Qualsevol ser viu, per ser classificat com a tal, ha de realitzar totes les funcions vitals o, almenys, estar capacitat per a això. Si no és així, no podem catalogar-ho com a tal. Per això, aquest article del nostre lloc, us explicarem què és una funció vital i quines són les funcions vitals dels animals
Resol els teus dubtes a continuació i descobreix exemples i detalls importants, segueix llegint!
Quines són les funcions vitals dels éssers vius?
En primer lloc, hem de definir què són les funcions vitals d'un ésser viu. En biologia, les funcions vitals són aquells processos que duen a terme els éssers vius per poder sobreviure i deixar descendència Aquestes funcions són, funció de nutrició, funció de relació o interacció i funció de reproducció. Tots els animals duen a terme aquestes funcions, encara que cadascú té les seves peculiaritats, però tots tenen un mateix fi, viure i reproduir-se.
Funció de nutrició
En la funció de nutrició, els animals aconsegueixen matèria i energia per poder créixer i mantenir-se. Com que són éssers heteròtrofs, els animals necessiten altres éssers vius, ja siguin animals o plantes, per obtenir la matèria orgànica i l'energia. Però aquesta funció en animals no s'acaba aquí. Comença amb la digestió i assimilació dels nutrients, però, una vegada que aquests són absorbits passen al sistema circulatori, portant l'aliment a tots els òrgans del cos i les seves cèl·lules.
Aquestes realitzaran la respiració cel·lular, convertint els nutrients en energia. Tot allò que les cèl·lules ja no necessiten, torna al sistema circulatori i, d'aquí, a l'aparell excretor. Aquest elaborarà l'orina que haurà de ser expulsada del cos al costat de la femta (matèria orgànica no absorbible que surt del sistema digestiu).
Pel que podem dir que la funció de nutrició té diverses etapes: ingestió d'aliments, digestió, respiració cel·lular i excreció. A més, la pròpia respiració dels animals, la que es duu a terme a través dels pulmons o brànquies, també és necessària per realitzar la funció de nutrició.
Funció de relació o interacció
Tots els animals han de relacionar-se amb el medi o amb altres éssers vius, de la seva espècie o de qualsevol altra. Si això no passa, si un animal no és conscient del medi en què viu i no respon als estímuls i canvis que poden succeir, no podrà sobreviure.
D'igual manera, s'ha de relacionar amb ell mateix i detectar els canvis que passa al seu interior. Per tant, els canvis o estímuls que un animal experimenta poden ser externs o interns:
- Externs: són els canvis que ocorren fora del cos. Hi ha de tota mena, des de sons o olors fins a visualitzar un depredador que intenta caçar-lo o el zel en certs animals que, segons les hores de llum que té el dia i la temperatura que faci, entraran en zel o no.
- Interns: són els canvis o estímuls que provenen de l'interior de l'animal. Per exemple, sensació de fred, calor, gana, son, etc. La majoria d‟aquests estímuls estan marcats pel rellotge biològic.
Funció de reproducció
Totes les funcions són igualment importants per a la supervivència d'un animal, però la funció de reproducció té la qualitat de ser l'única que permet la continuïtat d'una espèciei que els gens d'un individu perpetuïn un cop aquest hagi mort. Hi ha dos tipus de reproducció, la sexual i l'asexual. Hi ha espècies que només es reprodueixen sexualment i d' altres que ho poden fer asexualment.
- Reproducció sexual: cal la presència de dues cèl·lules sexuals, una masculina i una altra femenina. Gairebé totes les espècies animals tenen aquest tipus de reproducció, per la qual cosa cal una femella i un mascle o dos individus hermafrodites (com passa amb els cargols) perquè es pot realitzar aquesta funció.
- Reproducció asexual: no necessita de dos individus amb sexes diferenciats, un sol animal produeix descendència idèntica genèticament a ell.
En el regne animal trobem diversos tipus de reproducció asexual:
- Gemació: un animal adult produeix una gemmació que en créixer genera un altre individu independent. Les esponges marines i algunes meduses tenen aquest tipus de reproducció.
- Fragmentació: una part de l'animal original se secciona, se separa i creix de manera independent, creant un nou ésser. Les estrelles de mar en són un bon exemple.
- Partenogènesi: arran d'una cèl·lula germinal femenina no fecundada i sota determinades circumstàncies es desenvolupa un embrió que produeix un animal idèntic al seu mare. Alguns insectes (formigues o abelles), peixos i rèptils realitzen partenogènesi. La descendència és exclusivament femella, en no intervenir una cèl·lula germinal masculina.
