El borzoi és també conegut com galgo rus,lebrel rus per a la caça o Russkaya Psovaya Borzaya i és una de les races de gossos russos més populars i apreciades de Rússia, ja que forma part inherent de la cultura popular. Parlem d'una raça canina que va ser desenvolupada directament pels grans tsars, cosa que podria explicar una morfologia tan elegant i singular
En aquesta fitxa del nostre lloc et parlarem de la raça de gos borzoi, un dels llebrers de caça que més ha destacat al voltant del món, també com a gos de carreres o de cacera amb esquer. Avui dia, apreciat com a gos de companyia, el borzoi continua despertant la curiositat dels qui tenen l'oportunitat de creuar-s'hi.
Origen del borzoi
La raça canina borzoi forma part de la història i de la cultura nacional de RússiaNo obstant, el fet que el seu origen estigués estretament relacionat amb els tsars gairebé acaba amb la raça, ja que després de la caiguda de la monarquia tsarista els borzoi van ser pràcticament extingits. S'estima que es va desenvolupar fa més de nou segles.
Es té constància dels primers exemplars al segle XI, quan la Crònica francesa relata com tres grans borzois acompanyaven a Anna Iaroslavna, filla del Gran Duc de Kíev, quan va arribar a França per casar-se amb Enric I. Algunes de les figures més notables que van posseir gossos de raça borzoi van ser Ivan el Terrible, Pere el Gran, Nicolau II, Puchkine i Tourgueniev. De fet, es va arribar a obrir un viver molt conegut anomenat "Perhinskaya Okhota" que era regentat pel Gran Duc Nicolai Nicolaevitch i Dimitri V altsev.
Una altra figura notable que destaca en la història del borzoi és la Reina Victòria d'Anglaterra, la qual va rebre una parella de gossos de raça borzoi com a present. Més endavant raça es va estendre per Europa i Amèrica i es va popularitzar gràcies a la seva velocitat a les carreres i per la seva aptitud per a la caça.
Característiques del borzoi
El borzoi és un gos de grandària gran que es classifica al Grup 10 de la FCI, "Lebreles", ia la Secció 1, "Llebrels de pèl llarg o ondulat". Destaca per la seva constintuació prima i robusta, així com lleugerament allargada, que li ofereix un aspecte inconfusiblement elegant, que alguns fins i tot descriuen com a "aristocràtic".
Observem que les femelles són lleugerament llargues que els mascles, però tots dos presenten ossos forts sense ser massius. El cap és prim, llarg i estret, amb una depressió naso-frontal lleugerament marcada. La tòfona és gran i mòbil. Posseeix una mandíbula forta, amb dents blanques, que ofereixen una mossegada en tisora o en piça. Els ulls són grans i expressius, generalment de color avellana o marró foscos. Les orelles són primes i mòbils, que a més solen apuntar enrere. El coll és llarg i prim, com les seves extremitats, que són especialment allargades i musculades implantació baixa. Penja cap avall, però en moviment se sol aixecar.
La alçada a la creu del gos borzoi és la següent:
- Mascles: entre 75 i 85 cm.
- Femelles: entre 68 i 78 cm.
Per acabar parlarem del mantell, que és suau, solt i ondulatDe manera natural hem d'observar rínxols curts. A la zona del cap els cabells són setinats i curts. Al cos és més llarg i ondulat. El mantell del coll és molt més dens i ondulat. Es permeten pràcticament totes les combinacions de colors, exceptuant amb blau, xocolata i els seus derivats. També té "serrells" que solen ser més clars
Caràcter del borzoi
No és fàcil determinar el caràcter dels gossos borzoi, però de manera general podem determinar que es tracta d'un gos equilibrat i tranquil Tot i així, l'educació proporcionada pel propietari acabarà de formar el caràcter de cada individu en concret, que pot ser molt variable. Hem de saber també que, pel seu passat com a gos de caça, el borzoi pot tenir una ràpida i impetuosa reacció en determinades situacions.
