La família Canidae està conformada per diversos animals silvestres i, també, pels gossos domèstics. En concret, en aquesta fitxa del nostre lloc us volem presentar informació sobre un dels tipus de llops, l'europeu, Canis lupus lupus, que s'ha dividit en diverses subespècies. També conegut com a llop euroasiàtic, és un animal amb característiques distintives dins del grup.
Els llops tenen una antiga relació amb els éssers humans, cosa que, d'una banda, ha originat faules, mites i fins i tot creacions fílmiques, però, de l' altra, moltes vegades s'han vist terriblement afectats per la caça massiva. Continua llegint les properes línies per conèixer el llop europeu
Característiques del llop europeu
El llop europeu, per les seves característiques, és un dels grans depredadors d'Europa, de fet, és el segon, ja que el primer lloc correspon a l'ós bru. Coneguem els seus principals trets:
- És un llop generalment de gran grandària, encara que les seves dimensions poden variar depenent de la regió específica on habiti. Així, per exemple, els llops que se situen més cap al nord poden pesar uns 80 kg, mentre que els de regions més al sud pesen entre 25 i 30.
- La longitud del cos varia entre 1 i 1, 6 metres. L'alçada arriba i pot superar els 40 centímetres.
- L'empremta d'un llop és similar a la d'un gos de mida gran. S'hi evidencien, clarament, quatre dits i les ungles.
- El crani és més estret que el d' altres llops, tret que es va augmentant fins a la formació del nas.
- Les orelles s'ubiquen en una posició alta, cosa que els dóna proximitat, encara que són curtes.
- Poseeix potes llargues, però de base una mica estreta.
- El pèl és relativament curt, amb excepció del coll, el llom i la cua, on sol ser més llarg.
- Quant a la coloració, pot variar. Els exemplars del nord generalment són més clars, de tons grisencs, mentre que, en altres àrees, tendeixen a colors marrons, fins i tot amb parts vermelloses. Tot i això, és comú que siguin, des de les g altes cap al pit, de color blanc.
Hàbitat del llop europeu
El llop europeu fou un temps el carnívor amb més distribució, estant presentin a pràcticament tots els països del continent, amb certes excepcions, com el Regne Unit. Tot i això, a partir del segle XX, la seva situació va canviar dràsticament. Actualment, gràcies a projectes de recuperació, és possible que estigui present novament a països com França, Alemanya, Suïssa, Suècia i Noruega, així com a l'est del continent ia la península ibèrica. De la mateixa manera, s'estima un augment poblacional cap al nord i al centre d'Àsia.
L'hàbitat del llop europeu és variat, cosa que es dedueix de la seva flexibilitat quant a extensió territorial que ha tingut a través del temps. En aquest sentit, pot habitar boscos aïllats amb diversos rangs de temperatures, boscos forestals, ecosistemes nevats, praderies, així com llocs propers a poblacions humanes, cosa que sempre pot generar conflictes.
Costums del llop europeu
Aquests cànids tenen una estructura social ben definida en les rajades en què viuen. Aquestes varien en nombre segons la disponibilitat d'aliments i les condicions de l'hàbitat. El grup és liderat per una parella de femella i mascle alfes, que, entre altres privilegis, són els primers a alimentar-se. Els llops europeus acostumen a ser territorials, de fet, és un aspecte vital per a un individu de certa edat aconseguir un company i poder formar la seva pròpia rajada.
Un cop constituïda, són gelosos amb la seva àrea d'expansió, que, segons les regions, pot variar entre els 100 i els 500 quilòmetres quadrats. Per delimitar el territori utilitzen marques d'orina i de femta, indicant així la seva presència a altres grups. Si aquests traspassen els límits, es poden originar forts enfrontaments. Els llops europeus solen ser actius dins de la seva àrea de distribució, fent-hi desplaçaments.
Alimentació del llop europeu
El llop europeu és un animal carnívor Les preses al seu hàbitat condicionen la seva presència a l'àrea. Té una dieta àmplia, consumint una diversitat important d'animals, ja que, un llop mitjà requereix d'1, 5 a 2 kg de carn diària per mantenir-se, encara que pot passar diversos dies sense menjar. En aquest sentit, aquesta subespècie de llop pot alimentar-se d'ants, cérvols, porcs senglars, cabirols, rens, bisons, petits invertebrats i fins i tot, eventualment, de vegetació. Quan hi ha escassetat d'aliment, els llops es veuen obligats a atacar animals domèstics, com ovelles o vaques. A més, en aquestes circumstàncies, s'alimenten fins i tot de deixalles.
Reproducció del llop europeu
Generalment, la reproducció del llop europeu és un privilegi de la parella alfa, de manera que els altres individus han d'independitzar-se i fundar-ne el pròpia rajada per tenir la seva descendència. Aquests animals solen assolir la maduresa sexual als dos anys de nascuts. L'època reproductiva ocorre entre gener i abril, encara que sol ser més tard per als grups que habiten al nord de la regió. El temps de gestació dura entre 60 i 63 dies i cada ventrada és de 5 a 6 cadells, encara que dependrà, fonamentalment, de la disponibilitat d'aliment. Els nous integrants del grup s'hi mantenen fins als dos anys, moment en què buscaran la seva independència.
Estat de conservació del llop europeu
El llop europeu és una subespècie que ha patit una gran pressió des de fa segles, al punt d'haver desaparegut de certes regions a causa de la persecució i l'assassinat de fins a l'últim individu; oferien recompenses i es dictaven lleis. Gràcies als esforços orientats a la seva conservació, aquest animal s'està recuperant a diferents països i fins i tot ha aparegut les seves zones natives de les quals havia estat eliminat.
Actualment, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) té classificada l'espècie de llop gris com de preocupació menor, però, depenent de les condicions de les subespècies, a cada regió s'estableixen directrius particulars, cosa que ha dut a incloure'ls en alguns instruments legals per a la seva protecció.
