Les mosques són un grup d'espècies de l'ordre Diptera presents a tot el món. Algunes de les més conegudes són la mosca domèstica (Musca domestica), la mosca de la fruita (Ceratitis capitata) i la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster).
El cicle de vida de les mosques comprèn quatre fases: ou, larva, pupa i mosca adulta. Com la major part dels insectes, passen per una sèrie de transformacions morfològiques que coneixem com a metamorfosi. En aquest article del nostre lloc, t'expliquem tot el que passa durant el cicle biològic de les mosques.
Com es reprodueixen les mosques?
Des de sempre, l'ésser humà s'ha preguntat com es reprodueixen les mosques. Fins al segle XVII, es va pensar que aquestes apareixien de manera espontània a la carn putrefacta. Va ser Francesco Redi qui va demostrar que això no era així, sinó que tota mosca procedeix d'una altra de ja existent.
Com en tots els insectes, la reproducció de les mosques passa únicament en el seu estat adult. Abans que això passi, el mascle ha de festejar la femella Per això, el mascle “canta” gràcies a la vibració dels seus balancins o h alteris, unes estructures que empren, també, per controlar la postura durant el vol. A això es deu el característic so de les mosques.
La femella valora si la cançó del mascle i la seva olor (feromones) són del seu gust. Si ella decideix que no es vol aparellar amb aquest mascle, continua en moviment. Però, si creu que ha trobat el company ideal, queda quieta, de manera que ell pot començar la còpula. El acte sexual dura, com a mínim, 10 minuts.
Com neixen les mosques?
El cicle de vida de les mosques comença amb la fase d'ou Per tant, podem dir que aquests insectes són ovípars. O, si més no, la majoria. Un reduït nombre de mosques són ovovivípares, és a dir, els ous eclosionen dins de la femella i les larves surten de manera directa durant la posta. En aquest apartat, ens centrarem en explicar com neixen les mosques ovípares.
Com neixen les mosques ovípares?
Després de l'aparellament, la femella busca un bon lloc per pondre els ous. Aquest lloc depèn de l'espècie. La mosca domèstica pon els seus ous a restes orgàniques en descomposició, com la carn putrefacta. És per això que sempre van rebuscant a les nostres escombraries. La mosca de la fruita, però, pon els ous a les pomes, figues, préssecs, etc. El nombre d'ous per cada posta varia entre 100 i 500 Al llarg de la seva vida, poden arribar a pondre milers d'ous diversos.
En poc temps, els ous eclosionen. En surten les larves de les mosques que, normalment, són allargades i de colors pàl·lids. De manera col·loquial, se'ls sol anomenar “cucs”.
La funció principal de les larves és alimentar-se tot el que puguin per augmentar la seva mida i desenvolupar-se adequadament. L'aliment també depèn de l'espècie. Com ja hauràs esbrinat, les larves de la mosca domèstica s'alimenten de restes orgàniques en descomposició, mentre que les de la mosca de la fruita s'alimenten de polpa de fruita. Segurament, alguna vegada has vist "cocos" en un filet o cucs en una poma. Ara saps que, en realitat, són mosques.
La metamorfosi de les mosques
Quan ja han menjat prou, les larves es recobreixen per una mena de càpsula d'un color més fosc, normalment marró o vermellós. Això és el que coneixem com a pupa Durant aquest estadi, l'animal no s'alimenta ni es mou. Aparentment, la pupa és un ésser inactiu, però, en realitat, està tenint lloc la metamorfosi.
La metamorfosi és el procés biològic mitjançant el qual la larva es transforma en la mosca adulta Durant aquest període, el seu cos es diferencia en tres parts: cap, tòrax i abdomen. A més, apareixen les potes i les ales. Després d'aquestes transformacions, la mosca adulta surt de la pupa de la mateixa manera que les papallones. A l'estat adult, té lloc la reproducció.
La durada de la metamorfosi de les mosques depèn de la temperatura A l'estiu, quan fa calor, aquest procés passa de manera ràpida. Durant l'hivern, però, la mosca roman en estat de pupa fins que torna la calor. Per això, les mosques no ens molesten a les èpoques més fredes. Tot i que també és cert que, si es refugien bé, molts d'aquests insectes poden sobreviure en forma adulta fins a la primavera.
Si us crida l'atenció aquest tema, aquí us deixem més Animals que pateixen la metamorfosi en el seu desenvolupament.
Quant viuen les mosques?
La pregunta de quant temps viuen les mosques no és fàcil de contestar, ja que depèn de la seva espècie i condicions de vida. No obstant això, podem afirmar que el cicle de vida de les mosques sol durar entre 15 i 30 dies, considerant-se, així, un dels 10 animals que menys viuen.
Com més bones siguin el clima i la seva alimentació, més temps pot viure una mosca. Sembla poc temps, però n'hi ha prou per pondre milers d'ous. Aquesta eficiència els ha permès colonitzar tot el planeta i adaptar-se a tots els ambients possibles.
Altres curiositats de les mosques
Les mosques no són només aquests animals molestos en què tots estem pensant. Moltes espècies són, fins i tot, molt beneficioses per a l'ésser humà Per això, us expliquem algunes curiositats de les mosques que demostren que són molt més interessants del que creiem.
- Algunes són pol·linitzadores: moltes mosques són pol·linitzadores, com les abelles i les papallones. És a dir, s'alimenten de nèctar durant el seu estat adult, transportant el pol·len des d'una flor a una altra. Així, contribueixen a la reproducció de les plantes i, per tant, la formació del fruit. Entre aquestes mosques hi ha la família Calliphoridae (mosques blaves i verdes).
- Mosques depredadores: també hi ha moltes altres espècies de mosques depredadores. La gran majoria s'alimenten d' altres insectes o aràcnids perjudicials per als éssers humans. Per exemple, els sírfids (família Syrphidae) són depredadors de plagues com els pugons i la mosca blanca. Aquestes mosques s'assemblen físicament a les abelles i vespes.
- Són l'aliment d' altres animals: altres espècies de mosques són molt molestes i poden transmetre mal alties. Tot i això, són l'aliment de molts animals, com aranyes, granotes, gripaus, aus i, fins i tot, peixos. La seva existència és fonamental per a la vida d' altres animals i, per tant, per al funcionament correcte dels ecosistemes. Per això, recomanem foragitar-les, sempre que sigui possible, mitjançant remeis naturals.
