Si has llegit el nostre article de L'esquirol com a mascota, potser estàs interessat a conèixer els diferents tipus que existeixen abans d'adoptar-ne una.
Aquest rosegador és present als 5 continents i per aquest motiu trobarem moltes espècies d'esquirol. Els diferents atributs i colors les fan especials i diferents però per facilitar trobar la que més et convé a tu, et mostrarem les més comunes i sociables que solen tenir algunes persones com a mascota. A continuació us mostrem els diferents tipus d'esquirols
L'esquirol vermell
La Sciurus vulgaris (esquirol comú) és més coneguda com a Ardilla Roja Està estesa per tots els boscos d'Europa i sol mesurar entre 20 i 30 centímetres com a molt amb un pes de 18 i 36 grams. El seu cos és allargat i té una cua llarga molt esponjosa i poblada. El pelatge vermellós és característic en aquesta espècie així com també els plins de pèls o pinzells en les orelles quan arriba l'hivern.
Com a curiositat hem de saber que aquest esquirol té una vista excepcional i és capaç de bussejar a l'aigua.
S'alimenten amb tot tipus de llavors, pinyons, brots, rovells, tubercles, fongs, móres i fins i tot pot menjar algun invertebrat en èpoques d'escassetat. Tenen molt bona mobilitat a les potes davanteres i per això subjecta i pela el menjar amb gran facilitat. A casa nostra l'alimentarem amb menjar específic per a esquirols o bé amb menjar per a cobaies o rosegador que ens pugui recomanar l'expert.
L'esquirol vermell en concret no hiberna,roman activa tot l'any. Tot i així, en èpoques d'abundància l'esquirol recol·lecta aliments emmagatzemant-los al seu niu per si arriben nevades o dies de fred excessiu.
En captivitat, l'esquirol vermell és un animal sociable i simpàtic amb els seus propietaris als quals considerarà membres de la seva família (encara que a la natura fuig al menor soroll o moviment). És curiosa per instint, ràpida i àgil. Requereix atenció i cures diàries i també li hem de proporcionar exercici perquè no pateixi estrès.
L'Esquirol Vermell es troba com una preocupació menor d'estat de conservació de l'espècie, però hem de saber que la seva presència està desapareixent de molts dels boscos on habita a causa de la invasió humana del seu entorn natural. De les 40 subespècies d'esquirol vermell que van existir, avui dia només en queden 23 (gairebé la meitat). Aconsellem vetar la compra d'aquest adorable esquirol i afavorir la conservació del seu medi perquè continuï existint i no es converteixi en una espècie amenaçada.
L'esquirol Listrada
L'esquirol llistat és el que hem observat comunament en llibres i pel·lícules infantils. Les Támias o esquirols ratllats són principalment d'Amèrica del Nord on reben el nom de Chipmunk.
Tenen el crani esmolat i orelles petites, els cabells curts i suau de color castany clar o vermellós. S'observen cinc llistes negres separades per altres de color crema. Mesuren entre 14 i 19 centímetres i pesen uns 100 o 120 grams.
És una esquirol diürna, que sol enfilar-se per buscar aliments als arbres encara que passa la major part del dia a terra. Caven caus a les arrels dels arbres a una profunditat d'un metre més o menys. Solen ser poc profundes amb una cambra-dormitori al final, un lavabo i un rebost.
Hiberna de manera prolongada des d'octubre fins a l'abril i com més dures siguin les condicions en què es troba, més allargarà la seva letargia. Només desperten per defecar o orinar. En sortir, començarà de nou la reposició d'aliments al rebost. Si decidim adoptar un esquirol Chipmunk notarem que en èpoques de fred sol dormir més hores que en els mesos de calor però no arribarà a hivernar completament a causa de la calor del nostre llar. Per preparar-la per a aquesta època de l'any a l'estiu la proveirem de menjar perquè ella mateixa empleni el rebost. Despertar-les en aquesta època de l'any podria causar alteracions i agressivitat.
Viuen en petites colònies formades per pocs individus de la mateixa família i cadascun posseeix un territori ben definit, delimitat per l'orina. En cas d'invasió, l'esquirol llistat no dubtarà a atacar per protegir-ne la possessió.
La dieta bàsica es compon de fruits secs, llavors, arrels, bolets i insectes. Quan li oferim menjar observarem que la introdueix a les bosses interiors (abaçons) de les g altes per transportar-la fins al rebost. S'ajudarà amb les potes per treure tot el menjar i té una capacitat de fins a 100 grams.
Hem d'anar amb compte amb pràcticament tots els depredadors (mamífers o aus) que no dubtaran a intentar atacar el nostre esquirol. Davant el perill emeten forts xiscles per avisar la seva comunitat que fuig alarmada a amagar-se.
