Si estàs pensant a acollir un bonic gosset d'aquesta raça o simplement ja ets un flamant propietari d'un d'ells coneixeràs o, t'agradarà informar-te sobre les mal alties més comunes del shar pei Són diverses les que hem de destacar però, no t'espantis ni descartis aquesta bella raça ja que, al moment de considerar-la cal incloure les seves mal alties per tenir un coneixement holístic del nostre pelut.
En aquest article del nostre lloc farem un petit repàs de la seva història, característiques de la raça i així, poder entendre clarament quines són les mal alties que pot travessar durant la seva vida.
Continua llegint per aprendre a detectar-les a temps i d'aquesta manera atendre el nostre amic degudament, sense oblidar que la millor prevenció és davant de qualsevol dubte acudir al veterinari.
Petit Xinès
Pels que no estan molt familiaritzats amb la raça els faré una petita introducció, que mai no està de més a l'hora d'entendre els seus "perquès".
Es tracta d'una raça molt antiga, des d'abans de la nostra era, de la costa sud de la Xina. Els amos l'utilitzaven per cuidar ramats, com a gos de combat i va ser considerat, "Guardià de Temples". Però el 1947 aproximadament, va ser exterminat al seu país d'origen pel fet que la seva tinença era considerada un luxe. Sota un règim comunista primer s'aplicaven multes als propietaris i després, van ser massacrats.
No obstant això, des de Hong Kong se'n van salvar alguns exemplars i van ser exportats cap als Estats Units, per la qual cosa va aparèixer el shar pei americà, exemplar una mica més petit i menys arrugat que el tradicional. Feliçment, la raça va ser rescatada i avui dia els tenim entre nos altres.
Només un detall per als curiosos és el significat del seu nom en xinès, "shar" que significa "sorra" i "pi" que significa "pell"; sent conegut com "pell de sorra".
Caràcter i particularitats
Sense oblidar, i molt fàcil de deduir, vam dir que eren utilitzats per combatre i cuidar els ramats a l'antiga Xina, per la qual cosa podem destacar les seves fortes mandíbules i la duresa de la seva pell que li feia impossible la subjecció a qualsevol oponent que desitjava arribar a algun òrgan vital per enderrocar-lo. A través de generacions es van distingir pel seu carácter lleial, fiable, alerta i molt intel·ligent; això els feia els predilectes per camperols xinesos a l'hora de protegir-ne les propietats.
La seva aparença és d'un gos compacte, robust i de cap ample i xat. Es tracta d'un gos amb instint guardià pel que de vegades pot desenvolupar protecció de recursos. De vegades, també pot tenir un temperament dominant amb altres gossos (especialment si no apliquem la castració) però no deixa de ser equilibrat i dolç
Mal alties comunes del Shar Pei
Com qualsevol gos, per més fort que sigui, pot patir diferents mal alties, algunes més greus que altres. Aquí compartim una petita guia per estar alerta i poder acudir al veterinari en els casos necessaris:
- Entropió: és una patologia on la parpella es plega cap a dins de l'ull i les pestanyes poden fer malbé el globus ocular severament. Observarem llagrimeig, llacunes grogues o crostes i en observar externament l'ull, veurem clarament aquest plec. Es tracta d´una urgència en veterinària ja que pot arribar a ulcerar l´ull i fins a perjudicar la visió del nostre animal.
- Ulls de Cirera: els gossos posseeixen tres parpelles i sota el tercer una glàndula que es pot inflamar i sobresurt de l'ull amb un típic color cirera. El veterinari pot proposar extirpar-la (posteriorment tindrem sequedat als ulls) o recol·locar-la al seu lloc mitjançant una sutura.
- Displàsia de maluc: es tracta d'un desplaçament entre el cap del fèmur i l'acetàbul del maluc. Es tracta d'una patologia molt freqüent en races com el pastor alemany o el pagès retriever entre d' altres. Estem davant d'una mal altia crònica i degenerativa del maluc, diagnosticada pel veterinari i amb múltiples tractaments pal·liatius. Dins d'ells, el nostre metge ens proposarà, homeopatia, complexos antiartrosics per al dolor, alopatia i fins i tot exercicis específics per enfortir els músculs que sostenen aquesta articulació.
- Hipotiroïdisme: és una mal altia endocrina que es produeix per la baixa producció d'hormones tiroïdals. Els símptomes que podem observar al nostre animal són depressió, letargia, augment de pes i pot afectar la pell amb pèrdua de pèl, excés de caspa i un engrossiment de la pell a les zones més lesionades. Els possibles tractaments seran medicacions tradicionals on es suplementa l'hormona que escasseja i ajudar-lo amb homeopatia o Flors de Bach mai no està de més.
- Pell: aquest és l'òrgan més feble del nostre protagonista. Si bé vam dir en les característiques que tenia una pell dura, cosa que seria una fortalesa, en estar tan arrugada tenim una infinitat de patologies en què és l'òrgan més extens del cos. Per no esgotar-los ia causa de la importància del tema, els recomano llegir el nostre article sobre els problemes de pell del shar pei que està explicat detalladament.
- Febre del Shar Pei: és una mal altia hereditària que si la detectem a temps no sol ser mortal en cadells. També el nostre lloc explica perfectament aquesta patologia en un article que recomano llegir també.
