Més conegut com westie o westy, aquesta raça originària d'Escòcia destaca per un aspecte adorable que crida l'atenció de nombrosos amants dels gossos, amb una mida mitjana, una densa capa de pelatge blanc i una dolça expressió a la cara. El seu temperament és el d'un gos gran dins d'un cos petit, sent un gos molt tenaç que es manté en alerta i defensa el seu territori, encara que òbviament també és un excel·lent company que respon alegrement a totes les manyagues que rebi per part de la seva família humana.
Estàs pensant a acollir un gos d'aquestes característiques? Aleshores necessites estar informat, en aquest article d'Expert Animal et parlem de les mal alties més comunes del west highland white terrier.
Quiixada del westie o Scottie
Aquesta mal altia es coneix tècnicament com a osteopatia craniomandibular i sol presentar-se en gossos cadells, especialment aquells que es troben entre els 3 i els 6 mesos dedat. Es tracta d'una patologia hereditària.
Consta d'un creixement anòmal de l'os de la maixella, encara que afortunadament desapareix sobre els 12 mesos d'edat. Tot i això, el westie que el pateixi requerirà un tractament simptomàtic a base d'antiinflamatoris mentre duri, pel dolor que causa al gos i per assegurar que no tingui dificultats a l'hora d'alimentar-se.
Òbviament aquest és un risc genètic associat a la raça, cosa que no implica que tots els gossos west highland white terrier la pateixin.
Mal alties hepàtiques
El west highland white terrier tendeix a acumular dipòsits de coure, cosa que provoca la destrucció d'hepatòcits. Al principi, la hepatitis apareix de forma asimptomàtica, però posteriorment, entre els 3 i 6 anys d'edat s'evidencia dràsticament amb els signes d'unfalla hepàtica
Es tracta també d'un desordre genètic, però el pronòstic pot ser millorat si a partir de l'any d'edat es pren la precaució de sol·licitar una prova veterinària per determinar els nivells de coure al fetge.
Infecció d'orelles
Les orelles del whest highland white terrier necessiten ser netejats de forma setmanal per evitar que es produeixi una otitis i que aquesta pugui agreujar-se amb un component infecciós a més d'inflamatori. Descobreix més sobre aquesta patologia al nostre article sobre l'Otitis en gossos.
Les orelles seran netejades amb una gasa humitejada en sèrum o aigua, encara que sempre serà necessari un posterior assecat amb una altra gasa seca. Aquest detall l'hem de tenir en compte especialment després del bany, així evitarem l'acumulació de cera i l'entrada d'aigua.
Conjuntivitis i dermatitis
Hem de prestar molta atenció als ulls d'aquest gos per evitar l'acumulació de lleganyes, cosa que implica que amb prou feines observem alguna l'hem de retirar adequadament per prevenir qualsevol inflamació de la conjuntiva.
Per aconseguir aquest objectiu la cura dels cabells d'aquesta raça és molt important, convé que un professional d'estètica canina retiri qualsevol pèl mort, encara que això pot ser molest per a alguns gossos i per això és recomanable tallar els cabells en comptes d'arrencar-lo a través de la tècnica de l'stripping.
Necessita ser banyat amb una freqüència màxima d'una vegada al mes, tret que el veterinari indiqui el contrari, ja que és un gos amb predisposició a presentar dermatitis en forma d'erupcions cutànies i això es pot agreujar amb el bany freqüent. Per a la seva higiene utilitzarem productes específics però sempre hem de triar aquells més neutres i suaus.
Prevenció dels problemes de salut
Si bé les mal alties genètiques que hem esmentat són impossibles de predir, podem afavorir que el nostre gos gaudeixi d'una òptima salut si us brindem l'alimentació i l'exercici físic adequats, a més a més del benestar emocional i l'estimulació que requereix.
Recomanem també acudir al veterinari cada 6 mesos o un any com a màxim, així podrem advertir de forma ràpida qualsevol patologia i tractar-la a temps. El seguiment del calendari de vacunació i la desparasitació regular del gos ens ajudaran a evitar, per exemple, una al·lèrgia per la picada de puces o un quadre molt més sever, com podria ser el parvovirus.
