De nom científic Ailuropoda melanoleuca, l'ós colla o colla gegant és un dels animals més famosos del món sencer. Peluixos, dibuixos, samarretes, disfresses. Per descomptat, la seva presència és notable en gairebé qualsevol àmbit. Però sabies que el seu origen podria ser Espanya i no la Xina? Al nostre lloc coneixerem tots els detalls sobre aquesta fascinant i mil·lenària espècie que tantes simpaties desperta amb aquest aspecte tan adorable, així com els perills que l'amenacen i com podríem combatre'ls. Continua llegint i descobreix-lo tot sobre l'ós panda, informació per a nens i adults que ens permeten saber més d'aquest animal preciós.
Origen de l'ós panda
Malgrat que sempre s'ha pensat que l'espècie era originària d'Àsia, nous estudis evolutius han posat en dubte aquesta creença tan assentada. En concret situen l'origen d'una espècie primitiva dels actuals óssos pandes, és a dir, un antecessor genèticament parlant, a la península ibèrica Aquesta nova teoria ha sorgit arran de restes fòssils trobades a Barcelona i Saragossa, més antigues que les trobades a la Xina, ja que les restes trobades a Espanya tenen entre 11 i 12 milions d'anys d'antiguitat, mentre que les trobades a Xina comptaven amb 7 o com a molt 8 milions d'anys. Se sosté la teoria que l'origen de la subespècie dels pandes es troba a la península, i que d'allà es va estendre per Euràsia, encara que actualment només es troba a la Xina i algunes parts del sud-est asiàtic.
Encara que durant anys l'ós panda ha estat una espècie en perill d'extinció, el 2014 se'n van censar força més exemplars que en la dècada anterior, en concret es van comptabilitzar 1864 pandes en llibertat. Per això, des del 4 de setembre del 2016 les autoritats internacionals encarregades d'aquesta categorització, en concret la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN)[1], van canviar als pandes de categoria, passant a ser una espècie vulnerable en lloc d'una amenaçada, ja que es considera que ja no corre tant risc d'extingir-se, tret que passés alguna catàstrofe imprevisible, atès que el nombre d'individus ha passat dels 2000
Característiques de l'ós panda
La mida d'un ós panda és variable. Els exemplars d'ós panda gegant poden pesar més de 150 quilograms, sent els mascles més grans que les femelles; l' altura pot ser de gairebé dos metres, encara que habitualment mesuren entre 1, 4 i 1, 8 metres de llarg; l'alçada a la creu gira al voltant dels 90-100 centímetres. D'aquesta manera, a l'hora de fer una descripció de l'ós panda podem dir que es tracta d'óssos força corpulents, amb un aspecte robust i arrodonit Una característica especial és que presenten un “sisè dit” a les extremitats anteriors, més llargues que les posteriors, el qual s'assembla al polze humà, ja que li permet agafar objectes i sostenir-los, així com enfilar-se. Realment no és un dit articulat, sinó una prolongació de l'os del canell.
Seguint amb les característiques físiques de l'ós panda, el cap és pla, amb un musell força reduït, acabat en un nas desenvolupat, cosa que li permet gaudir d'un excel·lent sentit de l'olfacte Els ulls són petits les pupil·les dels quals són allargades i no rodones, semblants a les d'un felí domèstic. Les orelles són rodones, grans i erectes, la cua és rodona, en forma de pompó, que sol fer uns 10-12 centímetres de circumferència.
Sens dubte, el pelatge d'un colla és el senyal d'identitat de l'espècie, una barreja entre el blanc i el negre, però repartit de manera particular. La distribució seria la següent: negre al nas, les orelles, les espatlles i les extremitats, juntament amb els pegats dels ulls; blanc al pit, el ventre, la cara i el llom. Realment no és un blanc nuclear, sinó un to lleugerament groguenc.
On viu l'ós colla?
Si et preguntes quin és l'hàbitat de l'ós panda, podem dir que en estat salvatge viu exclusivament a regions aïllades de les muntanyes de la Xinai alguns llocs del sud-est asiàtic. Viu als boscos de bambú, on el clima es caracteritza per l' alt grau d'humitat i les temperatures són força baixes, la qual cosa és normal pel fet que habiten en zones on l' altitud és superior als 1500 metres No obstant això, a l'hivern, quan les temperatures són extremes i les nevades abundants, poden baixar a zones que estiguin al voltant dels 1000 metres d'alçada.
Als óssos panda no els agrada la companyia dels humans, és per això que es decanten per zones on no es practica l'agricultura o la ramaderia, preferint boscos de coníferes i pins on hi hagi grans quantitats de bambú. Allí el fullatge és dens i espès, intentant així evitar que els humans els molestin; de detectar persones fugen i s'amaguen ràpidament.
Una de les grans amenaces que plana sobre aquesta espècie és que les selves subtropicals on antigament vivien, les quals s'estenien per amplis valls de tota la Xina, han estat substituïdes per plantacions d'arròs, blat i altres cereals. Aquestes selves estaven per sota dels 1500 metres d'alçada que esmentem, i abundava el bambú, però en haver desaparegut els pandes s'han vist obligats a recloure's a les altes muntanyes on encara queden petites zones de selva, normalment situades entre els 1500-2000 metres d'alçada, encara que el més freqüent és que n'hagin de pujar més de 2000 per trobar regions on hi hagi prou bambú que els asseguri la supervivència. D'aquesta manera, l'hàbitat de l'ós panda s'ha amenaçat i constitueix un dels motius principals que formi part de la llista d'animals en perill d'extinció.
