Històricament utilitzat per acabar amb les plagues de rosegadors que perjudiquen els agricultors i camperols, els ratoners valencians o gos rater valencià, com se'l coneix a la Comunitat Valenciana, eren freqüents a les cases i finques rurals, així com als magatzems i sitges, on guardaven les collites i els grans. Avui dia han fet el pas a les llars de les urbs, tant grans com petites, formant part de moltes famílies que els adoren pel seu caràcter eixerit i les seves ànsies d'aventura. Resulten uns fidels i intel·ligents companys si se sap controlar el seu marcat nerviosisme. Tot això i molt més t'ho expliquem en aquest article del nostre lloc, així que segueix llegint per conèixer les característiques del gos ratoner valencià
Origen del ratoner valencià
El seu remot origen data del segle XVI, quan alguns relats de l'època el retraten com un animal propi de pagesos i terratinents Al llarg dels anys el seu nom ha canviat, ja que durant el segle XVII també s'anomenava "gos albellons", és a dir, "gos de sèquies" p, literalment, "gos petit que serveixen per bordar a qui passa o qui entrarà en alguna casa"; anteriorment també se'l coneixia com a "canis villicus" o "gos de l'horta", la qual cosa remarca el seu paper en l'àmbit rural. Altres denominacions són "ratero valencià".
A causa dels seus grans dots com a caçadors, els gossos ratoners valencians eren emprats per a la caça de rosegadors com la rata d'aigua, molt apreciada en aquella època d'escassetat pel seu ús per al consum, usant-se en elaboracions tan habituals com la coneguda paella.
La raça es reconeix oficialment el 2004 per la Federació Canina Espanyola, tot i que ja el 1994 va debutar en una exposició canina i es va crear posteriorment el Club Espanyol del Ratonero Valencià-CERVA. Actualment segueix sense ser reconeguda per la Federació Canina Internacional.
Característiques del ratoner valencià
La raça ratonera valencià ha estat catalogada com a Grup 3, secció 1: terriers de talla gran i mitjana. Tot i aquesta categoria, es tracta d'una raça de mida petita , ja que el seu pes ideal es troba dins del rang comprès entre els 4 i els 8 quilograms, el seu pes altura sol ser entre 30 i 40 cm als mascles i de 29 a 38 a les femelles.
El seu cos és quadrat i fibrós, amb extremitats rectes i esveltes. Lamentablement, la cua sol ser amputada, conservant alguns la primera vèrtebra, però, cal ress altar que això és una pràctica cruel i innecessària, que perjudica greument la socialització de l'animal perquè li impedeix utilitzar la cua com a mètode de comunicació, a més dels possibles motius de salut. Així mateix, l'amputació de cua i orelles està prohibida a molts països. Per a més informació, podeu consultar l'article "Per què és dolent tallar la cua i les orelles als gossos?".
D' altra banda, i continuant amb les característiques físiques del ratoner valencià, les seves orelles són triangulars i alçades, força prominents en comparació amb el seu estret rostre, amb mossegada forta i de tisora. D'ulls castanyers i ovalats, que no sobresurten del cap, el seu pelatge pot ser de diversos colors , com el negre, blanc, xocolata, foc o la canyella, sent freqüents els exemplars tricolors, normalment negre i foc amb taques blanques. El pèl és curt, de màxim 2 cm de llarg, i fi.
I per finalitzar, encara que puguin semblar pràcticament iguals, molts són els que confonen el ratera valencià amb el ratera andalús, ja que els colors acostumen a ser els mateixos i l'aparença física també. No obstant això, hi ha una gran diferència entre ells i és la seua grandària, sent el valencià considerat un gos petit, com hem dit, i l'andalús més aviat mitjà.
Caràcter del ratoner valencià
Els ratolins valencians són animals molt actius i inquiets que necessiten activitat i joc. Són excel·lents guardians, borden els desconeguts que gosin acostar-se la nostra llar i la mantindran segur, ja que són valents i no s'espanten davant d'estranys. A més, resulten excel·lents companys de jocs per als nens, sempre que se'ls eduqui a tots dos en el respecte mutu i la seva relació es base en l'afecte i la diversió.
