El gos ratol andalús, originari de la província de Cadis, antigament es veia als cellers, d'aquí el seu nom, doncs les mantenia lliures de les plagues de rosegadors. Precisament per aquest mateix motiu coneixem aquesta raça canina com "bodeguero andalús", "ratera andalús" o "ratera cellerer andalús". Actualment, és un habitual company de famílies, especialment indicat per a aquelles amb nens, ja que és molt juganer i sociable. Si vols saber més d'aquesta raça meravellosa i riallera, aquest article del nostre lloc està fet per a tu perquè t'ho expliquem tot sobre el cellerer andalús
Origen del gos cellerer andalús
El cellerer andalusos tenen unes arrels fortes a tot el sud de la península, però especialment a la zona de Jerez i tota la província de Cadisen general. Antigament treballaven als cellers, ja que són experts caçadors de rosegadors , per la qual cosa les mantenia lliures d'aquests petits animals que podien fer malbé les bótes on s'emmagatzemava el preuat vi.
Els seus ancestres són els terriers britànics, que van ser portats per mercaders anglesos a la zona de Cadis. Principalment van ser els fox terriers de pèl llis i els Jack Russell els que es van creuar amb els cànids locals, donant lloc a aquesta raça tan dutxa a la caça dels rosegadors. Com a dada curiosa, podem dir que se seleccionen aquells el pelatge dels quals era de color blanc per així poder veure'ls quan estiguessin als foscos cellers.
No obstant, els seus orígens queden ja molt lluny de la realitat actual, ja que els ratolins cellerers han passat de ser animals de camp a ser gossos domèstics destinats a la companyia, ja que el seu caràcter rialler i la seva docilitat, a més de la mida, els han convertit en l'opció ideal per a famílies i persones que viuen en àrees urbanes.
Actualment la raça cellerer andalús ha estat reconeguda per la Reial Societat Canina Espanyola, però no ho ha estat encara per la Federació Internacional.
Característiques del cellerer andalús
Els cellerers són gossos de mida petita-mitjana, que pesen al voltant dels 7 o 8 quilograms, i tenen una altura de aproximadament 40 cm fins a la creu. El seu cos és realment esvelt i atlètic, amb cua fina, i els seus cabells són curts i fi, normalment de color blanc i amb taques negres o marrons al coll i el cap.
Segons la longitud de les potes trobem exemplars que les tenen més o menys llargues, anant de patillargs a proporcionats, paticurts o ultra paticurts. D' altra banda, i seguint amb les característiques del ratoner andalús, el seu cap és triangular, amb un musell llarg i ulls petits de color fosc. Les orelles són alçades i punxegudes, amb les puntes caigudes cap endavant, sent habitual que les tingui d'un altre color que no sigui el blanc.
Caràcter del ratoner cellerer andalús
El tret més característic del gos cellerer andalús és la seva vitalitat, que no intranquil·litat ni nerviosisme, que li permet ser un excel·lentcompany de jocs per als nens de la família. A més, és afectuós i lleial , molt atent i alegre. Així mateix, sempre està alerta davant de sorolls o moviments al seu voltant.
El ratoner andalús també és un gos molt intel·ligents, valent i amb un carácter fortEs tracta d'un animal amb una capacitat d'adaptació excel·lent a diferents llocs i formes de vida. D'aquesta manera, és una raça sociable tant amb els humans com amb altres animals, ja que està tradicionalment habituat al treball en grup ia compartir el seu hàbitat.
Cures del cellerer andalús
A causa dels seus alts nivells d'energia, el gos cellerer andalús necessita activitat física diària per mantenir-se equilibrat tant físicament com psicològicament. Així doncs, gaudireu amb les passejades, sense importar-vos que durin hores i hores, i dels jocs amb els petits de casa.
Hem de cuidar especialment la seva alimentació, ja que és un gos tendent a la golafreria, per això hem de controlar la seva ingesta i proporcionar-li una dieta balancejada que eviti que el nostre cellerer pugui arribar al sobrepès i l'obesitat, que li comportaria problemes de salut de diversa índole.
També hem de mantenir el seu pelatge, ungles i sobretot els esperons que molts tenen, ja que poden créixer fins a clavar-se a les potes del nostre petit. Prestarem atenció al estat de la seva boca i orelles per mantenir-los sans i nets, ja que tendeix a acumular més tosca que altres races.
Ensinistrament del cellerer andalús
Per entrenar un cellerer andalús l'ideal seria començar amb el seu ensinistrament quan sigui encara un cadell, ja que així resultarà relativament més senzill aconseguir que tant la seva socialització com la seva educació siguin tan satisfactòries com sigui possible. No obstant això, si adoptem un aligot andalús adult, hem de saber que mai no és tard per educar-lo, per la qual cosa també realitzarem sessions variades amb la finalitat de mantenir-lo correctament estimulat. Recordem que és una raça canina intel·ligent i activa, amb un fort instint caçador, de manera que dur a terme activitats com el sembrat pot ser molt útil per treballar l'estimulació mental.
Perquè el seu entrenament sigui alhora fructífer i agradable per a ambdues parts, es recomana l'ús de tècniques com el reforç positiu, evitant els càstigs i sobretot la violència de qualsevol mena. El principal aspecte que hem de treballar serà l'obediència, ja que a causa del caràcter fort pot ser difícil aconseguir que s'atinguin a les nostres ordres conductuals.
Per a una bona socialització és important que el nostre cellerer andalús interactuï amb tants gossos i amb tantes espècies animals com sigui possible, així aconseguirem que sigui un animal amigable i tolerant amb tots.
Salut del cellerer andalús
Els cellerers andalusos són animals força resistents, però això no treu que puguin patir diverses mal alties. Com que els cabells són blancs i la pell rosada es troben exposats tant a cremades solars com a diverses al·lèrgies, observables perquè sobretot a les potes surten escates més o menys grans i notables segons com siguin susceptibles a l'al·lergen en qüestió.
No estan exempts de patir mal alties hereditàries com la displàsia de colze, el hipotiroïdismeo la displàsia de maluc En aquest cas, si no coneixem els seus orígens, serà fonamental acudir a revisions veterinàries periòdiques per detectar aquestes patologies com més aviat millor i així poder dur a terme les accions destinades a eradicar-les o mantenir-les.
Per descomptat, seria desitjable seguir les recomanacions veterinàries pel que fa al calendari vacunal ia altres factors com l'alimentació, el tall de les ungles o la necessitat de realitzar neteges bucals.
