Les convulsions en gossos, igual que en l'ésser humà, són crisis d'origen nerviós que representen les emergències canines nervioses més freqüents. Les convulsions s'associen a una alteració de l'activitat motora amb desordres de la sensibilitat i de la consciència. Hem de saber que les convulsions als gossos poden tenir diverses causes i, depenent de la que estigui afectant el nostre gos, el veterinari prescriurà un tractament o un altre, a més de cures i maneig específic per millorar el seu estat de salut. Sabem que, per als cuidadors, veure el gos convulsionant pot ser una situació extremadament estressant i traumatitzant, especialment si no saben què fer.
Per tot això, en aquest article del nostre lloc volem parlar detalladament de les convulsions en gossos, explicant-te les causes que provoquen la seva aparició, els símptomes més comuns que ens adverteixen, el tractament que prescriurà el veterinari i, sobretot, què fer quan es manifesten
Què són les convulsions en gossos?
Per començar, hem de saber què són les convulsions als gossos. Moltes persones confonen el concepte i creuen que es deu únicament a l'epilèpsia canina, però hi ha moltes altres causes.
Per entendre-ho, hem de saber que ens trobem davant d'una activitat elèctrica excessiva que es produeix a l'escorça cerebral del cervell de l'individu. És aleshores quan es produeixen diversos símptomes, com la pèrdua del coneixement i la contracció involuntària d'una o diverses parts del cos.
Tipus de convulsions en gossos
A continuació esmentarem de forma resumida els tipus de convulsions en gossos que existeixen:
- Convulsions generalitzades: és la forma més comuna i observem que tot el cos de l'animal es tensa i adquireix rigidesa. Pot manifestar contraccions, pèrdua del coneixement i fins i tot defecar i orinar.
- Convulsions focals: en aquest cas es manifesta en una sola part del cos i no sempre es produeix la pèrdua de consciència. Els moviments de masticació, per exemple, són característics del moquillo, encara que per descomptat hi ha altres causes.
- Convulsions psicomotores: en aquest cas estem davant d'una convulsió focal, però, habitualment es confon amb un comportament anormal del gos i no s'associa amb una convulsió. El gos sembla estar alterat i no respondrà normalment. Es poden arribar a manifestar fins i tot episodis d'agressivitat en què el gos ataca i mossega. En altres casos el gos es mostrarà desorientat.
De manera general, hem d'advertir que les convulsions en gossos no sempre són fàcils d'identificar, ja que poden arribar a confondre's fàcilment amb desmais, altres problemes de salut i fins i tot amb problemes de conducta.
No obstant això, si has advertit senyals inequívocs que el teu gos està convulsionant, serà de vital importància acudir al veterinari Com ja coneixes els tipus de convulsions en gossos, a continuació parlarem de les causes i les manifestacions segons l'etapa vital del can.
Causes de les convulsions en gossos
Existeixen multitud de causes que poden provocar convulsions als gossos. S'anomenen convulsions reactives aquelles que estan provocades pel desenvolupament de tumors, toxines, mal alties hereditàries o traumes. D' altra banda, s'anomenen convulsions estructurals o secundàries aquelles que han aparegut com a conseqüència d'una anomalia cerebral identificable. Finalment, aquelles anomenades convulsions primàries són les que tenen una causa idiopàtica, és a dir, desconeguda i es diagnostica com a epilèpsia canina.
També és important assenyalar que cal tenir en compte els diversos grups d'edat i és que les causes de les convulsions en gossos vells, cadells o adultspoden variar, essent fonamental adaptar les proves per al diagnòstic, de les que parlarem en els apartats següents.
Per què el meu gos convulsiona i bota escuma per la boca? A continuació parlarem de les convulsions en gossos i les causes més comunes:
- Convulsions en gossos per intoxicació: una intoxicació produïda per algun fàrmac o amb un producte de neteja pot causar convulsions al teu gos. Si després dhaver realitzat un examen clínic i les proves necessàries el veterinari no aconsegueix esbrinar la causa de les convulsions, es considerarà que aquestes convulsions sense causa aparent són convulsions idiopàtiques. Potser t'interessi consultar el següent article sobre la Ingesta i inhalació de lleixiu en gossos: símptomes i què fer.
