La intoxicació per permetrina està caracteritzada per produir signes neurològics, és la intoxicació per insecticides més freqüent en gats Aquest principi actiu es troba a nombrosos compostos antiparasitaris i insecticides. Mentre que el seu ús és segur a l'espècie canina i s'usa en moltes pipetes antiparasitàries, els gats són molt sensibles a la intoxicació, derivant en signes neurològics de vegades molt greus, de manera que és indispensable utilitzar antiparasitaris indicats per a gats i no per a gossos, pel perill que comporta.
Segueix llegint aquest article informatiu del nostre lloc per conèixer en què consisteix la intoxicació per permetrina en gats, els seus símptomes i què fer quan aquesta passa.
Què són les permetrines?
Les permetrines s'inclouen en el grup dels piretroides. Aquests compostos s'utilitzen freqüentment com antiparasitaris externs i insecticides en gossos, comercialitzats en forma de collarets, pipetes, xampús i esprais, sols o combinats amb altres principis actius. També es fan servir en granges, llars i jardí. En concret, els piretroides es caracteritzen per:
- Ser compostos obtinguts de flors Chrysanthemum spp., per la qual cosa el seu origen és natural, coneixent-se el piretre des de l'antiga Pèrsia i la Xina.
- Presenten una elevada permeabilitat cuticular, per la qual cosa són molt ben absorbits per la pell a nivell tòpic.
- Presenten molt poca toxicitat en mamífers, excepte en els gats que són molt sensibles.
- No són persistents al medi.
- No creen resistències en insectes.
- Fins a un 25% dels insecticides comercialitzats tenen piretroides.
En concret, les permetrines són piretroides de primera generació, que es caracteritzen per tenir èsters ciclopropà carboxílic i ser lipofíliques, cosa que significa que es distribueixen pels teixits amb més quantitat de lípids com són el fetge, teixit nerviós, greix i el ronyó. Dins dels piretroides, també trobem la cipermetrina, que és un piretroide de segona generació i té un cianogrup
Per què és tòxica la permetrina als gats?
La toxicitat de la permetrina en gats ve deguda al metabolisme deficient per a algunes drogues que presenta aquesta espècie. En concret, les permetrines es metabolitzen al fetge pel sistema microsomal, seguit de processos d'oxidació i conjugació amb àcid glucurònic. No obstant això, els gats presenten un dèficit a la glucuronidasa transferasa, que intervé en la conjugació del compost amb àcid glucurònic, per la qual cosa la detoxificació d'aquests compostos s'endarrereix molt, apareixent els efectes tòxics.
Com es pot intoxicar amb permetrina un gat?
Un gat s'intoxica quan absorbeix les permetrines a través de la pell, llepat dels cabells o per ingestió accidental. Tot i no estar indicades per a gats, sovint passa la intoxicació quan:
- El gat conviu amb gossos desparasitats: el felí conviu amb un gos que recentment ha estat desparasitat amb aquest producte, mantenint contacte estret amb ell i acaba intoxicant-se.
- Se li ha posat una pipeta per a gossos: per estalvi o comoditat, cuidadors de gossos desparasiten el seu gat amb la mateixa pipeta de els gossos, apareixent el problema.
Per a més informació, podeu consultar aquest altre article sobre la Intoxicació per pipeta en gats.
Símptomes de la intoxicació per permetrina als gats
Les permetrines són neurotòxiques, per la qual cosa la seva intoxicació es caracteritza per causar signes neurològics. Actuen sobre els canals de sodi voltatge-dependents de les neurones, causant hiperexcitació o excitació nerviosa contínua.
Els efectes de la intoxicació per permetrina apareixen entre les 3 i les 72 hores posteriors a l'exposició, podent aparèixer els següents signes clínics:
- Temblores.
- Fasciculacions musculars.
- Incoordinació.
- Convulsions.
- Vocalització (emmotllats).
- Depressió.
- Bradicardia (freqüència cardíaca reduïda).
- Dispnea (dificultat respiratòria).
- Midriasi (dilatació pupil·lar).
- Hiperestèsia (augment dolorós de la sensibilitat tàctil).
- Hipertèrmia o hipotèrmia.
- Vòmits.
- Diarrea.
- Prurito (picor).
