Petit i astut, el potenc andalús maneto destaca per la seva vitalitat i fortalesa, pròpia d'una raça que ha estat especialment criada per a la caça del conill en terrenys abruptes, però que també pot ser un company de pis ideal. En molts aspectes, s'assembla al podenc andalús mitjà, tot i que compta amb l'evident peculiaritat de tenir les extremitats notablement curtes en relació amb la resta del cos, cosa que no li impedeix desenvolupar-se amb una increïble agilitat.
En aquesta fitxa de raça del nostre lloc fem un repàs, entre d' altres, a les característiques del podenc andalús manet, el seu temperament i les cures recomanades si tens o estàs pensant en adoptar aquest gos.
Origen del pot andalús maneto
El podenc andalús maneto, o simplement maneto, és un gos de mida petita originari de les províncies andaluses de Cadis i Màlaga Baixa directament del potenc andalús de talla mitjana, sent la principal diferència entre l'un i l' altre la longitud de les extremitats, ja que el maneto pateix acondroplàsia, un tipus de nanisme que afecta la grandària de les potes. No se sap amb exactitud quan va aparèixer aquesta mutació, però no es coneixen dades anteriors al segle XX, per la qual cosa el maneto és una raça significativament més moderna que el seu antecessor, el podenc andalús mitjà.
La característica morfoestructura del gos maneto es va convertir en un tret molt desitjable pels qui practicaven la caça, ja que el seu cos robust i les seves potes curtes li permetien moure's amb agilitat per zones de difícil accés on la vegetació era molt densa i per on altres gossos més grans no podien passar. Així doncs, aquests petits podencs van començar a criar-se de manera independent fins que, finalment, la Reial Societat Canina d'Espanya (RSCE) els va reconèixer com una raça diferent del pot andalús i va elaborar el seu estàndard oficial.
Característiques del pot andalús manet
El maneto és un gos de constitució forta i robusta Posseeix un tronc longilini (allargat), un pit prominent i unespotes considerablement curtes en relació amb el seu cos, que li proporcionen una alçada d'entre 30 i 36 centímetres fins a la creu. Tot i la seva peculiar anatomia, el pot maneto és una raça molt àgil i ràpida, qualitats indispensables per a la pràctica de la caça menor.
I igual que les diferents varietats de pots andalús, les orelles del maneto són grans, d'inserció mitjana i tenen forma triangular amb la punta arrodonida. La seva cua és llarga, corbada i, quan es troba en repòs, sobrepassa l'alçada del garrons, arribant gairebé a fregar el terra. Pel que fa als seus ulls, són generalment ovalats, de mida mitjana i de color mel. Posseeix un musell de longitud mitjana a l'extrem del qual es troba la tòfona, de color mel o rosada, que utilitza per seguir el rastre d'aus i conills gràcies al seudesenvolupant sentit de l'olfacte
El pes mitjà del maneto adult oscil·la entre els 8 i els 11 quilos, per la qual cosa està considerat com una raça de gos petita.
Colors del pot andalús maneto
El pelatge del maneto és curt i llis, està completament enganxat al seu cos i la seva longitud és la mateixa en tronc, cap, cua i extremitats, per la qual cosa no presenta serrells.
Els colors acceptats per la Reial Societat Canina Espanyola per a aquesta raça són el canela(des de la tonalitat més clara fins a la més fosca) i la capa bicolor canyella/blanc Cap altre color de mantell està reconegut en l'estàndard de la raça i, de fet, és molt poc freqüent trobar pots manet amb tonalitats diferents de les nomenades.
Caràcter del podenc andalús maneto
Pel que fa al seu temperament, el maneto destaca per ser un gos de carácter fort, molt valent i versàtil També és una raça amb certa tendència a la territorialitat, per la qual cosa, de vegades, pot sentir desconfiança o inseguretat davant dels estranys, tant gossos com humans, especialment si no se l'ha socialitzat correctament des de cadell.
El potet maneto és un can independent però, al seu torn, extremadament fidel als seus tutors i molt intel·ligent Gaudeix de l'afecte i de la companyia humana i es pot adaptar perfectament a la vida urbana en un pis, sempre que es cobreixin les necessitats diàries d'estimulació tant física com mental.
Al tractar-se d'una raça tradicionalment utilitzada per a la caça, un dels seus trets més característics és la vitalitat i la resistència física. Tot i les curtes potes, el maneto és un gos molt dur i fort, capaç d'aguantar llargues jornades rastrejant, perseguint i cobrant conills i aus en terrenys complicats. Com a conseqüència d'això, no és un gos adequat per a persones molt sedentàries o que disposin de poc temps per sortir a fer passejades pel carrer o fer caminades pel camp.