- Convulsions en gossos per causes metabòliques: la fallada hepàtica, la insuficiència cardíaca o la hipocalcèmia són algunes de les moltes causes que poden provocar l'aparició de convulsions a gossos per causa metabòlica. S'hauran de fer proves per arribar al diagnòstic concret.
- Convulsions en gossos per cops: efectivament, els traumatismes craneocefàlics poden causar problemes convulsius en el moment del traumatisme o posteriorment. Per això, si el teu gos ha patit convulsions, en acudir al teu veterinari li has de comentar que el teu gos ha patit en el passat un traumatisme cerebral.
- Convulsions en gossos per causes congènites: les mal alties hereditàries, com les malformacions cerebrals, són freqüentment la causa de l'aparició de convulsions en gossos. Les races més propenses a patir problemes per la seva morfologia són el chihuahua, el yorkshire o el bulldog francès entre d' altres.
- Convulsions en gossos per un tumor cerebral: el desenvolupament d'un tumor a la regió cerebral pot ser el responsable de les crisis convulsives, especialment en gossos adults. En aquest cas les convulsions poden acompanyar-se de trastorns neurològics com ara dificultat per caminar, alteració del comportament, problemes de visió, cap decantat… La hipòtesi de la causa tumoral ha de ser considerada si no s'ha trobat cap altra causa. El meningioma és el tipus més comú.
- Convulsions en gossos per causes infeccioses: algunes mal alties infeccioses poden originar convulsions durant la mal altia o com a seqüeles després de la infecció. La més comuna i coneguda és, per descomptat, el mocot caní, freqüent en gossos cadells i individus no vacunats.
- Convulsions en gossos per paràsits: efectivament, una infestació parasitària també pot ser la causa de l'aparició de convulsions. La toxoplasmosi canina o la neopsora són alguns d'exemples més comuns de les convulsions en gossos per paràsits.
Símptomes de convulsions en gossos
Les convulsions en gossos tenen símptomes característics, tals com:
- Pèrdua de consciència.
- Canvis de conducta.
- Agitació.
- Sacudides intenses.
- Temblores.
- Ataxia.
- Paràlisi completa.
- Paràlisi d'alguna extremitat.
- Moviments involuntaris.
En aquest vídeo del canal de Blake Erdmann a YouTube pots veure un quadre real de epilèpsia canina.
Fases de les convulsions en gossos
Les convulsions en gossos compten amb tres fases: la fase preictus, la fase ictus i la fase postictus. Alguns experts també esmenten la fase prodròmica, que es produeix abans de la fase preictus. La veritat és que és difícil diferenciar-les a simple vista, ja que es produeixen seguides i amb poc marge. Amb un electroencefalograma sí que es poden veure les diferències quant a alteracions entre les dues fases.
Saber què passa en cadascuna de les fases ens permetrà entendre millor què és el que hem de fer per poder ajudar el nostre gos amb convulsions. Per ordre d'aparició, ens trobem amb:
- Fase preictus: es manifesta els dies previs o fins i tot unes hores abans de la convulsió al gos. En aquesta fase el nostre gos té canvis de comportament com ara lladrucs sobtats, ansietat o crides d'atenció constants.
- Fase ictal o aura: és la fase en què es produeixen les convulsions en gossos.
- Fase postictus: el nostre gos encara no s'ha recuperat de les convulsions i podem veure com té nerviosisme, desorientació i fins i tot descoordinació i ansietat. Aquesta fase de les convulsions en gossos pot durar des d'hores fins dies.
Què fer davant les convulsions en gossos?
A continuació us explicarem què fer davant les convulsions en gossos, un procediment que ha de conèixer qualsevol tutor amb un gos al seu càrrec que presenti aquest tipus de problema:
- Per començar el més important és mantenir la calma.
- Demanarem que marxin nens i altres animals de l'habitació.
- Hem d'assegurar-nos que tot allò que envolta el gos no li pugui fer mal: retirarem qualsevol objecte del voltant i li envoltarem coixins sempre que sigui possible. Intentarem baixar la intensitat de la il·luminació i gravar-lo amb un mòbil.
- Trucarem al veterinari d'urgències: ja que les crisis greus i llargues poden resultar mortals.
- Cronometrarem el temps que dura la crisi: parant especial atenció si supera els 3 minuts.
- En cap cas hem d'intentar "despertar-lo": doncs el gos no n'és conscient. A més, les estimulacions sonores o lluminoses poden generar estrès al gos, allargant encara més la convulsió.
