El síndrome de Wobbler en gossos, més conegut com a "síndrome del trontollament", és una patologia degenerativa severa que afecta les vertebres i discos intervertebrals de la columna cervical, afectant principalment gossos de grandària gran o gegant.
L'avenç d'aquesta mal altia sol ocasionar danys neurològics i motors, els quals necessiten atenció immediata per no resultar irreversibles. Per això, el diagnòstic primerenc és crucial per proporcionar un tractament eficient, que ofereixi una millor qualitat de vida a l'animal. I per conèixer els símptomes, les causes i el tractament de la síndrome de Wobbler en gossos, el nostre lloc et convida a seguir llegint aquest nou article.
Què és la Síndrome de Wobbler o síndrome de la trontolla?
La síndrome de Wobbler consisteix en una espondilomielopatia cervical(CSM, pel seu nom en anglès), que comprèn diferents trastorns degeneratius crònics. La patologia es desenvolupa a partir de la compressió excessiva tant de la medul·la espinal com dels nervis localitzats al coll.
El seu avenç és silenciós i els seus primers símptomes resulten poc específics i difícils de reconèixer primerencament en els gossos, com mals de clatell o de cap. Això explica per què la majoria dels gossos ingressa a la clínica veterinària amb complicacions més avançades, com ara caminar trontollant o pèrdua d'equilibriA més, reafirma la necessitat de proporcionar una adequada medicina preventiva a les nostres mascotes, que permeti no només conservar la seva bona salut, com també diagnosticar primerencament qualsevol desequilibri al seu organisme
Síndrome de Wobbler en gossos: possibles causes
En l'actualitat, encara no se saben les causes de la síndrome de Wobbler en gossos. Tot i això, es reconeix que els quadres de mielopatia deriven de l'estrenyiment del canal vertebral, que és el canal ossi que envolta i protegeix la medul·la espinal tova. Aquest estrenyiment pot ser ocasionat tant pel lliscament del disc intervertebral, com per una formació òssia
Tenint en compte que prop del 50% dels casos de síndrome de Wobbler van ser diagnosticats en gossos de les races dòberman, gran danès i les de tipus mastí, la herència genètica apareix com un factor clau per al desenvolupament d'aquests trastorns degeneratius. I també es va observar predisposició genètica al basset hound, al rottweiler i al llebrer irlandès.
A més, al voltant del 70% dels quadres de mielopatia cervical diagnosticats, s'observen gossos de grans dimensions i amb un creixement accelerat, factors de riscper a la síndrome de la trontolla. No obstant això, cal ress altar que algunes races petites, com el yorkshire, el chihuahua i el pinsher, també són races susceptibles a patir la síndrome del trontollar.
En casos més rars, el gos pot desenvolupar una malformació de la regió cervical o patir un desplaçament dels discos intervertebrals com a conseqüència de algun trauma sever al coll.
Símptomes de la síndrome de trontollar en gossos
Com esmentem anteriorment, els primers símptomes de la síndrome de la trontolla poden ser generals i homogenis, com dolors i rigidesa al clatell, que poden ocasionar freqüent cefalea. Amb l'avenç de la patologia, observarem l'aparició de símptomes nous.
Els símptomes de la síndrome de Wobbler en gossos són:
- Moviments trontollants
- Passos curts i previnguts
- Rigidesa a la regió cervical ("coll dur")
- Freqüent pèrdua d'equilibri, que provoca caigudes i cops
- Dificultat per moure's i aixecar-se
- Pèrdua progressiva de la massa muscular a les potes davanteres ia les espatlles
- Debilitat i cansament constant
- Potes davanteres i posteriors inflades
- Paràlisi completa o parcial
En casos més avançats, quan el tractament s'inicia tardanament, l'animal queda molt vulnerable al dèficit neurològic irreversible ia la discapacitat.
Diagnòstic de la síndrome de Wobbler en gossos
El metge veterinari requerirà els estudis d'imatge adequats, com raigs X, ressonància magnètica, tomografia computada o mielografia, per procedir amb el diagnòstic diferencial de la síndrome de Wobbler, a partir de l'observació de les vèrtebres cervicals i de la columna. Probablement també tindrà en consideració el perfil genètic de cada gos. Complementàriament, podrà sol·licitar anàlisi de sang i orina complets, per també descartar altres possibles causes patològiques i esbrinar el sistema immunològic del teu millor amic.
És fonamental reafirmar que el metge veterinari és l'únic professional capacitat per diagnosticar correctament i proporcionar el tractament adequat a les nostres mascotes. Per això, en observar qualsevol canvi en el comportament o en els hàbits del teu gos, no dubtis a consultar el veterinari de la teva confiança immediatament. Un diagnòstic primerenc pot salvar la vida dels nostres estimats peluts.
Tractament de la síndrome de Wobbler en gossos
El tractament veritablement eficaç per a la síndrome de Wobbler en gossos consisteix en una intervenció quirúrgica que permet alleujar la pressió a la medul·la tova de la regió cervical. Això no obstant, aquesta opció no sol ser viable per a gossos d'edat avançada o que presenten un quadre de salut molt debilitat. En aquests casos, la cirurgia pot empitjorar els danys neurològics o ocasionar la mort de lanimal.
Un cop més, el metge veterinari, amb la seva formació i experiència, serà capaç d'analitzar el quadre de salut i l'estat físic de cada gos per decidir si la intervenció quirúrgica és una alternativa o un risc. Els gossos que realitzin la cirurgia cervical, necessitaran respectar un període de repòs de 2 a 3 mesos. o moviments inadequats, i que es mantinguin sobre superfícies suaus i còmodes, com matalassos o coixins. A més, la teràpia física serà fonamental per evitar l'atròfia i pèrdua de massa muscular, bé com per accelerar la rehabilitació de l'animal.
Cas el gos no pugui exposar-se a una cirurgia, el veterinari podrà indicar un tractament ambulatori i pal·liatiu per alleujar el dolor, proporcionar una millor qualitat de vida i confort a lanimal. També podran ser aplicades teràpies alternatives i no invasives per proporcionar una agradable sensació de benestar a l'animal, com ara massatges o aromateràpia. O simplement oferir carícies perquè es relaxi i pugui descansar amb més tranquil·litat.
La síndrome de Wobbler en gossos, es pot prevenir?
Com les causes específiques de la síndrome de Wobbler són desconegudes, resolta difícil parlar de mesures preventives exactes. No som capaços d'intervenir o canviar l'herència genètica de les nostres mascotes, però podem contribuir a l'enfortiment del sistema immunològic i la millora de la resistència física.
Com? Proporcionant una alimentació equilibrada, practicant exercicis regularment, i oferint una medicina preventiva adequada durant tota la vida, cosa que inclou necessàriament respectar el calendari de vacunes i desparasitació, i comptar amb l'orientació d'un metge veterinari de la vostra confiança.
