La síndrome de Shaker, també coneguda com a síndrome de tremolor que respon a esteroides, és un trastorn neurològic que, com el seu propi nom indica, cursa amb tremolor. Es tracta d'un procés agut, d'etiologia desconeguda, que afecta amb més freqüència gossos joves i de raça petita, encara que a la pràctica es pot presentar en animals de qualsevol edat i mida.
Si vols saber més sobre la síndrome de Shaker en gossos, així com els seus símptomes i tractament, et recomanem que ens acompanyis al següent article del nostre lloc, on parlarem més en profunditat sobre aquest trastorn neurològic.
Què és la síndrome de Shaker?
La síndrome de Shaker és una cerebelitis idiopàtica, és a dir, un procés inflamatori que afecta el cerebel i que té una etiologia desconeguda.
Es tracta d'un procés agut que apareix amb més freqüència en gossos jovesmenors de 5 anys i en gossos petits de menys de 15 kg, encara que pot aparèixer en gossos de qualsevol edat i mida.
Com el seu nom indica, el signe predominant d'aquesta síndrome és el tremolor Això és perquè el cerebel s'encarrega, entre altres coses, de coordinar els moviments. Quan l'animal fa un moviment, la decisió la pren el cervell, però és el cerebel qui s'encarrega de redirigir l'acció. Tot i això, quan el cerebel està afectat no corregeix les accions i el moviment que hauria de ser únic i fluid es “fracciona”, apareixent així el tremolor característic de les patologies cerebel·lars.
Malgrat que el nom més acceptat a nivell veterinari és “síndrome de tremolor que respon a esteroides”, hi ha altres denominacions per referir-se a aquesta patologia:
- “ Mal altia dels gossos blancs tremoladors” o “síndrome del gos blanc tremolador”: aquest nom és perquè, originalment, la mal altia es va detectar en gossos blancs de raça petita, com els m altesos o els west highland white terrier. No obstant això, avui dia se sap que pot afectar gossos de qualsevol mida i color.
- Síndrome de Shaker, per la seva traducció de l'anglès.
Símptomes de la síndrome de Shaker en gossos
Com ja hem avançat, el signe predominant d'aquesta síndrome és el tremolor. Els gossos afectats per aquesta mal altia presenten tremolors, lleus o greus, que poden afectar tot el cos o només algunes regions, sense que aparentment existeixi cap altre problema de salut.
Generalment, els tremolors empitjoren en moments d'estrès o emoció i es redueixen o fins i tot desapareixen quan els animals estan relaxats i dormen. No obstant això, en els casos més greus, els tremolors poden produir-se fins i tot quan l'animal realitza tasques simples, com ara menjar.
A més del tremolor, els gossos que pateixen aquesta síndrome poden presentar altres signes neurològics com:
- Nistagme espontani: el nistagme consisteix en el moviment ràpid, repetitiu i involuntari dels ulls. Que sigui posicional vol dir que es produeix amb el cap quieta, sense necessitat que el gos posi el cap en una posició anormal per a ell.
- Ataxia: incoordinació.
- Dificultat per caminar.
- Convulsions.
En tractar-se d'un procés agut, els signes clínics solen empitjorar durant els 2 o 3 primers dies ia partir d'aquí romanen estables fins que s'instaura un tractament veterinari.
Causes de la síndrome de Shaker en gossos
Malgrat que s'han proposat diverses etiologies possibles per a aquesta cerebilitis idiopàtica en gossos, actualment segueix sense conèixer-se amb exactitud quina és la seva causaHi ha hipòtesis que suggereixen que la patologia té una base immunomediada (és a dir, que el propi sistema immunitari del gos ataca el teixit cerebel·lar), atès que respon a tractaments immunosupressors. Tot i això, hi ha altres autors que suggereixen que la síndrome té una base infecciosa.
En qualsevol cas, fins ara la síndrome de shaker segueix classificant-se dins de les meningoencefalitis idiopàtiques, que són aquelles que tenen un origen desconegut.
Diagnòstic de la síndrome de Shaker en gossos
El diagnòstic de la síndrome de tremolor que respon a esteroides es realitza per exclusió, descartant qualsevol altra alteració que pugui cursar amb tremolor als gossos.
En concret, el diagnòstic ha de basar-se en els punts següents:
- Història clínica i anamnesi: la informació aportada pels cuidadors sobre els episodis de tremolor és de gran valor, ja que pot permetre descartar alguns diagnòstics diferencials. També pot resultar de gran ajuda enregistrar un dels episodis de tremolor.
- Exploració clínica: posant especial èmfasi en l'exploració neurològica per detectar altres signes neurològics compatibles amb la síndrome de shaker.
- Anàlisis laboratorials: incloent anàlisi de sang i/o orina (per descartar hipoglucèmia, alteracions electrolítiques, intoxicacions, etc.) i diagnòstic de mal alties infeccioses i parasitàries (com moquillo caní, neosporosi, toxoplasmosi, etc.).
- Resonància magnètica: a fi de detectar possibles lesions a nivell del sistema nerviós central, com tumors, quists, edema, etc.
- Anàlisi del líquid cefaloraquidi: sense arribar a ser diagnòstica, és la prova que més informació aportaEn aquesta síndrome, el líquid cefaloraquidi es caracteritza per presentar un augment de les proteïnes i un increment moderat de la cel·lularitat (pleocitosi), amb limfòcits i/o neutròfils.
El diagnòstic definitiu de la síndrome de tremolor que respon a esteroides únicament s'assolirà després d'haver descartat totes les causes de tremolors en gossos, especialment les alteracions electrolítiques, les intoxicacions i les infeccions
Tractament de la síndrome de Shaker en gossos
El tractament per als tremolors en gossos dependrà de la causa que els origini. Així, i un cop diagnosticada la síndrome de Shaker, s'ha de procedir a instaurar un tractament, el qual sol basar-se en l'administració de dos fàrmacs, sols o en combinació:
- Corticoides: com la prednisona. Tal com indica el nom de la síndrome, els animals solen respondre al tractament amb esteroides (també anomenats corticoides o corticosteroides).
- Benzodiazepines: com el diazepam. Ajuden a controlar els símptomes, encara que el 25% dels gossos continuen amb tremolors.
Generalment, els signes comencen a remetre en pocs dies després d'iniciar el tractamentA mesura que el quadre millora, la dosi de corticoides es redueix fins a assolir la dosi de manteniment que aconsegueixi controlar els signes clínics i, finalment, fins a retirar el tractament del tot.
Pronòstic dels Síndrome de tremolor que respon a esteroides en gossos
El pronòstic dels gossos amb síndrome de Shaker és bo. La majoria d'animals milloren la simptomatologia pocs dies després d'iniciar el tractament fins que el quadre remet del tot.
No obstant això, cal tenir en compte que alguns gossos empitjoren quan es redueix la dosi o es retira la teràpia amb corticoides, requerint-se en aquests casos un tractament de per vida per controlar els tremolors. Per això, és fonamental sempre acudir al centre veterinari i no automedicar el gos.
