Gràcies a la seva facilitat per aprendre i la seva gran capacitat per adaptar-se a diferents ambients, el caniche, també anomenat "poodle" pel seu nom en anglès, és considerat com una de les races canines més intel·ligents Per aquest motiu és fàcil trobar caniches o creus d'aquests (com el labradoodle o el goldendoodle) exercint diferents tipus de treball, com el de terapeutes en intervencions assistides per animals o el de gossos pigall per a persones amb discapacitat visual.
A més, el seu temperament alegre i sociable, la seva bonica aparença i la seva fidelitat han convertit el canitxe en un dels gossos més populars per a la convivència en família. Si comparteixes la teva vida amb un gos d'aquesta raça, mestís o estàs pensant en adoptar-ne un, en aquest article del nostre lloc t'expliquem totes les claus sobre com educar un caniche toy, nan, mitjà i gran
Què cal tenir en compte abans de començar amb l'educació del canitxe?
Conèixer la història de la raça del gos que volem adoptar és un pas important abans d'incorporar el nou membre a la família. Això és així perquè, depenent de l'objectiu amb què va ser creada cada raça en els seus orígens, les seves necessitats físiques i/o cognitives poden variar en certs aspectes i l'educació que li proporcionem cal adaptar-les.
El caniche és un gos d'origen francès. Als seus inicis aquesta raça s'utilitzava per recuperar les peces que els caçadors abatien i queien a l'aigua, com ara ànecs o oques. Per aquest motiu, els criadors seleccionaven i fomentaven característiques com la versatilitat per desenvolupar-se per diferents terrenys, la resistència física i la predisposició per llançar-se a l'aigua i nedar.
A partir del segle XVI, els caniches van deixar de ser utilitzats com a gossos de caça per convertir-se en la raça predilecta de nobles i aristòcrates. L' alta societat valorava molt l'aspecte elegant del canitxe i, a poc a poc, es va anar posant de moda la pràctica de tallar-los els cabells amb finalitat estètica.
Avui dia estem acostumats a veure caniches en xous i exposicions de bellesa canina i la seva distingida aparença ens pot fer pensar que aquesta raça és fràgil i delicada, però res més lluny de la realitat! Els caniches conserven el temperament enèrgic, la valentia i la fortalesa de l'època en què acompanyaven els caçadors i això ho hem de tenir en compte a l'hora d'educar-los.
Com educar un caniche cadell?
L'educació del canitxe no requereix unes pautes massa diferents de les altres races. La intel·ligència i l'aferrament del canitxe pels seus tutors el converteix en un gos molt adequat per a qualsevol persona que estigui disposada a dedicar-li el temps i l'afecte suficient, encara que a priori no tingui massa experiència en entrenament caní.
A continuació, esmentem alguns dels aspectes més importants a tenir en compte a l'hora d'educar un cadell de canitxe:
Socialització primerenca
Una vegada arribi el cadell a casa, una de les nostres prioritats ha de ser procurar-li una bona socialització Els caniches tendeixen a ser gossos molt sociables per naturalesa, però és imprescindible que, des de petits, els exposem a poc a poc als diferents estímuls amb què s'aniran trobant al llarg de la seva vida per garantir-ne una bona habituació i prevenir l'aparició de pors o fòbies que, alhora, poden desencadenar problemes de conducta.
Socialitzar no només implica ajuntar el cadell amb altres gossos, també ho hem de familiaritzar amb persones de diferents característiques, amb sons i amb objectes, i tot això respectant sempre el seu ritme, evitant forçar interaccions si veiem que el cadell està insegur o espantat i procurant que tingui experiències sempre positives. Per descomptat, també li hem de procurar un espai agradable on descansar i poder assimilar tota aquesta informació.
Inhibició de la mossegada
Un altre dels exercicis bàsics que és convenient realitzar amb el cadell és el relatiu a la inhibició de la mossegada i el joc adequat. La forma natural de jugar dels cadells consisteix a "caçar" i rosegar tot allò que estigui al seu abast, incloses les nostres mans i peus, i això no és diferent en el cas dels caniches. És recomanable ensenyar al cadell a controlar la força amb què mossega i acostumar-lo a jugar amb nos altres sempre a través de joguines com cordes o mossegadors. D'aquesta manera, evitem que d'adult sigui massa brusc i arribi a fer-nos mal a nos altres o altres persones.
Al nostre article "El meu gos juga molt brusc - Per què i què fer?" t'expliquem més sobre la inhibició de la mossegada i com practicar-la amb el teu cadell.
Aprenentatge de pautes higièniques
Tots els que hem conviscut amb cadells a casa sabem que, durant els primers mesos, toca anar amb el pal de fregar d'aquí cap allà. I és que els gossets, fins que compleixen els sis o set mesos, no són capaços d'aguantar sense fer les necessitats més d'unes poques hores consecutives, per la qual cosa hem de tenir paciència.