Cures del pot andalús maneto
El maneto és una raça amb un alt requeriment energètic pel que, per preservar la seva salut i vitalitat, és indispensable proporcionar-li una alimentació de qualitat, ja sigui amb un pinso de gamma alta, amb menjar humit o amb dieta casolana o BARF. De vegades, és recomanable algun tipus de suplementació per garantir la salut òssia, sempre sota recomanació veterinària. Per acabar, és molt important portar un bon control sobre la quantitat d'aliment que consumeix diàriament per evitar el sobrepès, un problema que pot ser especialment perillós en gossos amb acondroplàsia. També hem de deixar sempre aigua fresca i neta a la vostra disposició.
Si no és que hi ha algun problema dermatològic, la cura del mantell és força senzilla. Es recomana raspallar-lo una vegada a la setmana per eliminar la brutícia i els cabells morts, especialment en època de muda, i donar-li un bany, almenys, cada dos o tres mesos utilitzant un xampú específic per a gossos de pèl curt i assecant-ho bé després per evitar que la seva pell quedi humida.
És necessari treure'l a passejar dues o tres vegades al dia perquè s'exerceixi, encara que visquin en una casa amb terreny o jardí, i proporcionar-li suficient estimulacióper evitar que s'avorreixi i desenvolupi problemes de conducta. Això últim podem fer-ho, per exemple, oferint-li diàriament joguines interactives omplibles, amagant menjar a la gespa o en una catifa per fomentar l'ús del seu olfacte. No et perdis el següent article sobre Enriquiment ambiental en gossos per conèixer més maneres d'estimular el teu can.
Educació del pot andalús maneto
Igual que passa amb la resta de races, és important no separar el potenc maneto de la seva mare i els seus germans fins que compleixi, almenys, els dos mesos de vida. Un cop integrat a la nova família, començarem el seu procés de socialització, exposant-lo molt a poc a poc a diferents tipus d'estímuls (persones, altres animals, vehicles, sorolls, etc.) per prevenir que desenvolupi pors o fòbies en el futur. Alhora, podem començar a ensenyar-li amb paciència algunes pautes bàsiques com, per exemple, a fer les seves necessitats al lloc concret, a inhibir la mossegada quan juga amb nos altres oa passejar amb corretja sense estar tirant constantment.
A mesura que va creixent, el manet millorarà la seva capacitat d'atenció i concentració i aprendrà fàcilment trucs i habilitats simples o complexes mitjançant reforç positiu. Realitzar petites sessions d'entrenament sovint pot resultar molt beneficiós, ja que l'estimula a nivell mental i consolida el nostre enllaç amb ell. Per a més detalls, no et perdis el següent article: “Com educar un cadell?”.
Una altra cosa a tenir molt en compte a l'hora d'educar un potet maneto és que són gossos amb un gran instint de caça, per la qual cosa és fàcil que surtin corrent darrere d'animals més petits com a conills o gats, cosa que podria complicar la seva convivència amb ells si aquest aspecte no es treballa. A més, i per aquest mateix motiu, si tenim intenció de deixar anar el gos ocasionalment per passejar pel camp o pel parc, és imprescindible entrenar molt bé el exercici de l'anomenadaper evitar que es perdi o pateixi algun accident seguint algun rastre.
Salut del podenc andalús maneto
El potenc andalús maneto és un gos que, en general, gaudeix de molt bona salut i la seva esperança de vida és elevada, situant-se la mitjana entre 13 i 15 anysA causa de la seva especial morfologia, hem de posar especial atenció a preservar la seva salut òssia i articular seguint les recomanacions del veterinari/ària.
Com que és un gos històricament associat a la caça ia la vida al camp, corre el risc de contraure mal alties transmeses per puces, paparres o mosquits, com és el cas de laLeishmaniosis , una patologia parasitària endèmica a Espanya i que es contagia a través de la picada d'un mosquit que abunda en zones càlides i humides: el flebotom. És imprescindible prevenir aquestes mal alties duent a terme una correcta desparasitació, tant interna com externa, i, en el cas de la Leishmaniosi, vacunant el nostre gos una vegada l'any.
Per descomptat, és imprescindible complir amb el calendari de vacunació pautat pel veterinari i realitzar, almenys, una revisió anual completa, especialment en el cas de gossos sènior (de més de set anys d'edat) per poder detectar qualsevol afecció de forma precoç.
On adoptar un potenc andalús maneto?
El maneto no és un gos massa conegut a nivell nacional, però sí que ho és a Andalusia, especialment a les zones de Cadis i Màlaga, on aquesta raça és molt valorada. No obstant, pel fet que aquest gos sol utilitzar-se moltes vegades per a la caça, també és habitual que, un cop finalitzada la temporada, algunes persones decideixin abandonar-lo a la seva sort. Des del nostre lloc donem suport a l'adopció responsable i us animem a posar-vos en contacte amb protectores d'animals i valorar aquesta opció abans de comprar, doncs, per desgràcia, moltes manetes esperen trobar una família en refugis i gosseres, especialment a la zona de la Costa del Sol. a gossos que han estat utilitzats per a la caça i posteriorment abandonats, especialment podencs i llebrers, inclòs el maneto.
