl·lules cutànies. Encara que siguin originaris de climes temperats amb estius assolellats, aquests gossos han de ser exposats moderadament a la radiació solar. A més, requereixen cures especials amb la seva pell, principalment en climes més calorosos, i visites periòdiques al veterinari per controlar l'aparició de qualsevol taca, peca o senyal anòmala a la seva pell pell.
Displàsia de maluc al dogo argentí
El dogo argentí no sol figurar comunament a les llistes de gossos propensos a la displàsia de maluc. No obstant això, com que és un gos de grans dimensions, que experimenta un creixement accelerat, el dogo argentí també pot patir amb aquesta mal altia degenerativa. Per això, recorda oferir una alimentació balancejada i activitat física moderada, però regular, al teu dogo argentí.
El dogo argentí és un gos sa?
El dogo argentí és un gos fort i resistent, però presenta una notable predisposició genètica a desenvolupar un important nombre de mal alties. Això vol dir que el dogo argentí no és un gos sa? En absolut… La salut d'un dogo argentí, així com qualsevol gos, ja sigui mestís o de raça definida, dependrà fonamentalment de la medicina preventiva, de les cures i de la genètica.
Per això, per conservar el seu dogo argentí bell, saludable i equilibrat, recorda realitzar visites al veterinari cada 6 mesos, respectar la seva carta de vacunació i desparasitació periòdica des de les primeres setmanes de vida. A més d'oferir-vos una alimentació equilibrada, exercicis físics regulars i hàbits d'higiene reforçats que us permeti millorar la vostra resistència física i mental. I per estimular la seva capacitat cognitiva, emocional i social, inverteixi en la seva socialització primerenca i en el seu adequat ensinistrament.
No oblideu que el dogo argentí podrà manifestar canvis de caràcter davant l'aparició de mal alties en qualsevol etapa, ja parlem d'un exemplar adult o d'un dogo argentí cadell.
