El gos sant bernard és un símbol nacional a Suïssa, país del qual procedeix. Aquesta raça es caracteritza per la seva enorme grandària.
Aquesta raça en general és sana i la seva esperança de vida és d'uns 13 anys. No obstant, com passa amb la majoria de races canines, pateix algunes mal alties prototípiques de la raça. Algunes degut a la seva mida, i altres de procedència genètica.
Continua la lectura d'aquest article del nostre lloc, per conèixer millor les mal alties més comunes del sant bernard:
Displàsia de maluc
Com passa amb la majoria de gossos de grandària gran, el sant bernard és propens a patir quan es fa més displàsia de maluc.
Aquesta mal altia, molt en part de origen hereditari, es caracteritza pel desajust entre el cap del fèmur i l'alvèol del maluc. Aquest desajust provoca dolor, coixesa, artritis, i en els casos molt greus fins i tot pot impossibilitar el gos.
Per prevenir la displàsia de maluc és convenient que el sant bernard faci exercici regular i es mantingui en el seu pes idoni.
Torsió gàstrica
La torsió gàstrica es produeix quan s'acumula massa gas a l'estómac del gos sant bernard. Aquesta mal altia és genètica i es dilata l'estómac per l'excés de gas. Aquesta mal altia és habitual en altres races canines grans i de pit profund. Pot ser molt greu.
Per evitar-la hem de realitzar el següent:
- Humitejar el pinso del gos.
- No donar-li aigua durant el menjar.
- No realitzar exercici immediatament després de dinar.
- No donar-li un excés de menjar. És preferent donar-li petites quantitats diverses vegades.
- Usar una banqueta per elevar la menjadora i l'abeurador del sant bernardo, per tal que no s'ajupi en excés en menjar o beure.
Entropió
El entropió és una mal altia ocular, concretament de la parpella. La parpella es gira cap a l'interior de l'ull, fregant la còrnia i provocant irritació ocular i fins i tot petites laceracions.
És convenient observar una bona higiene als ulls del sant bernard, rentant-los regularment amb sèrum fisiològic o una infusió de camamilla a temperatura ambient.
Ectropió
El ectropió és quan la parpella se separa excessivament de l'ull, provocant a llarg termini disfuncions visualsÉs adequat observar una bona higiene ocular al gos sant bernard, rentant-los regularment amb una infusió de camamilla a temperatura ambient o amb sèrum fisiològic.
Problemes cardíacs
El gos sant bernard és propens a patir problemes cardíacs. Els símptomes principals són:
- Tos
- F alta d'alè
- Desmais
- Debilitat sobtada a les potes
- Aletargament
Aquestes mal alties cardíaques poden ser pal·liades amb medicació si es prevenen de forma ràpida. Mantenir el gos en el seu pes adequat i amb exercici regular és una bona manera de prevenir les mal alties cardíaques.
Síndrome de Wobbler i altres cures
síndrome de Wobbler és una mal altia pròpia d'àrea cervical. Aquesta mal altia pot provocar deficiències neurològiques i discapacitat. El veterinari ha de cuidar i controlar aquest aspecte del gos sant Bernat.
La desparasitació interna i externa del sant Bernat són imprescindibles com a mínim anualment.
El sant Bernat requereix un raspallat diari del seu mantell amb un raspall de truges fermes. No s'ha de banyar gaire freqüentment, ja que la seva tipologia de pèl no ho requereix. Quan es banyi cal fer-ho amb xampús específics per a gossos, de formulació molt suau. Per tal de no eliminar la capa protectora de la dermis del sant Bernat.
Altres cures que requereix aquesta raça:
- No li agraden els ambients calorosos.
- No li agrada viatjar amb cotxe.
- Cures regulars dels ulls.
Quan el sant Bernat sigui encara cadell, no convé sotmetre'l a exercicis rigorosos fins que la seva ossada estigui ben conformada.
