L'artritis és un procés inflamatori a nivell de les articulacions que habitualment produeix coixesa en els animals que la pateixen. Hi ha diferents tipus d'artritis als gossos, però independentment del tipus, serà important fer un diagnòstic d'hora i instaurar un tractament apropiat per controlar la mal altia i evitar que es produeixi un dany irreversible a l'articulació.
Què és l'artritis en gossos?
L'artritis es defineix com una inflamació de les articulacions, concretament del cartílag articular i la membrana sinovial.
El dany d'aquests elements de l'articulació es pot produir per un agent infecciós, mediadors de la inflamació o enzims proteolítics alliberats per les cèl·lules inflamatòries i les cèl·lules del cartílag articular i la membrana sinovial.
Tipus d'artritis en gossos
Les artritis en gossos es poden classificar segons diversos criteris:
- L'etiologia: infecciosa o no infecciosa. Alhora, les no infeccioses es classifiquen en erosives i no erosives.
- El tipus d'exsudat: serosa, fibrinosa, supurativa o limfoplasmocitaria.
- La durada o cronicitat: aguda, subaguda o crònica.
- Grau d'inflamació o gravetat: lleu, moderada o severa.
Quan s'afecten diverses articulacions de forma simultània parlem de poliartritis.
Causes d'artritis en gossos
Independentment de si es tracta d'una artritis infecciosa o no infecciosa, alhora es podran classificar en funció de la cronicitat i la gravetat del procés.
Cal destacar que quan el procés inflamatori es cronifica, es produeix un dany irreversible a l'articulació que progressa a la degeneració articular, denominada artrosi o mal altia degenerativa articular.
Artritis infeccioses o sèptiques
Els agents infecciosos implicats solen ser bacteris o micoplasmes, encara que també poden intervenir virus i fongs. Normalment, els patògens arriben a l'articulació via sanguínia. De manera menys freqüent, es produeixen per inoculació directa de l'agent causal. Per exemple, per una punció articular sense respectar les condicions d'esterilitat o per extensió d'un procés infecciós al teixit que envolta l'articulació.
Artritis no infeccioses
Es caracteritzen per ser processos inflamatoris estèrils, és a dir, no hi ha cap agent infecciós implicat. Alhora, es classifiquen en dos tipus:
- Erosives: com el seu propi nom indica, són aquelles artritis en què es produeix erosió del cartílag articular. Al gos, l'artritis erosiva per excel·lència és la artritis reumatoide, que sol afectar les articulacions del carp, tars i interfalangianes. En aquesta patologia es formen immunocomplexos (unions d'antigen-anticòs) que es dipositen a l'articulació, afavorint l'aparició d'una resposta inflamatòria i generant lesions de les estructures articulars.
- No erosives: en aquest cas, el cartílag articular no es veu afectat. També cursen amb la formació i dipòsit d'immunocomplexos a l'articulació. S'han associat a mal alties immunomediades (com el lupus eritematós sistèmic), inflamacions cròniques (otitis, piòmetra), leishmaniosi i neoplàsies.
Signes clínics d'artritis en gossos
En els gossos que pateixen artritis podem observar diferents signes clínics:
- Coixera o claudicació: és perquè el procés inflamatori a nivell de l'articulació origina dolor i disfunció. Normalment, la coixesa comença sent lleu i intermitent però progressivament es torna més severa i freqüent. Cal tenir en compte que la coixesa es pot exacerbar amb exercici, després de períodes perllongats en repòs i per canvis en el clima (fonamentalment per fred).
- Marxa anormal: alguns gossos, en lloc de presentar una coixesa evident, mostren una marxa rígida i restringida.
- Modificació de la postura en seure: fonamentalment en artritis que afecta l'articulació del genoll o del tars.
- Engrossiment de les articulacions afectades.
- A la palpació, es pot detectar inflamació, calor i crepitació(sorolls d'espetec en mobilitzar l'articulació). Fins i tot pot existir una resposta dolorosa a la manipulació.
