El gos poochon és una raça híbrida entre un caniche i un bichon frisé originària d'Austràlia. El poochon és un gos enèrgic, sociable, afectuós, juganer, molt lleial i depenent dels seus cuidadors, tant que pot patir ansietat per separació. L'educació, tanmateix, no sol donar gaires problemes, i la millor manera d'ensinistrament és el reforç positiu.
Respecte a les cures, cal tenir especialment en compte que cal oferir-los llargues passejades diàries, així com mantenir el pelatge higienitzat perquè no es formin nusos. Quant a la seva salut, encara que solen ser molt sans, tenen un risc superior de patir mal alties endocrines, oculars, òssies o sanguínies en tenir els seus progenitors una predisposició més gran a patir-les. Segueix llegint aquesta fitxa del nostre lloc per conèixer més sobre el gos poochon, el seu origen, caràcter, característiques, cures, educació, salut i on es pot adoptar.
Origen del gos poochon
El gos poochon consisteix en un híbrid entre el caniche de mida petita i la bestiola frisé, no és una raça pura com a tal a dia d'avui. El poochon també se'n diu amb noms com bichon poodle, bishapoo, bichon poo, bichpoo o bich-poo.
Aquesta raça híbrida es va originar a Austràlia a finals dels anys 90 del segle XX, sent criat per satisfer el desig de famílies que buscaven un gos actiu, sociable amb els nens i hipoal·lergènic. Ràpidament aquest híbrid va causar interès al Regne Unit i als Estats Units, on van començar també a desenvolupar-lo. Avui dia està molt estès.
Es tracta d'un gos reconegut per l'International Designer Canine Registry i el Designer Dogs Kennel Club.
Característiques físiques del gos poochon
Són uns gossos petits, però robustos i amb un pelatge abundant i llanós L'aparença física variarà segons s'assembli més a un o altre dels progenitors, especialment de la mida del canitxe, que pot ser molt diferent. A més, destaquen aquestes altres característiques del poochon:
- El pes mitjà es troba entre els 4 i els 10 kg, i l'alçada entre 20 i 30 cm.
- El seu cap és proporcionat, amb ulls rodons de color molt fosc.
- El musell és xat i la tòfona és fosca, de color marró o negra.
- El llom té una corba que el fa estètic i cridaner.
- El cos és proporcionat i robust.
Colores del poochon
El pelatge dels poochon és esponjós, llanut, ondulat o arrissat, dens i molt suau. El color d'aquest pelatge pot ser molt variat, incloent els colors següents:
- Blanc.
- Bronzejat.
- Albaricoque.
- Marró.
- Gris.
- Negre.
- Tricolor.
Caràcter del gos poochon
Els poochon són uns gossos enèrgics, vitals, juganers, intel·ligents, simpàtics i carinyosos amb les seves famílies, nens inclosos. També es porta bé amb altres gossos, especialment si se'ls ha educat des de cadells.
En ser tan juguetons i enèrgics demanen molta atenció i sortides freqüents a l'exterior. No obstant això, té tendència a bordar quan es queda només durant molt de temps, ja que són molt dependents de la companyia dels seus cuidadors, així com de patir ansietat per separació, manifestada amb destruccions d'objectes de la llar.
Educació del gos poochon
El poochon va heretar del canitxe la seva gran intel·ligència i facilitat d'aprenentatge, per la qual cosa no és una raça molt difícil d'educar, fins i tot a edats molt primerenques. Solen aprendre bé amb poques repeticions. A més, el fort llaç amb els cuidadors facilita molt la tasca.
Com a la resta de gossos, el millor tipus d'ensinistrament és el que es realitza amb el reforç positiu, que consisteix en una forma de condicionament en què es premien les conductes o els comportaments bons, sense castigar pels dolents. El reforç positiu té els avantatges de no ser traumàtic i més ràpid i eficaç que altres formes d'aprenentatge.
Cures del gos poochon
Els cures principals del gos poochon es detallen a continuació:
- Llargues passejades i exercicis per alliberar la seva gran energia, almenys una hora al dia.
- Jocs a casa com a combinació de l'exercici fora de casa.
- Neteja d'orelles per prevenir otitis almenys una vegada a la setmana.
- Neteja de dents diàries per prevenir la tosca i la mal altia periodontal.
