El gos venerà és un cànid que habita des de Panamà fins al nord d'Argentina. És un cànid molt primitiu. Tot i l'enorme extensió en la qual viu, es tracta d'un animal molt poc conegut La seva timidesa davant la presència humana, fa que les minúscules gossades en què conviu siguin molt poc observades.
Últimament s'especula pels motius de la desaparició del gos venedor de zones on abans habitava, preguntant-se en aquests llocs: Per què el gos venerà està en perill d'extinció ?
Continua la lectura del nostre lloc i coneixeràs les notícies més recents sobre el gos selvàtic:
Morfologia del gos venerador
El gos venerat, Speothos venaticus, també anomenat guineu vinagre, gos selvàtic, gos de muntanya o gos d'aigua, es tracta de un cànid l'aspecte del qual sembla molt al d'un mustèlid.
Aquest can fa de 23 a 30 cm. fins a la creu, i mesura de 60 a 75 cm., sent el seu pes de 5 a 7 kg., i les potes i cua són curtes. Té un coll curt i gruixut, cap quadrat amb orelles petites, rodones i musell curt. Té un aspecte general molt compacte.
El seu pelatge és d'un color marró-vermellós, més fosc a la part superior del llom i més clar als flancs. Al pit i les potes el pèl és més curt i molt fosc.
Hàbits del gos de muntanya
Els gossos selvàtics són excel·lents nedadors. Tant és així que entre els dits tenen membranes interdigitals.
El gos venerat també és anomenat guineu vinagre perquè marca el seu territori amb una aroma molt acètica que recorda el vinagre. Les femelles tenen un curiós costum: marquen superfícies verticals alçades sobre les potes.
Un altre costum peculiar del gos venerat és que després de ser alletats per la mare, el pare s'emporta els cadells per banyar-los. Els gossos vener viuen en petites gossades compostes des de 4 fins a 12 individus.
Alimentació del gos venerat
Els gossos venera poden ser diürns, nocturns, o crepusculars. La seva activitat es desenvoluparà en funció de la caça que hagin de practicar. Cacen de forma col·lectiva a semblança dels llops. Les seves preses més habituals són: aguties, bales, capibares, aus, fusters, cérvols, rosegadors, granotes i fins i tot pecaries. No menyspreen la carronya.
Hàbitat del gos venerat
El gos venerat viu en boscos remots per sota dels 1500 metres d'alçada. Les selves denses no l'atreuen. Ja hem comentat abans que des de Panamà fins al nord d'Argentina es poden trobar gossos venerats.
Les úniques condicions perquè aquesta mena de cànid no desaparegui del seu hàbitat, són dues: la primera que l'ésser humà no intervingui al seu territori. La indústria agropecuària, la indústria fustera, petroliera, gasística; o bé carreteres, granges, poblats, etc., són motiu de la desaparició d'aquell entorn dels gossos venerat.
L' altre motiu és la sequera o dessecació dels seus territoris. Allà on aquestes dues circumstàncies s'han donat, els gossos vener han migrat. Als parcs nacionals i zones protegides el gos venerat no té problemes.
Espècie molt antiga
El gos venerat es tracta d'una espècie amb un remot passat, però el seu present és incert en segons quines zones, com per exemple Equador. Abans era una espècie freqüent, però ara es tem pel seu futur. A Panamà s'està desenvolupant un important programa conservacionista per a reintroduir l'espècie
Articles que poden ser del teu interès…
- Mamífers en perill d'extinció
- On viu l'armadet gegant?
- Per què es va extingir el dodo?
