Un dia el nostre gat es presenta amb "una cosa" vermella al darrere, i l'ensurt és dels grans si hi ha prolapse perquè pensem que aquesta massa envermellida significa que està "perdent els budells", literalment. I no, no són els budells, però un anus inflamat i vermell en gats és motiu de consulta veterinària, ja que podem estar davant d'una situació de risc. En aquest article del nostre lloc et donem la informació sobre les causes que poden explicar per què el teu gat té l'anus inflamat i vermell, i quin és el maneig i el tractament més adequat a cada situació.
Què és el que té el meu gat al darrere?
A poc que el nostre amic aixequi la cua el que veurem serà l'anus, de normal inapreciable, d'un color vermell intens i d'una mida augmentada. De vegades, fins i tot, observarem una "massa" d'aspecte mucós, com d'entranya, per això la confusió de molta gent que pensa que es tracta d'una panxa. Aquesta massa sobresurt de l'anus fins i tot diversos centímetres. Per tant, estarem davant de dues afeccions diferents, a la primera tindrem una inflamació i envermelliment del teixit exterior, mentre que, a la segona, estarem davant delprolapse de l'anus o del recte. Aquest darrer cas seria el més greu.
Vegem ara per què el nostre gat pot tenir l'anus inflamat i vermell.
Causes d'inflamació, envermelliment i irritació anal en gats
Generalment la inflamació, però també el prolapse, té el seu origen en una diarrea profusa, això és l'eliminació de nombroses deposicions líquides a un interval curt de temps. Aquesta diarrea sol estar provocada per la presència de paràsits, per això és més habitual en gatets de molt pocs mesos i per això la importància de la desparasitació adequada, segons les pautes recomanades pel nostre veterinari, que s'ajustaran a l'edat i al tipus de paràsit. Recorda que des dels 15 dies de vida els gatets han de desparasitar-se i sempre hem de desparasitar el gat que arribi a casa.
A més de la diarrea, cal tenir en compte que el cas contrari, el restrenyiment, també pot ser el responsable d'una inflamació i prolapse anal en gats, igual que patologies que provoquen esforços en miccionar, com les cistitis, tumoracions o hèrnies a la zona. En general, tots aquells transtorns que dificulten la defecació o la micció i suposen un esforç pot ser causa d'aquest problema, cosa que també inclou el treball de part, que pot provocar el prolapse en algunes gates. Per tot això, excloent-ne els parts, és més habitual veure gatets amb l'anus "cap a fora", inflamat i vermell, o gats geriàtrics, encara que també cal tenir en compte que sembla haver-hi certa predisposició individual i/o una debilitat muscular a la zona. Això també apunta a la possibilitat que l'episodi es repeteixi.
Com veiem, és igualment important identificar i tractar la causa primària, per això la necessitat de acudir al veterinari per resoldre la inflamació i vermellor de l'anus.
Què fer si el meu gat té l'any inflamat i vermell?
Com que les causes principals són motiu d'urgència veterinària, l'especialista l'ha d'establir el tractament en funció del problema. Un cop determinada i tractada la causa primària, el nostre gat hauria de millorar de la seva inflamació, envermelliment i irritació anal ràpidament. Podem afavorir-ne la curació aplicant una goteta d'algun producte hidratant o calmant, com l'àloe vera o la vaselina, si el veterinari no ens ha prescrit cap altre tipus de crema (de vegades es poden requerir antiinflamatoris). Podem repetir laplicació un parell de vegades al dia fins que millori. És important que, en tant que sigui possible, evitem que es llepa ja que la llengua rasposa dels gats pot contribuir a la irritació i fins i tot ocasionar petites ferides que ens compliquin el quadre.
Si, a més de vermellesa, estem davant un prolapse, com dèiem, hem de acudir immediatament a el nostre veterinari Podem fer el trasllat cobrint la part protruïda amb una gasa mullada en sèrum fisiològic, per evitar frecs i lametons i mantenir la zona humida durant el viatge. És el veterinari qui, mitjançant examen, determina si ens trobem davant d'un prolapse anal o rectal per actuar en conseqüència. En tots dos casos cal reduir-los, és a dir, introduir la zona afectada al seu lloc a l'interior del cos. Depenent de la gravetat, caldrà procedir a una reducció manual o quirúrgica.
