Les gallines han fet el s alt de les granges i corrals a més d'una llar, i són apreciades com a animal de companyia per la seva gran sensibilitat i el seu caràcter especial. Entre les múltiples races de gallines que hi ha al món sencer, la gallina araucana o gallina maputxe és una de les més apreciades per les seves característiques peculiars.
Aquesta gallina, d'orígens controvertits, és molt especial, tant per la seva història com per les particularitats, entre les quals trobem el color dels ous, que són realment únics. Vols descobrir tot sobre la gallina araucana? Queda't amb nos altres i ho podràs saber gràcies a aquest article del nostre lloc.
Origen de la gallina araucana o maputxe
La gallina araucana o maputxe pren el seu nom de les tribus que poblaven els actuals territoris de Xile i Argentina Aquestes tribus, els indis maputxes, criaven aquestes gallines pel seu gran valor alimentari i, també, pels beneficis per a la salut que se'ls atribuïen popularment. S'estipula que provenen de la barreja entre gallines de la raça quetre amb collonques, ambdues típiques d'aquest territori.
Encara que l'existència d'aquestes aus no va ser registrada en cap document abans del 1500 dC, es té la ferma creença que ja estaven presents als territoris anteriorment esmentats des d'èpoques precolombines Per tant, la raça de gallina araucana és realment antiga.
Malgrat ser una raça de llarga història, aquestes gallines no van arribar a Europa i als Estats Units fins a la segona dècada del segle XX, quan es van tornar molt populars donat com són d'especials els seus ous.
Hàbitat de la gallina araucana o maputxe
La gallina araucana va començar habitant únicament aquells territoris en què vivien els indis maputxes, els quals comprenien diferents regions de Xile i Argentina. Posteriorment, les araucanes van arribar a altres punts del globus, com Europa o els Estats Units, encara que això no va passar fins fa menys d'un segle, cosa que comparada amb la seva llarga història no és gaire temps.
Les gallines araucanes són molt independents, de manera que necessiten gaudir de certa llibertat per ser feliços. Això implica que disposin d'un terreny o espai suficientment ampli per moure's, poder fer la incubació dels seus ous i pasturar plàcidament. Són típiques de zones rurals, camps i finques
A més, hi ha poblacions salvatges de gallines maputxes, les quals s'ubiquen en zones del sud de Xile, així com a l'Illa de Pasqua, és per això que també reben el nom de gallines dels ous de Pasqua.
Característiques de la gallina araucana o maputxe
La gallina araucana o gallina maputxe és un au de mida petita a mitjana, amb una mitjana de pes corporal d'aproximadament 2, 2 quilograms a les gallines i uns 2, 7 quilograms als galls. Hi ha marcades diferències entre exemplars, encara que mai han de presentar una grandària gran. A més, aquestes gallines no tenen cua, una mica degut a la presència al seu genoma d'un gen no perjudicial que provoca aquesta particularitat, i presenten un plomatge més llarg a la zona de la barbeta i/oa les orelles, de manera que en presenten una espècie de barba i anells
Existeixen diferents varietats de gallina araucana, com araucara negra, vermella o blanca. El color de la gallina maputxe depèn de la seva genètica, barrejant-se els colors i donant llocs a patrons barrats o pintats amb molta freqüència. Per aquest motiu, és comú observar gallines maputxes de color vermell, per exemple, amb motes negres.
Diferències entre gall i gallina araucana
Tant el gall com la gallina araucana poden presentar els patrons de color anteriorment descrits. Les diferències entre ells resideixen en la mida, sent els mascles més grans, ia la cresta. Com passa amb la majoria de les races de gallines, el gall presenta una cresta més pronunciada que la gallina.
Els ous de la gallina araucana
Tot i això, la característica de la gallina araucana més peculiar i potser la més rellevant a l'hora de reconèixer-la és saber que els seus ous són únics. Aquests ous són especials atès que presenten un color força atípic, sent habitualment de color blau gràcies a un pigment denominat biliverdina.
El color dels ous pot variar sensiblement fins i tot d'una posada a una altra de la mateixa gallina, ja que depèn no només de la genètica, sinó també de factors meteorològics i nutricionals, entre molts altres. D'aquesta manera, poden aparèixer ous verdosos, celestes o verds En tots els casos aquests han de ser d'una mida mitjana. Degut, precisament, a la coloració dels ous, aquesta gallina és coneguda, també, com la gallina dels ous blaus.
Els ous blaus tenen més propietats?