En el cas que es faci servir un esprai tòpic de permetrina en un gat, mostrarà parestèsia i si l'ingereixen apareixerà excessiva salivació (sialorrea) després de la ingestió.
Diagnòstic de la intoxicació per permetrina en gats
Les proves de laboratori no són gaire útils per al diagnòstic d'aquesta intoxicació, ja que només indiquen exposició les mostres positives enviades de greix, fetge, pell o encèfal, a més d'obtenir-se a l'animal mort durant la necròpsia. No obstant això, la intoxicació per permetrines es pot confondre amb la dels anticolinesteràsics i la prova de l'anticolinestresa pot servir per descartar-la. En la intoxicació per permetrines l'activitat acetilcolinesterasa ha de ser normal.
El diagnòstic de la intoxicació per permetrines en gats es realitza a partir de la història clínica i els signes clínics que presenta el felí. De manera que se sospita aquesta intoxicació quan un gat apareix amb tremolors, agitació, convulsions, mal estar, incoordinacions, canvis en el seu comportament o temperatura corporal i si s'obté una resposta afirmativa quan es pregunta al tutor si el gat ha estat desparasitat amb una pipeta per a una altra espècie, com els gossos o si ha tingut contacte amb algun animal desparasitat amb una pipeta amb permetrina.
Es pot realitzar una analítica de sang, una bioquímica i una anàlisi d'orina, on pot aparèixer:
- Azotemia (augment de la creatinina i la urea).
- Hipoproteinemia (proteïnes baixes).
- Hiperkalemia (potassi alt).
- Augment de les transaminases: alanina transaminasa (ALT) i aspartat transaminasa (AST).
- Hematúria (sang en orina).
- Proteïnúria (proteïnes en orina).
- Bilirrubinuria (bilirubina en orina).
Tractament de la intoxicació per permetrina en gats
Depenent de la via d'introducció de la permetrina a l'organisme del felí, el tractament primari variarà:
- Tractament de la intoxicació per permetrines per via oral: si ha passat menys de 2 hores de la ingestió es poden fer servir emètics per induir el vòmit com la xilacina. Si això no ha estat efectiu, s'ha de fer un rentat gàstric. També es pot fer servir carbó activat en les 4 primeres hores la porositat del qual adsorbirà part del tòxic evitant que passi a sang.
- Tractament de la intoxicació per permetrines per la pell: si la intoxicació ha estat per via dèrmica s'ha de banyar el gat amb detergent suau de plats o amb un xampú queratolític. Després del bany cal mantenir el gatet en un lloc càlid i segur.
Tractament simptomàtic
A més, cal fer un tractament de suport per controlar els signes clínics del felí, que consisteix en:
- Administració d'oxigen en casos de dificultat respiratòria.
- Fluidoteràpia si hi ha hagut pèrdues per vòmits i/o diarrea.
- Diurètics com manitol o furosemida per augmentar la filtració glomerular i estimular la diüresi per afavorir-ne l'eliminació, sempre que l'animal estigui hidratat.
- Atropina a dosis baixes si hi ha sialorrea (ja que a dosis altes estimula el sistema nerviós central ja sobreestimulat, cosa que empitjoraria el quadre).
- Calor si hi ha hipotèrmia.
- Fred si hi ha hipertèrmia o cop de calor.
- Si presenta tremolors es pot donar metocarbamol com a relaxant muscular.
- Si presenta convulsions recurrents s'administrarà metocarbamol + diacepam com a anticonvulsionant.
- Si les convulsions i els signes neurològics són molt greus es pot anestesiar el gat per via inhalatòria amb isoflurà.
Pronòstic
Els gats intoxicats per permetrina poden presentar convulsions de difícil control que, si no es tracten, poden arribar a morir en 24 hores No obstant això, la majoria de casos no solen ser tan greus i els signes clínics presenten una curta durada, recuperant-se entre les 24 i 72 hores de la intoxicació.
És indispensable la desparasitació dels gats amb productes especialment comercialitzats per a ells. Mai no s'han d'usar productes d' altres espècies per desparasitar-los, especialment si no en coneixem els principis actius, ja que en molts preparats s'usen permetrines, amb el conseqüent perill que presenta el seu ús en els petits felins.