Són esquirols molt nets i actius que passaran gran part del dia empolainant-se el pelatge. Hem de proporcionar activitat diària per al seu correcte desenvolupament.
L'esquirol Coreà
L'esquirol Coreana o esquirol de Sibèria habita al nord d'Àsia, centre de Rússia, Xina, Corea i Japó. Són una espècie del gènere de les Támias, una mica semblants als anteriors, els esquirols Listrados. S'ha estès per Europa a causa d'exemplars que han fugit del captiveri. S'observen 5 franges blanques i fosques per tota l'esquena, fa entre 18 i 25 centímetres i pesen entre 50 i 150 grams.
És un tipus de esquirol molt neta. Necessitareu una neteja regular de la gàbia on a més heu de disposar de troncs, niu i plataforma per moure's i s altar. És diürna, una bona escaladora encara que li agrada mantenir-se a terra.
En estat salvatge disposa d'un cau de fins a 1, 5 metres de profunditat disposat en cambres d'emmagatzematge, residus i niu. Viuen en colònies ocupant un territori molt gran ia més de marcar el seu territori amb orins, també ho fan amb unes glàndules que disposen a les seves g altes.
En general són solitàries encara que s'agrupen en parelles a l'època de fred. S'alimenten d'arbustos, bolets, baies i altres animals petits.
La vostra esperança de vida és d'uns 9 anys i no sol ser gaire disposada a ser tocada. Inquieta i desconfiada, l'esquirol coreà necessita almenys una hora diària de sociabilització amb els amos i es recomana que s'exerciti encara més que un altre tipus d'esquirol.
Si desitgem tenir-ne més d'una, recomanem tenir dues femelles castrades i un mascle.
L'esquirol Ridchardson
L'esquirol Ridchardson és summament sociable i es recomana que convisquin almenys dos exemplars junts, per exemple una parella. Només tenir-ne una afectarà el seu estat d'ànim i comportament. Hem de conèixer-la i comprendre l'idioma que utilitza per domesticar-la en certa mesura. Són de color marró i sovint són confoses amb gossets de les praderies. Mesuren entre 25 i 30 centímetres, pesant entre 450 i 1000 grams.
Recorda que aquest tipus d'esquirol tendeix a guardar menjar a les g altes, no et preocupis si veus el seu plat buit.
Viuen fins a 6 anys i creen relacions molt estretes amb els propietaris, se la considera en algunes llars com un membre més de la família per la seva predisposició a interactuar. Esbrinaran fins on pot arribar amb el seu amo i poden mossegar mans o peus d'aquest. Vendre-la o canviar de propietari entristeceria i modificaria el comportament d'aquest meravellós esquirol que podria mostrar agressivitat.
Requereixen molta atenció i exercici, no és recomanable que passin molt de temps a la gàbia tancats. Poden tenir reaccions inesperades. També és important saber que són esquirols de terra i que no calculen bé les distàncies (podent resultar greument ferides).
La dieta de l'Esquirol Richardson es basa en pinso, dieta fresca i fenc. Li agrada molt l'enciam, escarola o canonges així com cogombre, pebrot, meló, síndria… Al seu hàbitat natural hivernen en èpoques de fred i s'alimenten de les reserves que hagin guardat fins aleshores.
Recomanacions abans d'adoptar un esquirol
És molt important que sapiguem que els esquirols poden transmetre diverses mal alties com la ràbia És per aquest motiu que recomanem sempre adquirir mascotes exòtiques a vivers especialitzats que compleixin els requisits adequats. També podem acudir a centres de rescat de mascotes exòtiques oa comerços especialitzats.
Mai acudirem a particulars dels que dubtem tinguin certificats sanitaris o CITES. No fer-ho pot comportar adquirir una mascota mal alta que ens causi elevades despeses mèdiques i problemes de salut.
Per últim també és important afegir que els esquirols es troben greument afectats per l'abús de l'home en el seu entorn natural, reduint així el seu hàbitat i per tant les seves poblacions. Aquest animal silvestre no es recomana com a mascota, i encara menys per a mascota de nens o persones d'edat avançada. Moltes són aquelles famílies que decideixen abandonar l'esquirol per f alta de temps, d'actitud o desesperació. Aquests pobres animals sense llar acaben sent pastura d' altres animals que se n'alimenten a causa de la seva fragilitat en estat salvatge.
Un esquirol és un animal silvestre que necessitarà cures molt específiques perquè no pateixi problemes socials, mentals i físics, pregunta't si és aquest l'animal que més et convé.
