Al món hi ha centenars de races de gossos, cadascuna d'elles amb característiques i particularitats quant a aparença, mida o caràcter. Segons la RSCE (Real Societat Canina d'Espanya) hi ha 23 races de gossos espanyoles, encara que altres federacions reconeixen fins a 40 com a oriündes del país.
En aquest article del nostre lloc repassarem les races espanyoles de gossos endèmiques de la Península Ibèrica, explicant-te de forma general com són, els detalls més notables sobre el seu caràcter i una fotografia perquè aprenguis a identificar-les. No t'ho pots perdre!
1. Galgo espanyol
El galgo español destaca entre totes les races de llebrers pel seu aspecte estilitzat i, malauradament, pel greu m altractament que pateix en Espanya. Anualment, centenars de llebrers són abandonats i sacrificats en acabar la temporada de caça o quan no són útils a les curses de llebrers. Pertany, doncs, a una de les races de gossos més ràpids del món.
Parlem d'un gos especialment antic, ja conegut a l'edat antiga, de fet, els seus orígens es remunten al segle II abans Crist. Com altres races, ha patit canvis amb el pas dels segles fins a arribar a les característiques que el distingeixen avui. Presenta un cos estilitzat, prim i fort Posseeix un pelatge curt i llis que es presenta en diferents tonalitats, com castany fosc i clar, negre, blanc i vermellós.
Les cures del llebrer espanyol se centren en les passejades, l'exercici, el descans i les cures del mantell, especialment en climes freds, ja que se l'ha de protegir adequadament. Està reconegut per la FCI.
2. Podenco canari
El podenco canario, endèmic de les Illes Canàries, era tradicionalment utilitzat per a la caça del conill Es considera que té un olfacte excel·lent, així com una visió i una oïda prodigiosa. És un gos espanyol de mida gran, que arriba entre 53 i 60 centímetres a la creu. Presenta un mantell llis atapeït, habitualment de color vermell intens amb taques blanques. Destaquen les seves orelles punxegudes Està reconegut per la FCI i la RSCE.
3. Podenco valencià
El potenc valencià, com el seu nom indica, és originari de la Comunitat de València. També se'l coneix com a xarnego. Igual que el pot canari, és una de les races de gossos espanyols utilitzada per a la caça del conill Actualment, destaca per ser un gos molt actiu.
Presenta un mantell curt i llis, de tonalitats marró o foc combinades amb blanc, especialment en abdomen i potes. No està reconegut per la FCI, però la RSCE estudia acceptar-ho, havent realitzat ja la proposta d'estàndard.
4. Podenco eivissenc
El podenc eivissenc, també conegut com "Ca Eivissenc", és originari de les illes de Mallorca, Eivissa, Formentera i Menorca. És un gos primitiu que se sospita que es va introduir per part dels Fenicis, els Cartaginesos i fins i tot pels Romans. Va ser desenvolupat per a la caça del conill sense escopeta, així com per a la caça major. Mesura entre 67 i 72 centímetres a la creu i té un olfacte prodigiós.
Respecte al pelatge, pot ser curt o llarg, però sempre llis. El color del mantell varia encara que són freqüents els tons foc barrejat amb blanc o la distribució atigrada d'aquests tons. Està reconegut per la FCI.
5. Podenco andalús
El podenco andalús es troba entre les races de gossos de caça espanyols. Es caracteritza per presentar una estatura mitjana amb orelles punxegudes i musell allargat. Pel que fa al seu pelatge, es distingeixen tres varietats clarament diferenciades: tipus Sardeny, que és llarg i dur, tipus sedeny, que és també llarg però sedós, i tipus llest, que és curt i fi. Els colors habituals són el canyella, el blanc i el groc. És reconegut per la RSCE des de l'any 1992.
6. Manet
El manet és una altra de les races de gossos espanyols utilitzada per a la caça de conills, especialment a causa de la seva midaNo obstant això, s'exerceix millor en terrenys amb vegetació escassa i baixa, ja que les seves curtes extremitats li dificulten la tasca de moure's en espais amb vegetació espessa.
És oriünd d'Andalusia i es caracteritza pel seu pelatge curt que apareix en tons sorra o castanyer clar. El caràcter és amigable i gaudeix de l'exercici. Està reconegut únicament per la RSCE.
7. Gos d'aigua espanyol
El gos d'aigua espanyol és una raça oriunda de Cantàbria, zona ubicada al nord d'Espanya, encara que les poblacions més grans se situen al sud, a Andalusia. S'estima que descendeix de l'antic "Barbet" i durant generacions ha treballat com a gos pastor i gos de cobrament. espanyols més populars.
