Limfoma en gossos - Tractament i esperança de vida

Taula de continguts:

Limfoma en gossos - Tractament i esperança de vida
Limfoma en gossos - Tractament i esperança de vida
Anonim
Limfoma en gossos - Tractament i esperança de vida
Limfoma en gossos - Tractament i esperança de vida

Potser per l'augment de l'esperança de vida dels gossos, sembla que cada cop és més freqüent el diagnòstic de càncer, especialment en animals de més edat. En aquest article del nostre lloc parlarem d'un dels més comuns, el limfoma en gossos Explicarem en què consisteix aquesta mal altia, com es pot manifestar, quines són les opcions per al tractament i, finalment, parlarem també de l'esperança de vida que tindran, a priori, els gossos afectats.

Què és el limfoma en gossos?

En aquest apartat parlarem del limfoma en gossos. Aquest càncer, que també es coneix amb el nom de linfosarcoma, apareix a nòduls limfàtics o en òrgans que continguin teixit limfoide, com poden ser la melsa, el fetge o la medul·la òssia. Es presenta el limfoma en gossos grans i de mitjana edat, però també es pot detectar limfoma en gossos joves i fins i tot molt joves. Es produeix per una proliferació descontrolada i maligna de les cèl·lules del sistema limfoide. Es desconeix la causa però s'estudien factors de risc ambientals, com herbicides o fum del tabac, alguns virus o canvis en la immunomodulació, a més de predisposició genètica.

Encara que es creu que el limfoma en gossos pagesos és molt habitual, la veritat és que no hi ha estudis que ho demostrin. Segons la Morris Animal Foundation el 2016[1], al bullmastiff sí que s'apunta una tendència a l'augment de la incidència del limfoma.

Finalment, el limfoma pot trobar-se en diversos estadis clínics, que són els següents:

  • I: un únic gangli limfàtic afectat.
  • II: diversos ganglis afectats en una mateixa zona.
  • III: afectació generalitzada dels ganglis limfàtics.
  • IV: afectació del fetge o de la melsa.
  • V: afectació de la medul·la òssia.

Símptomes de limfoma en gossos

En funció de l'estat clínic o del sistema afectat, els símptomes varien. Així, podem sospitar de limfoma si trobem nòduls limfàtics engrandits a l'engonal, l'aixella, el coll o el pit. A més, el gos es pot presentar aletargat, anorèxic i, en conseqüència, amb baix pes. El fetge i la melsa també poden aparèixer engrandits, per la qual cosa és possible notar un augment de la zona abdominal.

Si està implicat el pit en el procés, hi pot haver líquid a la cavitat toràcica, el que es coneix amb el nom de vessament pleural En aquests casos el gos tindrà dificultats respiratòries. Quan el limfoma afecta la pell podrem veure plaques que produeixen picor o nòduls. En canvi, si l'intestí és el sistema afectat, hi haurà vòmits i diarrees.

Diagnòstic del limfoma en gossos

Qualsevol dels símptomes descrits és motiu de consulta veterinària. Per arribar al diagnòstic de limfoma en gossos, el hemograma ens pot donar informació important i hi podrem descobrir anemia, limfòcits immadurs i valors augmentats de calci , el que es coneix com hipercalcèmia maligna Els paràmetres hepàtics també es poden mostrar alterats.

Una altra prova important en el diagnòstic del limfoma en gossos és la citologia que es realitza de cèl·lules d'un nòdul limfàtic engrandit extretes per aspiració amb una agulla fina. Aquests nòduls també es poden extirpar per a biopsiar Radiografies i ecografies de tòrax i abdomen permeten valorar nòduls limfàtics, òrgans i masses. Poden fer-se altres proves com la ressonància magnètica.

Limfoma en gossos - Tractament i esperança de vida - Diagnòstic del limfoma en gossos
Limfoma en gossos - Tractament i esperança de vida - Diagnòstic del limfoma en gossos

Tractament del limfoma en gossos

Per a un tractament correcte cal valorar cada cas, tenint en compte les circumstàncies del gos, el tipus de limfoma i la seva extensió, ja que pot estar localitzat o haver-se produït metàstasi. Els objectius del tractament són allargar el temps de supervivència i mantenir una bona qualitat de vida. Si estem davant d'un únic nòdul limfàtic es pot tractar mitjançant la seva extirpació quirúrgica, però la veritat és que en molts casos el limfoma estarà generalitzat, per la qual cosa es recorre a tractaments de quimioteràpia, ja que sol ser la millor opció. Hem de saber que aquesta pot tenir efectes secundaris, com els relatius al sistema gastrointestinal o als limfòcits, disminuint-ne el nombre i fent el gos més propens a contraure infeccions. Altres efectes inclouen la irritació per extravasació del fàrmac, que s'administra de manera intravenosa, la cistitis hemorràgica o les reaccions al·lèrgiques.

En alguns casos la cirurgia es fa servir de manera pal·liativa, és a dir, per millorar la qualitat de vida de l'animal, encara que no es produeixi la curació o l'augment de l'esperança de vida. També es pot fer servir radioteràpia i immunoteràpia El pronòstic dependrà de la fase del limfoma que pateixi el gos quan es comenci a tractar. És important iniciar el tractament com més aviat millor i no esperar a l'aparició de recidives o metàstasis, ja que d'aquesta manera es complica el quadre.

Limfoma en gossos - Tractament i esperança de vida - Tractament del limfoma en gossos
Limfoma en gossos - Tractament i esperança de vida - Tractament del limfoma en gossos

El limfoma en gossos té cura?

Depèn del tipus de limfoma i de l'estadi clínic de la mal altia. Com hem pogut comprovar a l'apartat anterior, hi ha casos de limfoma en gossos que sí que es curen mitjançant cirurgia o tractaments, però, n'hi ha d' altres en què no és possible una curació i el tractament es basarà a millorar la qualitat de vida. Com sempre, l'especialista que porti el cas serà qui millor podrà establir un pronòstic.

Esperança de vida en gossos amb limfoma

El temps de vida en els casos de limfoma en gossos és variable, ja que, com hem dit, dependrà del tipus i de la fase en què es trobe. Un limfoma sense tractar pot causar la mort del gos en qüestió de setmanes. Amb tractament de quimioteràpia l'esperança de vida mitjana dels gossos mal alts ronda l'any o l'any i mig i fins i tot pot arribar als 2-3, sempre comptant des de el diagnòstic.

Recomanat: