Fins a finals del segle passat, la síndrome de Cushing en gossos es tractava amb un fàrmac anomenat mitotà, el qual tenia el gran inconvenient de produir la destrucció de les glàndules adrenals. Tot i això, amb la intensa investigació de tractaments alternatius, es va aconseguir desenvolupar un fàrmac més segur i eficaç, el trilostano.
Si vols saber més sobre el trilostano en gossos, incloent la seva dosi i efectes secundaris, no et perdis el següent article del nostre lloc.
Què és Trilostano?
El trilostano és un fàrmac anàleg de les hormones esteroides que inhibeix l'enzim encarregat de sintetitzar les hormones adrenals, concretament el cortisol i l'aldosterona. Això ho converteix en un medicament eficaç per al tractament de l'hiperadrenocorticisme o síndrome de Cushing, una mal altia endocrina caracteritzada per la presència de nivells crònics i excessius de cortisol i aldosterona.
Actualment, el fàrmac està disponible en forma de càpsules dures de 5, 10, 30, 60 i 120 mg. El preu del trilostano per a gossos varia en funció de la concentració. Com a referència, el preu de cada càpsula de 60 mg oscil·la entre 1, 5 i 2 €.
Per què serveix Trilostano en gossos?
T'estàs preguntant com es cura la síndrome de Cushing en gossos? Doncs heu de saber que el trilostano és el fàrmac d'elecció per al tractament d'aquesta mal altia. En concret, s'empra com a teràpia única en el cas del Cushing d'origen hipofisario, i combinat amb la cirurgia en el cas del Cushing d'origen adrenal.
Dosi de Trilostano per a gossos
La dosi inicial per al tractament de la síndrome de Cushing és de 2 mg/kg de pes La dosi es pot administrar cada 24 hores, encara que per a una millor resposta és recomanable repartir la dosi en dues preses al dia. A partir d'aquesta dosi inicial s'ha de monitoritzar la resposta de l'animal i ajustar la dosi sobre la base d'això:
- La persistència dels símptomes típics del Cushing (major consum d'aigua, major producció d'orina, més gana i panteix), significa que la dosi de trilostano és insuficient, per la qual cosa cal incrementar la dosi.
- L'aparició de símptomes típics de l'Addison (síndrome contrària al Cushing caracteritzada per vòmits, diarrea, debilitat, decaïment) significa que la dosi de trilostan és excessiva, cosa que cal reduir la dosi.
- En cas que no hi hagi signes clínics, significa s'ha aconseguit la dosi eficaç que permet fer un bon control de la patologia.
Les revisions per a l'ajustament de dosis s'han de fer a la setmana, al mes, als 3 mesos i, posteriorment, cada 3-6 mesos. Cal destacar que els ajustaments de dosi sempre han de ser prescrits per un professional veterinari.
Com administrar Trilostano en gossos?
Una vegada coneguda la dosi, és important assenyalar com administrar trilostano per a gossos:
- El fàrmac es presenta en forma de càpsules dures, per la qual cosa s'ha d'administrar per via oral, amb el menjar.
- La càpsules no s'han d'obrir ni dividir, ja que el contingut pot produir irritació de la pell i els ulls.
- Cal esmentar que el trilostano té propietats antiprogesteròniques, per la qual cosa les dones embarassades o amb intenció d'estar-ho han d'evitar el contacte amb les càpsules.
Efectes secundaris de Trilostano en gossos
El trilostano és un medicament força segur, no obstant, a la seva fitxa tècnica es recullen algunes reaccions adverses que convé conèixer:
- Quan se supera la dosi necessària apareixen signes associats a l'hipoadrenocorticisme (síndrome d'Addison) com marejos, letargia, anorèxia, vòmits, diarrea. Normalment, aquests signes són reversibles després de la retirada del tractament.
- En cas de sobredosi greu pot produir-se una crisi adisoniana aguda.
- De forma infreqüent pot aparèixer atàxia (incoordinació), hipersalivació, inflor, tremolors musculars i alteracions a la pell.
- S'han referit alguns casos aïllats de necrosi de les glàndules adrenals.
- S'han descrit un petit nombre de casos de mort sobtada.
A més, convé tenir en compte que el tractament amb trilostano pot desemmascarar la presència d'insuficiència renal o d'artritis.
Contraindicacions de Trilostano per a gossos
L'administració de trilostano està contraindicada en les situacions següents:
- Mal altia hepàtica primària.
- Insuficiència renal.
- Gossos de menys de 3 kg.
- Gosses gestants, en lactació, i animals reproductors.
- Al·lèrgia o hipersensibilitat al trilostano o algun dels excipients que acompanyen el principi actiu.
- Tractament recent amb mitotà: s'ha de respectar un termini d'un mes entre el cessament de l'administració de mitotà i l'inici del tractament amb trilostano.
A més, el trilostano s'ha d'administrar amb especial precaució en els casos següents:
- Gossos d'edat avançada: cal monitoritzar els marcadors hepàtics i renals (enzims hepàtics, electròlits, urea i creatinina) per garantir la absència d'insuficiència hepàtica o renal, típiques dels gossos d'edat avançada.
- Diabetis mellitus: la presència concomitant de síndrome de Cushing i diabetis requereix una monitorització específica
- Anèmia: s'ha de monitoritzar el volum cel·lular sanguini i l'hemoglobina ja que el trilostan pot produir disminucions importants d'aquests paràmetres.
- Tractament simultani amb diürètics estalviadors de potassi o fàrmacs IECA (inhibidors de l'enzim convertidor d'angiotensina)