Mida entre 40 i 50 cm. a la creu i presenta un mantell abundant, arrissat i de consistència lanosa. Poden ser unicolors blancs, negres o marrons en diferents tonalitats. També poden ser bicolors, combinant els colors esmentats. L'estàndard de la raça és reconegut per la FCI.
8. Sabós espanyol
El sabueso español és un gos els orígens del qual es remunten al segle XIV, moment en què era utilitzat per a la caça major i menor, incloent senglars, guineus, cabirols, cérvols, llops i óssos. Apareix al Llibre de la Monteria del Rei Alfons XI i altres autors clàssics. Parlem d'un gos de mida mitjana, mantell curt i mirada trista. Mesura entre 48 i 57 cm. d'alçada a la creu i el mantell és blanc i taronja , encara que de vegades pot ser blanc i llimona o blanc i foc. Està reconegut per la FCI.
9. Pachón navarrès
El pachón navarrès és un gos de mostra de mida gran, que sol arribar als 60 cm a la creu i un pes aproximat de 30 kilgorem. És de caràcter actiu, mostra orelles caigudes i un pelatge curt, atapeït i llis. Generalment, el mantell combina el blanc i el taronja, però també pot presentar tonalitats marrons. Està reconegut per la RSCE.
10. Perdiguero de Burgos
El perdiguero de Burgos és una raça que destaca com gos de mostradesenvolupada a Castella i Lleó. Destaca per ser un gos fort, molt obedient i especialment tranquil. És de grandària gran, aconseguint entre 59 i 67 cm a la creu, de pèl espès, llis i curt, generalment de color blanc i fetge Aquesta raça està reconeguda per la FCI.
11. Ratoner cellerer andalús
El ratoner cellerer andalús és una raça oriunda d'Andalusia, on es va desenvolupar per al desallotjament de plagues de ratolins que s'amagaven en quadres de cavalls i cellers, d'aquí el nom. Així mateix, també era freqüentment utilitzat per a la caça del conill i de la llebre És un gos de mida mitjana, atlètic i compacte. Presenta un pelatge curt i blanc a gairebé tot el cos, excepte pel cap, on apareix una màscara negra amb celles vermelloses. La raça està reconeguda per la RSCE.
12. Ratoner valencià
El ratoner valencià, també conegut com "gos rater valencià", és una raça espanyola de tipus terrier originària de la Comunitat Valenciana. Es va desenvolupar principalment per acabar amb les plagues de ratolins en plantacions, granges i quadres de cavalls. És una raça de mida petita, però atlètica, musculosa i àgil. El color del mantell presenta diferents tons, entre els quals el més comú és el tricolor, barreja de negre, foc i blanc. Està reconegut únicament per la RSCE.
13. Ratoner mallorquí
El ratoner mallorquí, també conegut com "Ca Rater", és una de les races de gossos espanyols endèmica de les Illes Balears. El ratoner es caracteritza per presentar un cos estilitzat, però compacte de potes fortes. El pèl és llis i curt, mostra colors negre i castanyer ambarí, a més de la combinació de tots dos en un mateix exemplar.
Si bé la raça té referències històriques de principis del segle XX, no va ser fins a l'any 2002 que es va registrar per primer cop l'estàndard. Està reconegut pel Club Espanyol de Ca Rater Mallorquí.
14. Alano español
El alano español és un dels gossos espanyols més populars a la península. Antigament, era un gos utilitzat per a la caça major, així com per a la guarda i protecció de llars i propietats. Aquest gos, molosoide de tipus dogo, presenta un mantell curt de color castany o foc, amb taques blanques a l'abdomen. També destaquen els plecs a la cara. És un gos de mida gran, que pot assolir els 60 centímetres a la creu i un pes aproximat de 40 quilograms.
Malgrat la seva popularitat, no està reconegut per la FCI, però sí per la RSCE.
15. Mastí del Pirineu
El mastí del Pirineu és un gos d' alta muntanya d'origen espanyol. Ha estat àmpliament utilitzat per a la guarda i defensa, antigament per protegir els ramats de la presència de llops i óssos. Parlem d'un gos afectuós, noble, valent i molt actiu. Podeu arribar a assolir una alçada considerable, sempre superant els 72 cm. a la creu en femelles i els 77 cm. a la creu en mascles. Està reconegut per la FCI.
16. Mastí espanyol
El mastí espanyol és un gos de pasturatge oriünd de les zones rurals de la Península Ibèrica. Els seus orígens són incerts, però la seva presència es va refermar al país entre mitjans del segle XIX i principis del segle XX Presenta un cos robust amb alguns plecs a la zona del coll i sota la mandíbula. El seu pelatge és llanós i espès, posseeix una coloració groga més comú, però també hi ha gossos de mantell negre i castanyer. Està reconegut per la FCI.