Per començar a ensenyar el nostre caniche a fer les seves necessitats al carrer, hem d'esperar que tingui posades totes les vacunes de cadell i, a partir de llavors, començar a treure'l a passejar i reforçar molt alegrement aquest comportament cada vegada que es produeixi, alhora que deixem de premiar el gosset quan faci les seves necessitats en un empapador dins de casa.
Un altre consell útil per aconseguir aquest aprenentatge és fer coincidir les passejades amb els moments en què el cadell tindrà més ganes de fer les seves necessitats: en despertar-se, uns minuts després de dinar i en acabar una sessió de joc.
Per a més detalls, no et perdis aquest altre article sobre Com ensenyar a un cadell a fer les seves necessitats al carrer.
Habituació a la manipulació
En el cas específic del canitxe, també és important habituar el cadell a la manipulació, tant per part dels tutors com d' altres persones. Això és perquè, per les característiques del mantell, aquesta raça ha de ser raspallada amb freqüència per evitar que es formin nusos en el seu pelatge, els quals poden produir dolor i fins i tot problemes circulatoris en els casos més greus. A més, els caniches tenen certa tendència a patir otitis i patologies dermatològiques associades a al·lèrgies, problemes la solució dels quals també requereix cert nivell de manipulació.
Per conèixer més sobre la salut d'aquesta raça, us recomanem llegir aquest altre article: "Mal alties més comunes en gossos caniches"
Com educar un caniche adult?
Una vegada que el cadell arriba a la maduresa sexual i social, passa a considerar-se un gos adult. En aquesta etapa de la vida, el canitxe té una sèrie de necessitats tant físiques com cognitives que s'han de conèixer i cobrir per garantir-ne el benestar.
L'estimulació física al canitxe
És important proporcionar al nostre caniche una quantitat de exercici suficient, adaptat a la seva edat, preferències i estat de salut. Per fomentar la realització d'activitat física una bona idea és dedicar cada dia una estona per jugar amb el gos, cosa que també millorarà la nostra relació i vincle amb ell. A més, el caniche és un gos actiu i aventurer, per la qual cosa també gaudeix fent llargues passejades i fent caminades al costat dels seus tutors. Això sí, si ho portem a fer excursions per la muntanya o pel camp, és imprescindible entrenar bé l'exercici de la trucada, ja que és fàcil que el gos es despisti i s'allunyi, per exemple, seguint algun rastre. Per això, podem sortir a passejar utilitzant una corretja llarga (3-5 metres) i anar-li trucant pel seu nom en moments aleatoris mentre reforcem la conducta d'acostament mitjançant menjar, carícies o joc. D'aquesta manera, el gos associarà el seu nom amb experiències positives i serà més probable que acudeixi a nos altres quan li demanem.
A poc a poc, podrem anar introduint noves ordres bàsiques que facilitin la convivència i comunicació amb el nostre gos, com el “assegut”, especialment útil durant les passejades. En tot aquest procés d'educació i ensinistrament del canitxe adult o cadell, és fonamental fer ús del reforç positiu, ja que, mitjançant estímuls agradables per a l'animal, serà molt més fàcil que aprengui i interioritzi qualsevol cosa.
L'estimulació mental al canitxe
D' altra banda, i com ja hem esmentat, els caniches destaquen per la seva intel·ligència, cosa que vol dir que s'avorreixen fàcilment i s'estressensi no troben prou estimulació al seu entorn. Per evitar que el gos desenvolupi problemes de comportament associats a una manca d'estimulació mental, és recomanable dur a terme petites sessions d'entrenament de manera freqüent, ensenyar-li nous trucs i habilitats mitjançant reforç positiu i oferir-li joguines emplenables, interactives o trencaclosques que us facin pensar, sempre procurant que no siguin massa difícils, perquè no arribi a frustrar-se.
A més, en cas d'adoptar un caniche ia adult, és igualment important garantir que està correctament socialitzat Si no és així, mai és tard per iniciar aquest procés. Et recomanem visitar el nostre article "Socialitzar un gos adult" per conèixer els passos que cal seguir.
La mida del canitxe influeix en la seva educació?
Actualment hi ha quatre varietats de canitxe reconeguts per la FCI (Federació Cinològica Internacional) i són, ordenats de menor a major grandària, el canitxe toy, el nan, el mitjà i el gran. En aquest altre article t'expliquem les principals característiques de cadascú: Tipus de canitxe - toy, nan, mitjà i gran.
Malgrat aquesta gran diversitat, la mida és, pràcticament, l'única diferència entre els quatre tipus de canitxe, ja que no hi ha gairebé distinció entre ells a nivell conductual. Això vol dir que tots tenen els mateixos requeriments pel que fa a la seva educació i no hem de considerar un caniche toy o nan com un individu més fràgil o menys capaç, ja que la sobreprotecció que se sol donar als gossos petits és, precisament, la causa de molts problemes comportamentals.
Així doncs, l'elecció d'una o altra varietat respondrà, únicament, als gustos personals del futur tutor, al seu estil de vida ia la inversió econòmica que pugui fer o vulgui fer quant a cures i alimentació.