- Raspallat freqüent, cada dos dies, per prevenir la formació de nusos.
- Bany cada diverses setmanes o un cop al mes a la perruqueria canina per retallar els cabells si és necessari.
- Tall dungles regular i sempre que les tinguin llargues.
- Vacunació i desparasitació rutinàries.
- Controls veterinaris freqüents, almenys una vegada a l'any.
- Alimentació d'acord amb el moment fisiològic, l'edat, l'activitat i les condicions climàtiques individuals amb un pinso complet i de bona qualitat per a l'espècie canina. S'ha de controlar bé la quantitat diària per no passar-nos, tenen tendència al sobrepès en ser molt golafres.
Salut del gos poochon
L'esperança de vida dels poochons s'estima entre els 12 i els 15 anys Com que és un híbrid de primera generació, solen aparèixer amb menor freqüència les mal alties hereditàries, no obstant això hi ha diverses mal alties comunes a la bestiola i al caniche i s'han de tenir en compte quan tenim un poochon, sent especialment controlades amb revisions veterinàries. Aquestes patologies són:
- Hipoadrenocorticisme (mal altia d'Addison): mal altia endocrina en què es produeix una deficient producció de mineralocorticoides (aldosterona) i de glucocorticoides per part de les glàndules suprarenals. Els principals símptomes són anorèxia, pèrdua de pes, debilitat, vòmits intermitents, tremolors musculars, deshidratació, letargia i hipotèrmia.
- Hiperadrenocorticisme (mal altia de Cushing): mal altia endocrina en què es produeix un augment del cortisol, l'hormona de l'estrès. Els símptomes més freqüents són poliúria-polidípsia, obesitat, distensió de l'abdomen, alopècia bilateral simètrica, augment de la mida del fetge, aprimament de la pell, augment de la gana, intolerància a l'exercici, atròfia muscular, anestre en femelles i atròfia testicular en els mascles.
- Atròfia progressiva de retina: mal altia en què es degeneren de forma progressiva els fotoreceptors de la retina (bastons i cons). La retina és la part de l'ull que enfoca les imatges detectades pel cristal·lí i les converteix en senyals elèctrics que envia al cervell per mitjà del nervi òptic per permetre'n la visió. Si aquesta estructura es degenera, es perd progressivament la visió fins a poder causar ceguesa total o parcial al gos poochon.
- Mal altia de Legg-Calve-Perthes: consisteix en una necrosi avascular del cap del fèmur, l'os de la cuixa que s'uneix al maluc. Passa quan deixa d'arribar la sang a la zona, causant isquèmia, desgast i necrosi d'aquesta part de l'os. Els símptomes principals són mal de maluc, sensibilitat a la palpació, cruixits, coixesa i atròfia muscular.
- Luxació de ròtula: la rètol és un petit os que s'allotja a la tròclea, que és una part del fèmur que articula a larticulació del genoll. De vegades aquesta ròtula es pot desplaçar, causant la luxació. En aquest cas el gos presentarà signes clínics com coixeres, molèsties i incomoditat.
- Anèmia hemolítica immunomediada: patologia en què es produeix una destrucció per part del sistema immune dels glòbuls vermells del gos, causant un descens a l'hematòcrit (% de glòbuls vermells totals), amb conseqüents signes d'anèmia com taquicàrdia i taquipnea, pal·lidesa o coloració groguenca de les mucoses, debilitat i letargia.
On adoptar un gos poochon
Els poochons poden ser alguna cosa difícils de trobar en no ser una raça massa popular. Abans d'adoptar-la, a més, cal aturar-se a pensar si realment comptem amb el temps que requereixen aquests gossos, ja que si treballem moltes hores fora de casa i quan som a casa no tenim temps de dedicar-los una estona de jocs o llargues passejades, ho millor és no adoptar aquesta raça.
Si per contra, som aptes per oferir tot el que necessiten aquests gossos, l'adopció és la millor manera de fer-se amb un. Es pot preguntar a refugis i protectores properes la disposició d'algun exemplar. Si no en tenen, de vegades poden informar sobre altres que els tinguin o alguna manera de poder adoptar-los. Una altra manera és buscar per internet alguna associació de rescat d'aquests gossos o de les races progenitores, si no existeixen de la seva descendència híbrida.
