Unes de les cucs parasitaris més freqüents en els gossos són les que reben el nom de Toxocara canis. Parlem també d'uns paràsits que poden afectar els éssers humans i viceversa, cosa que rep el nom de zoonosi, per això és important seguir sempre un adequat calendari de desparasitacions.
En aquest article del nostre lloc parlarem del seu cicle biològic, quins símptomes poden produir en els gossos, sobretot en aquells més joves, i quin tractament hem d'aplicar per combatre'ls. Descobreix a continuació tot el necessari sobre el Toxocara canis, els seus símptomes i tractament
Què és Toxocara canis?
La Toxocara canis és una cuc parasitària que es localitza a l'estómac i els intestins del gos, on pot assolir una longitud considerable de gairebé 20 centímetres Les femelles posen una gran quantitat d'ous summament resistents a l'ambient, on fins i tot perviuen durant anys.
Els gossos poden infectar-se en el període prenatal, durant l'embaràs de la gossa, però també a través de la llet materna, en empassar ous posats a l'ambient o en ingerir alguna presa infestada.
El cicle biològic d'aquest paràsit comença quan els ous arriben a l'estómac A través de la circulació sanguínia, les larves es desplacen fins als pulmons i, des d'ells, arriben a la tràquea i tornen a ser ingerides. De tornada a l'estómac aquestes larves es transformen en cucs adults llestos per posar ous que, ja a terra, són capaços de infectar altres animals, reiniciant així el cicle.
Quins són els símptomes de Toxocara canis?
Segons els gossos van creixent, desenvolupen certa resistència a Toxocara canis, cosa que impedeix que molts d'aquests paràsits aconsegueixin completar el seu cicle biològic. A canvi, algunes d'aquestes larves s'enquisten en diferents parts del cos, activant-se, en el cas de les gosses, quan es troben en període de gestació, moment en el que migren a placenta i glàndules mamàries.
Així, Toxocara canis no sol provocar cap símptoma en els gossos adults. Als cadells podríem veure vòmits i diarrea intermitents, amb expulsió de cucs amb aspecte d'espaguetis. L‟observació directa dels paràsits és un mètode de diagnòstic directe.
Prendre una mostra de femta per examinar el microscopi permet la identificació dels ous. Els cadells amb greus infestacions no creixen, estan pàl·lids, amb l'abdomen inflat amb dolor a la palpació i anèmia.
Les larves als pulmons poden provocar accessos de tos i nàusees.
Tractament contra Toxocara canis
El tractament ha de ser prescrit pel veterinari, ja que és aquest professional el que ha d'identificar el paràsit. Hi ha diversos fàrmacs contra Toxocara canis i el veterinari triarà el més adequat en funció de les característiques del nostre gos. És important buscar un producte que aconsegueixi eliminar també les larves enquistades, com milbemax.
La millor manera de combatre els paràsits interns és la prevenció, és a dir, l'establiment d'un calendari de desparasitacions correcte que començarà als quinze dies de vida, es repetirà cada dues setmanes fins a finalitzar la vacunació i es mantindrà cada 3-4 mesos durant tota la vida del gos.
Es recomana desparasitar les gosses gestants en les dues setmanes anteriors a la data aproximada de part i durant la lactància perquè així disminueix la càrrega parasitària de l'ambient i esredueix la infestació dels cadells.
Toxocara canis en humans?
Toxocara canis pot afectar els éssers humans, provocant una mal altia anomenada larva migrans visceral El contagi en les persones es deu a la ingesta d'ous, per això els nens més petits, que mengen terra i presenten hàbits d'higiene deficitaris, són els que tenen més probabilitats d'infestació.
Els espais que comparteixen gossos i nens, com els parcs, poden convertir-se en focus de contaminació. En aquest sentit és imprescindible recollir sempre els excrements canins.
El cicle biològic de Toxocara canis a l'humà és diferent que al gos perquè les larves no poden arribar a adultes. Al contrari, travessen la paret intestinal i migran al fetge, els pulmons i la pell En grans infestacions es produeixen símptomes com dolor abdominal, tos, picor o erupció cutània i les larves poden estendre's al cor, els ronyons, la melsa, el cervell o els ulls.
La prevenció en humans passa per mantenir els animals correctament desparasitats, sobretot cadells i gosses prenyades, i educar els nens en els hàbits bàsics d'higiene.
