El border terrier és un gos petit però amb gran personalitat. La seva aparença una mica rústica i el seu excel·lent caràcter fan d'aquest terrier una mascota ideal. Socialitzant-lo correctament i dedicant-li el temps que necessita, el border terrier és un gos obedient i molt afectuós amb els nens, sempre que hagin estat educats per respectar els animals.
D' altra banda, en tractar-se d'un gos que amb prou feines perd pèl, si ets dels que busquen un animal de companyia però odien trobar pèls per tot arreu, el border terrier és perfecte. Segueix llegint i descobreix de la mà del nostre lloc les característiques generals del border terrier, les seves cures, educació i possibles problemes de salut per oferir-li tot el que necessita.
Origen del border terrier
El border terrier es va desenvolupar a l'àrea de Cheviot Hills, a la frontera entre Anglaterra i Escòcia. D'aquí ve el seu nom, ja que en castellà significa terrer de la frontera. Originalment es feia servir per caçar guineus, que eren una plaga per als grangers d'aquesta zona. La seva petita mida li permetia entrar als caus de les guineus i fer-los fugir. Però, alhora, era prou gran com per seguir els cavalls dels caçadors i lluitar amb les guineus quan era necessari.
Avui dia aquesta és una raça de gos poc difosa, però no està en perill de desaparèixer. Al contrari, la seva aparença graciosa i la seva facilitat per a l'ensinistrament han portat alguns border terrier a formar part de l'elenc d'alguns programes televisius, cosa que n'ha augmentat una mica la popularitat.
De qualsevol manera, ara com ara, el border terrier és un gos de companyia més que un gos de caça, encara que encara segueix sent usat en alguns llocs com el gos rude i treballador que fos als seus orígens.
Característiques físiques del border terrier
Petit però atlètic, el border terrier és un autèntic gos de treball, i això es reflecteix en la seva aparença rústica La característica física principal d'aquest gos n'és el cap. És típica de la raça i, tal com indica l'estàndard, té forma de llúdria. Els ulls d'expressió vivaç i les orelles a "V" ajuden a definir l'aparença típica del border terrier.
Les potes d'aquest gos són llargues en relació amb la seva estatura, i aquesta és una de les característiques que us permeten "ser capaç de seguir un cavall", tal com indica l'estàndard oficial de la raça.
El border terrier compta amb un mantell doble que li proporciona una protecció excel·lent contra les inclemències de l'ambient. El pelatge intern és molt dens i ofereix una bona protecció. Per la seva banda, el pelatge extern és dens i aspre, fet que li dóna cert aire descurat a aquest terrier. La cua d'inserció alta és molt gruixuda a la base, i s'estreny gradualment cap a la punta.
L'estàndard FCI de la raça no indica una alçada determinada. Tot i això, els mascles solen tenir una talla que ronda entre els 35 i 40 centímetres a la creu, mentre que les femelles solen estar entre els 30 i 35 centímetres a la creu. Segons l'estàndard, el pes ideal dels mascles es troba entre els 5, 9 i els 7, 1 quilograms. El pes ideal de les femelles es troba entre els 5, 1 i els 6, 4 quilos.
Caràcter del border terrier
El border terrier és un gos molt actiu i determinat La seva forta personalitat es fa notar amb facilitat, però no tendeix a ser un gos de caràcter fort o agressiu. Al contrari, acostuma a ser molt amigable, tant amb persones com amb altres gossos. Això no obstant, és particularment amigable amb els nens i, per tant, pot ser una excel·lent mascota per a famílies amb nens prou grans com per comprendre que el gos no és una joguina. No és apropiat per a famílies amb nens molt petits perquè aquests poden fer mal, ja que és un gos de petita estatura.
En haver estat criat per, entre altres coses, la caça de la guineu, el border terrier té un fort impuls de presa al mateix temps que és un gos sociable. Per tant, sol portar bé amb altres gossos, però pot atacar altres mascotes com gats i rosegadors. Cal no oblidar que és un gos de caça.
Educació del border terrier
Pel que fa a l'ensinistrament, el border terrier sol aprendre amb facilitat quan s'usen mètodes amigables. Els mètodes tradicionals d'ensinistrament, basats principalment en càstigs i reforçament negatiu, no donen bons resultats amb aquesta raça. Tot i això, mètodes com l'ensinistrament amb clicker són realment eficaços. Tingues present que el reforç positiu sempre és la millor forma d'educar un gos, per la qual cosa tenir llaminadures i joguines a mà per premiar el teu border terrier cada vegada que faci alguna cosa bé és altament recomanat.
Aquest gos necessita companyia freqüent i molt exercici. D'avorrir-se o sentir-se ansiós, tendeix a destruir coses i cavar al jardí. A més, és important socialitzar-lo des de cadell per superar possibles problemes de comportament a l'edat adulta. Encara que no tendeix a ser un gos agressiu, aquest terrier pot ser tímid i una mica retret si no ha estat socialitzat correctament des de petit.
Curades del border terrier
La cura del pelatge és més o menys senzilla, ja que el border terrier no perd gaire pèl El raspallat dues vegades per setmana pot ser suficient, encara que és millor complementar-ho amb l'stripping (retirar manualment els pèls morts) dues o tres vegades per any, sempre realitzat per un professional. Cal banyar el gos només quan és necessari.
D' altra banda, el border terrier requereix molta companyia i no és un gos per deixar sol per períodes perllongats. Companyia i una bona dosi diària d'exercicisón elements necessaris per a aquesta raça.
Salut del border terrier
En general, el border terrier és més saludable que moltes altres races de gossos. Tot i això, és bo fer revisions veterinàries de rutina perquè aquest gos tendeix a no mostrar símptomes de dolor, encara que hi hagi problemes físics.
Algunes mal alties comunes al border terrier són:
- Cataratas
- Problemes autoimmunes
- Luxació de patela
- Problemes de tiroide
- Al·lèrgies
- Problemes neurològics
- Problemes cardíacs
- Displàsia de maluc
Recorda que has de mantenir al dia el calendari de vacunació del border terrier, així com desparasitar-ho quan ho indiqui el veterinari per evitar les picades de paparres i puces, així com l'aparició d' altres mal alties contagioses, com el parvovirus.