- El rang de moviment articular (bé sigui flexió/extensió, abducció/aducció o rotació) pot estardisminuït a causa del desenvolupament de fibrosi.
Tractament per a artritis en gossos
El tractament serà diferent en funció del tipus concret d'artritis. De forma general, les artritis infeccioses es tractaran amb antibiòtics i rentats articulars, mentre que les artritis no infeccioses, en ser processos immunomediats, es tractaran ambfàrmacs immunosupressors A més, si es coneix la causa primària de l'artritis immunomediada (leishmaniosi, neoplàsies, etc.) caldrà instaurar un tractament específic per a aquesta patologia.
La teràpia específica amb antibiòtics o immunosupressors es podrà complementar amb tractaments coadjuvants(analgèsics, condroprotectors, nutracèutics o fisioteràpia).
Medicaments per tractar l'artritis en gossos
- Antibiòtics: administrats tant via sistèmica com local (intraarticular). Caldrà prendre una mostra de líquid sinovial, fer un cultiu microbià i un antibiograma per seleccionar un antibiòtic eficaç davant del microorganisme responsable de l'artriris. Via sistèmica s'administraran antibiòtics amb bona perfusió a nivell de les articulacions (penicil·lines, oxitetraciclines, fluoroquinolones, cefalosporines, cloranfenicol, etc.) i via intraarticular s'utilitzaran antibiòtics que no indueixin una sinovitis química (penicil·lina, gentamicina).).
- Fàrmacs immunosupressors: prednisona, azatioprina, ciclofosfamida o leflunomida. L'objectiu és administrar el fàrmac a la dosi mínima efectiva per disminuir en la mesura que sigui possible els efectes adversos del tractament (alteracions gastrointestinals, anèmia, leucopènia, trombocitomènia, hepatotoxicitat, nefrotoxicitat).
- Antiinflamatoris: fonamentalment Antiinflamatoris No Esteroideus (AINEs) com carprofè, meloxicam o firocoxib.
- Analgèsics: com a tramadol o gabapentina.
Com ajudar un gos amb artritis?
Més enllà del tractament mèdic que pauti el teu veterinari/a, pots tenir en compte una sèrie de factors que ajudaran a minimitzar el dolor articular al teu gos:
- Control del pes: el sobrepès comporta una pressió addicional sobre les articulacions que pot agreujar la mal altia. Per això, mantenir el teu gos en el pes ideal ajudarà a minimitzar el dany articular.
- Exercici físic: un exercici de lleuger a moderat ajudarà a mantenir el rang de moviment i la flexibilitat de les articulacions. La natació és una activitat de baix impacte que ajuda a millorar la massa muscular sense sobrecarregar les articulacions, per això pot ser un gran complement durant el tractament de l'artritis.
- Nutracèutics: són substàncies que formen part dels aliments i que proporcionen beneficis per a la salut. Alguns com el sulfat de condroitina, sulfat de glucosamina, clorhidrat de glucosamina, àcids grassos omega 3 o la vitamina C ajuden a limitar el dany articular i reduir els signes d'artritis als gossos.
- Condroprotectors: tenen acció antiinflamatòria lenta i aporten nutrients per reduir la degeneració articular.
- Fisioteràpia: massatges, estiraments o exercicis per mantenir el rang de moviment.
Esperança de vida d'un gos amb artritis
El pronòstic d'un individu amb artritis pot variar en funció de diversos factors:
- L'edat
- L'articulació afectada
- El nombre d'articulacions afectades
- El microorganisme aïllat, en el cas d'artritis infeccioses
- La presència d' altres mal alties concomitants
- La rapidesa amb què s'instaura el tractament
Hem de tenir en compte que l'artritis, en si mateixa, no és una mal altia mortal. Això no obstant, pot aparèixer associada a altres patologies greus que podran empitjorar el pronòstic de l'animal. En qualsevol cas, realitzar un diagnòstic d'hora i instaurar el tractament adequat seran determinants per controlar la mal altia i perllongar l'esperança de vida d'un gos amb artritis.