- Esperarem que la convulsió finalitzi al costat del gos.
- Una vegada la convulsió hagi finalitzat reconfortarem el gos de forma suau: evitarem cridar o forçar-lo a aixecar-se ràpidament. És important que tot sigui molt calmat.
- Acudirem al veterinari o sol·licitarem la visita d'un veterinari a domicili.
Com diagnosticar convulsions en gossos?
El historial clínic és especialment important a l'hora de realitzar un diagnòstic diferencial de convulsions en gossos, ja que hi ha certes tendènciessegons l'edat, la raça i el sexe de l'individu. És important que els cuidadors expliquin com s'inicien les convulsions en gossos, els símptomes advertits i la seva durada però, a més, sempre que sigui possible, cal proporcionar informació dels trastorns congènits que hagin pogut patir els progenitors del can.
Així mateix, també s'haurà de comunicar qualsevol mal altia sistèmica recurrent, l'estat de vacunació del gos, si hi ha altres animals afectats a la llar, detalls sobre la alimentació del gos, qualsevol trauma o exposició a toxines que s'hagi produït.
Es realitzaran exàmens neurològics, com l'avaluació del cap i els nervis cranials, l'avaluació de la marxa i l'avaluació del coll i cames davanteres. També seran necessàries les proves de laboratori i imatges que ajudaran el veterinari a anar descartant causes, com ara anàlisi de sang, anàlisi del líquid cefaloraquidi, radiografia simple, tomografia computaritzada, ressonància magnètica, electroencefalograma etc.
A partir dels resultats dels exàmens i les proves, així com la informació aportada sobre l'historial clínic del gos, el veterinari podrà determinar la causade les convulsions en gossos. No obstant això, en aquells que no sigui possible, es diagnosticarà com a epilèpsia canina idiopàtica.
Tractament per a convulsions en gossos
Un cop confirmat el diagnòstic, el veterinari prescriurà un tractament segons la causa que estigui provocant les convulsions al can. És important destacar que, exceptuant en aquells casos en què les convulsions siguin puntuals, com a conseqüència d'una intoxicació, serà impossible reduir les convulsions a zero, tot i així, serà possible millorar la seva qualitat de vida i intentardisminuir el nombre d'episodis
També és important assenyalar que, després d'iniciar el tractament, mai no l'hem d'aturar sobtadament, ja que això podria provocar un efecte encara més greu, generant més crisis compulsives en el gos. Per això, mai no hem d'oblidar una sola dosi o endarrerir-nos a l'administració. Hem ser molt precisos en aquest sentit, oferint al nostre gos les pastilles sempre a la mateixa hora.
La medicació podrà aturar-se en aquells casos en què el pacient no hagi experimentat cap atac en, com a mínim, un any sencer Encara així, no és recomanable en certes races, com el sant Bernat, el golden retriever o el pastor alemany. El veterinari ens explicarà com reduir les dosis gradualment per evitar un impacte negatiu a l'organisme del gos afectat.
Medicaments per a convulsions en gossos
El control de convulsions inclou medicació sempre prescrita pel veterinari, com pot ser l'ús de:
- Diazepam.
- Pentobarbital sòdic.
- Fenobarbital.
- Propofol.
Dependrà de la causa que el provoqui, ja parlem d'epilèpsia canina o altres patologies. Les dosis ens les indicarà l'especialista, ja que s'han d'adaptar al pes i l'estat de salut de l'individu. També pot ser que ens prescrigui l'ús d'antiinflamatoris, com a prednisona, així com antiedemes com a manitol.
En cas de voler aplicar per a les convulsions en gossos un tractament natural consultarem amb el veterinari. Ara que ja saps el tractament, veurem quines seqüeles deixen les convulsions en gossos.
Conseqüències de convulsions en gossos
És probable que et preguntis quines seqüeles deixen les convulsions en gossos, cert? En el precís moment de l'atac, el gos es pot fer mal amb diferents objectes, per la qual cosa convindrà proporcionar-li el màxim confort possible.
Posteriorment i com t'hem comentat, aquest problema continuarà produint-se de manera més o menys regular en el temps. Serà el veterinari el que podrà emetre un pronòstic del cas tenint en compte l'historial que presenti el gos. Per això convé registrar tots els atacs.
