En mirar un burmé pot ser que pensem que es tracta d'una variant dels gats siamesos, però d'un color diferent. No obstant això, no estem davant d'una variant de siames, sinó davant d'una raça realment antiga que ja existia a l'edat mitjana, malgrat que no arribarà als EUA i Europa fins al segle XX passat. En aquesta fitxa de raça del nostre lloc coneixerem tota la història i els detalls de la raça de gat burmés
Origen del gat burmés
Sobre la història d'aquesta raça felina hi ha nombroses llegendes que expliquen que aquests felins es van originar als monestirs dels monjos birmans Sí que existeixen nombroses evidències arqueològiques i artístiques que corroboren que aquest gat ja era present a Tailàndia al segle XV
Sigui quina sigui la seva procedència concreta sí que coneixem amb exactitud com va arribar aquesta raça a Estats Units, doncs ho va fer de la mà de Wong Mau, una gata que va viatjar des de Birmània acompanyant el doctor Joseph C. Thompson. Després de creuar-la amb siamesos es va comprovar que no es tractava d'una varietat fosca dels mateixos, establint-se com a raça diferenciada.
Però no acaba aquí la història de la raça, perquè pel fet que va aconseguir una notòria fama van començar a aparèixer híbrids en les exposicions de la CFA, per la qual cosa es va retirar el reconeixement oficial dels burmeses com a raça el 1947, no es va recuperar l'estàndard fins al 1953.
Característiques del gat burmés
Els burmesos són gats de mida mitjana, amb un pes d'entre 3 i 5 quilograms, estant les femelles més properes al límit inferior que els mascles. El seu cos és de complexió forta i de marcada musculatura, de formes arrodonides i potes fortes. La cua és llarga i recta, acabant la puta en un pinzell de forma rodona. El cap d'un burmés és rodó, de g altes excel·lents i ulls separats, brillants i rodons, normalment daurats o grocs. Les seves orelles segueixen el patró arrodonit de tot el cos i són de mida mitjana.
El pelatge dels gats burmesos és curt, fi i setinat, com a particular cal assenyalar que ha d'estar cenyit al cos i que cada pèl és més clar a l'arrel i més fosc a mesura que arriba a la punta. Sol ser freqüent que independentment del color del mantell aquest sigui uns tons més clar al ventre. Pel que fa al color d'aquest pelatge s'admeten els següents colors: petxina de tortuga, vermell, crema, xocolata, cinnamon, fawn, lila, blau, platí, xampany i sableñ
Caràcter del gat burmés
Els burmesos són gats sociables, que adoren passar temps amb els seus, alhora que conèixer gent nova. Per això és una raça que no porta bé la solitud, cosa que hem de tenir en compte si passem llargs períodes de temps fora de casa.
Són felins joguines i curioses, per la qual cosa aconsellem preparar-los jocs amb joguines o bé comprades o bé fer joguines casolanes DIY. Respecte als nens, s'emporta genial amb ells, sent un company ideal per als nostres fills, a més en no ser res territorial no tindrà problemes a conviure amb altres mascotes. A més, aquests gats són força comunicatius tenen un emolit dolç i melodiós i no dubtaran de mantenir veritables converses amb els seus amos.
Cures del gat burmés
Els burmesos no requereixen gaires atencions més enllà de proveir-los una alimentació de qualitat, en la quantitat adequada, permetre que s'exerceixin regularment, jugant amb ells o bé si tenim jardí permetent sortir a explorar una mica. També hem de cuidar el seu pelatge, amb raspallats relativament freqüents per mantenir llustrós, net i lliure de pèls morts que puguin causar boles de pèl.
Salut del gat burmés
Atesa la robustesa d'aquests felins, no s'han registrat mal alties no hereditàries i adquirides que els afectin especialment. Per mantenir el nostre felí sa cal que els tinguem vacunats i desparasitats de la forma oportuna, seguint el calendari vacunal i de desparasitacions que ens marqui el nostreveterinari
Alhora hem de vetllar pel bon estat dels seus ulls, les seves orelles i la seva boca, podent ser necessari fer neteges bucals o auditives en determinats casos o en certs moments del cicle vital de la nostra mascota.