Encara que existeix el mite que nutricionalment els ous blaus són més beneficiosos, aquests és només això, un mite, ja que aquests ous l'únic que tenen de diferent respecte als blancs o marrons és que el rovell és proporcionalment més gran i dura, a més de tenir una closca més exòtica. Tret d'aquests detalls, no rellevants nutricionalment, les propietats dels uns i dels altres són exactament les mateixes.
Alimentació de la gallina araucana o maputxe
La gallina araucana presenta una dieta omnívora, consumint tant aliments d'origen vegetal com grans o llavors, vegetals, fruites herba i pastura, o insectes, artròpodes i vertebrats molt petits.
Les gallines salvatges solen pasturar i picotejar i furgar el terra a la recerca dels grans o insectes dels quals s'alimenten. Si estan en un corral o una granja, és fonamental garantir que la seva alimentació sigui equilibrada i de bona qualitat. Molts grangers cometen l'error d'alimentar-les únicament a base de grans, cosa que les deixa amb mancances proteiques importants, ja que necessiten aquestes proteïnes obtingudes normalment dels insectes i altres.
Reproducció de la gallina araucana o maputxe
Les gallines araucanes presenten una reproducció sexual, és a dir, perquè hi hagi una fecundació s'ha de produir una còpula entre el gall i la gallina. Només així els ous seran fèrtils, en cas contrari no existirà embrió al seu interior i dels ous que posi la gallina araucana no en sortirà un pollet.
Com ja hem comentat, els ous d'aquestes gallines presenten un color únic, cap altra gallina no té uns ous iguals. El color blau dels ous de la gallina araucana és degut a la presència d'un enzim segregat a l'oviducte (el canal on es gesten els ous dins de la gallina abans de la posta), que fa que l'hemoglobina es torna en biliverdina, un pigment que es transfereix a la closca, donant-li aquest color blau.
És interessant conèixer la dada que com més posades faci una gallina en un breu espai de temps, menys biliverdina hi haurà als seus ous, per la qual cosa la closca presentarà un color més pàl·lid que els de aquelles gallines que fan menys posades. D'aquesta manera, tenir una gallina araucana per sotmetre-la a postes molt seguides per obtenir els seus pecualiars ous blaus no és ni l'adequat per a ella ni la millor opció, perquè l'efecte serà justament el contrari.
Cures de la gallina araucana o maputxe
Si es tenen gallines araucanes, ja sigui com a animal de granja o de companyia, cal tenir en compte que aquests animals tenen uns requeriments específics, bé és cert que les seves necessitats no difereixen de les de la resta de les gallines, excepte el fet que necessiten un espai lleugerament més gran que el que requereixen altres races. Aquest espai ha de comptar amb una part exterior, on puguin airejar-se i prendre el sol, ha de disposar de menjadores, abeuradors i un lloc on posar els ous, covar-los i també dormir.
Així mateix, resulta interessant que comptin amb un àrea amb sorra o fang, ja que els fan servir per banyar-se de sorra, netejant així plomatge i mantenint-lo en bones condicions. Aquests banys són típics d' altres animals, com ara les xinxilles.
Quant a l'alimentació de la gallina araucana, com hem dit en apartats anteriors, ha de ser equilibrada, contenint gran aportació vegetal, basada en el consum de pasto, herba fresca, fruites i verdures, combinat amb el consum de fonts de proteïna animal com insectes o artròpodes. Aquesta alimentació ha d'acompanyar-se d'una bona hidratació, sent vital que tinguin abeuradors disponibles amb aigua fresca i neta.
Salut de la gallina araucana o maputxe
La gallina araucana no presenta gaires anomalies congènites, encara que hi ha un patiment que durant anys va amenaçar les gallines maputxe. Aquesta mal altia és l'originada per un gen dominant, el gen que determina la presència d'aretes a les orelles de les araucanes. El problema sorgeix si es creuen dues gallines amb aquest gen, ja que en aquests casos en tenir dues còpies del gen es produeix una mortalitat de pràcticament el 100% en els embrions abans de l'eclosió, i és brutalment letal.
L'única manera d'evitar la propagació d'aquest patiment és creuant únicament gallines sense aretes o una amb i una altra sense aretes, ja que les que tenen aretes compten ja amb un gen dominant, fet pot portar a la mort de tots els pollets si se'n creuen dos amb pendents.
A més, cal tenir en compte que els exemplars que presenten patilles han de rebre talls de les mateixes de forma periòdica, en cas contrari aquestes poden ocultar els ulls o fins i tot ficar-se dins, provocantafeccions oculars com la conjuntivitis.