Alimentació de l'ós colla
Els pandes són animals omnívors, encara que existeix la creença força estesa que són totalment herbívors, ja que s'alimenten de vegetals com arrels, bulbs o flors, així com de bambú, que és el que consumeixen en major quantitat. Però realment, si ens cenyim a la seva anatomia, l'ós panda presenta l'aparell digestiu d'un carnívor, és més, a la seva dieta solen trobar-se aliments d'origen animal com ous o petits mamífers i rosegadors.
El fet que el seu estómac sigui el d'un carnívor deixa clar que el panda va haver de canviar la dieta per poder sobreviure, per això avui dia aquests animals s'alimenten tradicionalment de bambú, ja que en èpoques d'escassetat era l'única cosa que sempre tenien accés als frondosos boscos de l'Antiga Xina. Això sí, en alimentar-se principalment d'herba, el panda necessita ingerir unes quantitats descomunals de bambú diàriament. Com diem, això és perquè el seu aparell digestiu no és el d'un herbívor, cosa que comporta que no assimili els nutrients igual que ho faria un herbívor pur. És per això que un colla adult necessita consumir quantitats tan exorbitants de bambú, com ho són els aproximadament 20 quilos d'aquesta planta que ingereixen diàriament.
Per saber més sobre l'alimentació de l'ós panda, no us perdeu aquest article.
Costums de l'ós colla
Per seguir amb la descripció de l'ós panda, parlarem ara dels seus hàbits diaris. El panda és un animal que realitza la seva activitat diària en dos moments, a la sortida ia la posta de sol, la resta del dia és força sedentari, limitant-se a menjar i amagar-se als boscos on viu. Pot passar entre 12 i 14 hores diàries només alimentant-se, dedicant a aquesta tasca fins i tot més temps que dormir.
Com que habita en zones de clima subtropical, l'ós panda no hiberna com fan altres óssos com el marró, encara que sí que adapta el temps segons lèpoca de lany. A més, en no hibernar ha d'emigrar a zones menys fredes on trobar aliment, ja que els brots i plantes dels que viu desapareixen amb les gelades i les neus.
L'ós panda és generalment solitari i independent, encara que estableix relacions amb els seus semblants sent aquestes força amistoses sempre que un no s'entrometa en el territori de l altre. Quant al territori, el panda marquen la zona que considera seva amb esgarrapades a les escorces dels arbres, amb orina i també amb femta, així quan un altre panda veu o fa olor aquests indicatius es pot alertar i abandonar aquest territori per evitar enfrontaments.
Reproducció de l'ós panda
L'època reproductiva de l'ós panda dura només entre 1 i 5 dies, és una vegada per any i generalment succeeix entre els mesos de març i maig, depenent del clima i de la disponibilitat de recursos. És per això que pot resultar difícil que es doni l'aparellament, i que si no es troba el mascle i la femella en aquest breu lapse de temps haurà de passar un altre any fins que puguin tornar a criar.
Quan la femella està en zel poden succeir diverses coses, si per exemple cap mascle la troba simplement passarà el zel i no serà fins a l'any següent que pugui tornar a tenir l'oportunitat de reproduir-se. També pot passar el contrari, és a dir, que més d'un mascle trobi a la mateixa femella, en aquest cas els mascles s'enfrontarien entre ells, sent el vencedor el que copularà amb la femella després de passar uns dies de convivència entre ells. Així mateix, afecten factors com l'edat de cadascun dels pandes, si aquesta és molt dispar probablement la còpula no s'arribarà a produir, així com si la parella no arribés a entendre's o xoquessin entre ells. Així doncs, el seguici de l'ós panda és complex, per això i per poc que dura la seva època reproductiva, no és senzill repoblar l'espècie.
Una vegada la còpula s'ha donat amb èxit, i si l'embaràs s'ha desenvolupat sense inconvenients destacables, les cries naixeran en uns 100-160 dies, depenent de la suma d'implantació de l'òvul i el desenvolupament embrionari. Així, durant els mesos d'agost o setembre naixeria una ventrada composta per dos o tres cadells d'ós panda, que pesaran aproximadament entre 90 i 130 grams i trigaran unes set setmanes a obrir els ullets. Fins aquell moment la mare romandrà sempre amb ells, sense sortir del refugi ni tan sols per alimentar-se. Només quan hagin obert els ulls la sacrificada mare sortirà a reposar forces consumint grans quantitats de menjar.
Tota aquesta informació de l'ós panda per a nens i adults ens permet veure els factors que amenacen l'espècie i els motius pels quals es troba en perill d'extinció. Per saber com protegir-los, no us perdeu l'article "Com protegir els animals en perill d'extinció".
Curiositats
- Sabies que quan neixen llueixen una pell rosada i pelatge blanc? Les taques negres apareixen a mesura que es desenvolupen.
- Un ós panda pot viure una mitjana de 20 anys.
Per a més dades curioses, no us perdeu l'article "Curiositats de l'ós panda".