Si bé es poden mostrar reservats i desconfiats amb els estranys, al nucli familiar són gossos que formen un llaç molt estret amb els seus propietaris. Això no obstant, la seva relació amb altres persones, animals i entorns dependrà directament de la seva etapa de socailització, en què el propietari haurà d'esforçar-se per oferir-li experiències positives i variades. Tot això influirà també en el caràcter adult.
Es poden adaptar a tot tipus de famílies, però solen encaixar millor amb persones experimentades en la tinença de gossos que tenen un estil de vida proactiu i independent, ja que els borzoi no destaquen per ser gossos especialment aferrats, sinó que mostren un caràcter molt singular.
Cures del borzoi
El mantell del borzoi requereix cures regulars, per això, no ha de f altar una rutina de raspallat que durem a terme dues o tres vegades a la setmana. Això ens ajudarà a mantenir el seu pelatge sa i lliure de nusos. Podem fer servir un raspall metàl·lic per a les èpoques de muda (únicament una vegada a la setmana) i una carda suau la resta de l'any. Els raspalls lleva-nusos també poden ser útils.
Quant al bany, s'aconsella fer un bany cadascun o dos mesos, fent ús sempre d'un xampú específic per a gossos i, si és possible, un condicionador, que ens ajudarà a mantenir el mantell més suau i brillant.
Seguint amb les cures del borzoi, prestarem molta atenció a la rutina de passejades i exercici. Serà bàsic realitzar un mínim de entre dues i tres passejades diàries, de 30 minuts com a mínim, per mantenir la seva musculatura a to, fomentar l'olfacte, permetre que faci els seus necessitats i socialitzar-lo amb altres gossos, persones i entorns. Combinarem una o dues passejades amb exercici físic, ja parlem de footing, portar la pilota o, simplement, jugar.
També hem de garantir una adequada estimulació mental, mitjançant la pràctica d'obediència, habilitats canines o trucs, però també podem practicar jocs d'intel·ligència, jocs d'olfacte o activitats variades. Tot això ens ajudarà a mantenir la seva ment activa.
Educació del borzoi
L'educació del borzoi ha de començar de forma ràpida, socialitzant el cadell amb tot tipus de persones, animals i entorns Aquest període és especialment sensible, ja que influirà directament en el caràcter adult del can i ens ajudarà a prevenir l'aparició de diversos problemes de conducta, com ara la por i l'agressivitat. És molt aconsellable que durant aquesta etapa fomentem la tranquil·litat i les conductes positives mitjançant carícies, paraules amables i fins i tot premis.
També ensenyarem al cadell a inhibir la mossegada ia orinar en un diari, fins que estigui vacunat i llest per aprendre a orinar al carrer.
Més endavant iniciarem el gos borzoi en els exercicis d'obediència bàsica, que inclouen l'assegut, l'estirat, el quiet i acudir a la trucada. Aquest aprenentatge és fonamental per a una correcta comunicació amb el propietari i per al control del gos quan ens trobem fora de la llar. Treballarem les ordres bàsiques fent sempre ús del reforç positiu, mai a través del càstig.
Salut del borzoi
Hem de realitzar visites veterinàries periòdiques, cada 6 o 12 mesos, per garantir que el nostre gos rep una medicina preventiva adequada. Això inclou seguir el calendari de vacunació i la rutina de desparasitació. Així mateix, la visita a l'especialista ens ajudarà a detectar qualsevol patologia ràpidament, cosa que sol oferir un millor pronòstic.
No obstant, com passa amb la majoria de races canines estandarditzades, el gos borzoi és susceptible a patir diverses mal alties hereditàries,entre les quines destaquen:
- Síndrome de Wobbler
- Síndrome de dilatació-volvul gàstric
- Microftalmia
- Atròfia progressiva de retina
- Displàsia valvular tricuspide
- Cataratas
- Hipotiroïdisme
Acabarem aquesta fitxa de raça del gos borzoi amb la seva esperança de vida, que se situa entre els 7 i els 12 anys.