17. Presa canari
El presa canari és el símbol nacional de l'Illa de Gran Canària. Parlem d´una raça espanyola especialment antiga, de caràcter noble i fidel, de tipus moslosoide. És de grandària gran, aconseguint entre 56 i 66 cm. a la creu. La raça va estar al punt de l'extinció. Està reconeguda per la FCI.
18. Dogo Mallorquí
El dogo mallorquí, també conegut com "Ca de Bou", és una raça de tipus molosoide de caràcter sociable, obedient i tranquil·la. És de mida mitjana, aconseguint entre 52 i 58 cm a la creu. En aquest gos espanyol s'accepten tots colors. Pel que fa als patrons de color, pot ser comú o atigrat. Està reconeguda per la FCI.
19. Pastor de pastor català
El gos de pastor català, més conegut com a gos d'atura Català, és oriünd de Catalunya. Tot i això, els seus orígens es remunten a Àsia, des d'on van arribar a Europa després de les invasions. No obstant això, la raça com es coneix avui dia va ser reconeguda cap al 1919. Es caracteritza per posseir un pelatge llarg i lacio, encara que de vegades lleugerament ondulat. Les tonalitats varien entre el negre fins al castanyer clar amb zones blanques. És una raça de caràcter tranquil. Està reconegut per la FCI.
20. Majorer
El majorero és una raça de gos espanyol provinent de les Illes Canàries. És un bon gos guardià i ramader, funcions que compleix encara avui. La raça és mitjana i presenta un cos mitjanament musculós, però amb potes primes. El pelatge varia, però es destaca el negre i el castanyer groguenc amb taques.
21. Gos de pastor garafià
El gos de pastor garafià és una raça de gos originària de les Illes Canàries, considerat un bon gos guardià pel seu caràcter protector i fidel. Als seus inicis, però, era utilitzat com a gos de pasturatge. El gos de pastor garafià és un gos mitjà de pelatge abundant i llis. Pesa al voltant de 30 quilos i posseeix dues orelles punxegudes i un musell allargat. El color del mantell és castany clar o comú.
Està reconegut per l'Associació Espanyola Gos Pastor Garafiano.
22. Pastor lleonès
pastor lleonès, popularitzat també com a gos d'Aqueda, és una altra de les races de gossos espanyoles de la nostra llista. Parlem d´un gos pastor de personalitat activa, intel·ligent i alerta. Presenta un cos mitjà i compacte d'orelles semicaïdes i musell allargat. Quant a la seva coloració, presenta una barreja de negre al llom amb tonalitats vermelloses, castanyes i grogues al pit, les potes de l'abdomen i algunes zones del cap.
No està reconegut per cap organització, encara que s'ha proposat un estàndard per acceptar-lo a la RSCE.
23. Pastor basc
El pastor basc, també conegut com "Euskal Artzain Txakurra" és una raça originària del País Basc, on era utilitzada per pasturar ovelles i bestiar. Gràcies a això, és un gos de caràcter atent, vigilant i intel·ligent. El gos pastures basc es caracteritza per presentar una grandària mitjana amb orelles caigudes. El pelatge és semillarg i llis, es presenta en tons castanyers al llom i les potes, mentre que abdomen és blanc o crema. Està reconeguda per la RSCE.
24. Gos de pastor mallorquí
El gos de pastor mallorquí, també conegut com "Ca de Bestiar", es desenvolupa a Mallorca, Illes Balears. Destaca pel seu inconfusible mantell de color negre i pels seus dots de pasturatge, ja que és un gos pastor espanyol capaç de pasturar tot tipus d'animals, incloent-hi bestiar i aus. És de mida gran, podent mesurar entre 62 i 73 cm. a la creu. Està reconegut per la FCI.
25. Can de Palleiro
El can de Palleiro és una raça originària de Galícia. És una raça desenvolupada per al pasturatge de grandària gran, ja que pot aconseguir els 60 o 62 cm. a la creu. Presenta un pelatge castany clar, negre i castany fosc. Està reconegut únicament pel Club Can de Palleiro.
26. Vilà de les Encartacions
Tanquem la llista de races de gossos espanyols amb el villano de las Encartaciones, una raça originària de Biscaia, utilitzada antigament per a la caça major. Parlem d'un gos de mida mitjana, estructura compacta i mandíbula potent. El mantell pot ser més o menys fosc, a capes negres, grises i lleonades. Pot fer entre 55 i 63 cm. a la creu i no hi ha un pes mitjà.
Està reconeguda únicament pel "Club Nacional Del Villano De Las Encartaciones".
