Les girafes són els animals terrestres més alts que existeixen, arribant a mesurar fins a 6 metres des de les potes fins al cap, cosa que, sens dubte, les fa realment cridaneres i fàcilment divisables. Són socials, encara que no solen establir vincles molt duradors entre elles, per la qual cosa els seus grups canvien constantment, i hi ha intercanvis entre els seus membres. Se solia pensar que eren mudes i que no emetien cap mena de so. No obstant això, com tots els animals, sí que es comuniquen i ho fan utilitzant diversos mitjans. Continua llegint aquest article del nostre lloc i descobreix com es comuniquen les girafes
Comunicació de les girafes
Els animals solen tenir diversos i complexos sistemes d'interacció amb què aconsegueixen comunicar-se quan són a prop i lluny. Les girafes no en són una excepció. Aquests artiodàctils utilitzen per transmetre informació mitjans físics o tàctils, químics, visuals i auditius, principalment entre individus de la seva mateixa espècie.
Comunicació física o tàctil
Ocorre sobretot entre els mascles, per tal de mesurar forces, establir la jerarquia del grup i tenir el privilegi inicial de copular amb una femella. En aquest sentit, els mascles envien senyals a través de la postura corporal. Per això caminen alçats, amb el cap totalment aixecat i les potes fermes. Posteriorment, realitzen un acte que es coneix com necking, que en anglès significa "besuqueig". Es pot fer de dues maneres. En un dels mascles només mesuraran la seva força creuant els seus llargs colls i exercint pressió l'un contra l' altre. El que aconsegueixi mantenir la posició més ferma resultarà guanyador. Una altra opció és un enfrontament realment violent, picant-se amb força, per a la qual cosa utilitzen les seves osicones, que són estructures òssies similars a banyes que, per la seva duresa i per la força que empra l'animal per moure el coll, poden causar lesions importants i greus danys, com ara fractures de coll o ferides mortals. De vegades, després de l'enfrontament els mascles poden acariciar-se mútuament i mantenir-se al mateix grup per cert temps sense nous enfrontaments.
D' altra banda, encara que els mascles no participen en la cura de les cries, poden tenir certa interacció amb elles, cosa que inclou una comunicació física. Les femelles, per la seva banda, s'organitzen i es comuniquen per cuidar les girafes petites, ja que, en nombroses ocasions, les mares s'allunyen buscant aliments i aigua. En aquests casos, les femelles adultes fan torns en la seva cura, produint-se una interacció comunicativa.
Comunicació química
Quant a les formes químiques de comunicació, les girafes tenen un sentit de l'olfacte força desenvolupat que els permet percebre d'una manera eficient les olors. Tot i això, presenten una peculiaritat, ja que perquè el mascle detecti si una femella està o no en zel ha de tastar la seva orina. Per això pot estimular-la perquè orini, si no ho ha fet. Després, el mascle mostra el reflex de Flehmen, que consisteix en el retraïment dels llavis, de manera que queda descobert el òrgan vomeronasal, altament sensible a compostos químics com les hormones. Un cop provada l'orina, el mascle sabrà la disposició fisiològica de la femella per a la reproducció i, en cas de ser positiva, la muntarà. En cas contrari, en buscarà una altra per procedir de la mateixa manera.
Comunicació visual
Les girafes també es comuniquen de forma visual. Això passa principalment com un mecanisme de prevenció. Quan s'allunyen del grup, es mantenen alerta gràcies a la visió que aconsegueixen tenir grans àrees a causa de la seva altura. Si detecten algun perill, avisen la manada perquè estiguin preparades per posar en marxa el seu principal mecanisme de defensa, que consisteix a donar fortes puntades de peu.
Comunicació auditiva
Una altra manera d'interacció d'aquests animals és mitjançant l'emissió de certs sons, alguns audibles per a les persones, tot i que no solen ser gaire freqüents. Els altres són infrasonidos no són perceptibles pels humans ni per molts altres animals.
Les girafes tenen cordes vocals?
En alguns estudis[1] sobre l'anatomia de la boca de les girafes no s'esmenten o descriuen cordes vocals, cosa que sembla confirmar que no en tenen. Per aquesta raó i perquè normalment no se les escolta emetre cap soroll durant molt de temps es va generalitzar la idea que eren mudes. Tot i això, s'ha comprovat que no és cert. De fet, interaccionen de forma constant per mitjà de sons de molt baixa freqüència, encara que també, de forma eventual, emeten altres que sí que són audibles.
Quin so fan les girafes?
A més dels sons infrasònics, les girafes, en circumstàncies particulars, poden emetre una espècie de grunyits, gemecs, roncs o xiulets per comunicar-se. Aquestes vocalitzacions els permet llençar una advertència en situacions d'alerta. Per això poden fer un grunyit o esbufec específic. També, quan les mares no visualitzen les cries, les criden a través de sons audibles. Les cries responen, alhora, emetent un soroll. D' altra banda, s'ha reportat que, durant el seguici, els mascles poden generar una mena de tos estrident cap a la femella. En definitiva, els diversos tipus de comunicació de les girafes constitueixen un sistema d'interacció complex que els permet transmetre tot tipus d'informació, principalment entre els membres de la seva espècie.
Si t'han fascinat les girafes, no et perdis el nostre article Curiositats sobre les girafes per seguir aprenent-ne.