Per descomptat, a l'hora de parlar del caràcter del gos ratoner valencià no podíem obviar que es tracta d'animals molt intel·ligents que han estat usats des d'antany per al camp i la caça, però que avui dia a més s'han incorporat a diversos sectors com són els animals de teràpia. Així mateix, són afectuosos, curiosos i nerviosos, és per aquest darrer tret que està especialment recomanat per a la convivència amb nens.
Cures del ratoner valencià
Com en totes les races, hem de vigilar els ulls, el nas, la boca, les potes i les orelles del nostre ratoner valencià. No és un animal que deixi anar molt de pèl, però un raspallat setmanal reduirà encara més la quantitat de pèl que pugui deixar anar per casa. A més, resulta vital proporcionar l'activitat física que necessiten per mantenir-se tranquil i equilibrat, per la qual cosa caldrà treure'l de passeig i passar estones de jocs que li permetin alliberar el seu energia corrent i s altant. Tot això és especialment necessari en aquells animals que viuen en pisos o zones urbanes, ja que malgrat adaptar-se perfectament a la vida en un pis hem de tenir cura que tingui les hores dactivitat que necessita. Recordem que és una raça canina molt activa i nerviosa.
Una altra de les cures del gos ratoner valencià és la dieta, ja que la seua alimentació ha de ser balancejada i equilibrada, sempre en funció del seu nivell d'activitat i el seu estat de salut, per evitar que pateixi obesitat. Així mateix, s'han de fer revisions veterinàries freqüents i seguir les pautes vacunals establertes. Com que és un gos de mida petita, és propens a l'acumulació de tosca, per la qual cosa també s'aconsella netejar bé les dents i fer higienes dentals si cal.
Educació del ratoner valencià
A causa del seu caràcter curiós és fàcil captar l'atenció del nostre ratoner valencià i aconseguir ensenyar-li diversos trucs i habilitats, sent força freqüent veure gossos d'aquesta raça a proves d'agility, ja que la barreja que posseeixen entre velocitat, agilitat i docilitat els converteix en competidors excel·lents d'aquest tipus de circuit. De fet, aquest tipus d'activitats, així com l'educació avançada, ajuda a mantenir el ratoner valencià estimulat mentalment i físicament, per la qual cosa està més que recomanat per evitar tenir un gos hiperactiu, estressat o ansiós.
Cal tenir en compte que pel fet que són terriers poden resultar animals marcadament territorials, per la qual cosa si es vol incorporar un nou gos a la llar hem de seguir unes determinades pautes per evitar possibles ensurts i visites d'urgència al veterinari, ja que no s'espanten davant de ningú i, per exemple, si s'enfronten a un altre gos més gran pot sortir ferit.
Sobre l'educació del gos ratoner valencià bàsica, serà fonamental socialitzar-lo correctament per prevenir problemes com l'esmentat anteriorment i aconseguir que es mantingui equilibrat. A més, per la seva intel·ligència i caràcter actiu, no serà complicat dur a terme les ordres bàsiques de convivència, sempre mitjançant el reforç positiu. Els càstigs i els crits no aconseguiran bons resultats mai.
Salut del ratoner valencià
Generalment, els ratolins valencians són gossos molt forts, amb una salut de ferro, però tot i així, com en qualsevol altra raça, cal estar atents per detectar i prevenir una sèrie de problemes. A causa del seu pelatge curt i esclar hem de tenir cura en èpoques de fred, ja que el nostre animal estarà més exposat a patir hipotèrmies
Les patologies hereditàries més freqüent són la displàsia de maluc o de colze, la mal altia de Von Willebrand, que afecta la capacitat de coagulació de la sang, o l'hipotiroïdisme. Per detectar-les a temps, una medicina preventiva correcta serà la clau, acudint a les visites veterinàries de rutina i seguint les instruccions de l'especialista.
