La família Mustelida correspon a un gran grup d'animals que pertanyen a l'ordre dels carnívors, amb més de 60 espècies, on es troben els teixons, les mosteles, els armins, els turons, els visons, les martes, els pescadors, els golafres i les llúdrigues.
En aquest article del nostre lloc volem presentar-vos específicament als tipus de teixons, un grup d'animals omnívors caracteritzat per les seves curtes potes, el que atorga una aparença rabassuda, a més de pels seus hàbits excavadors. Els teixons són polifilètics, és a dir, s'agrupen en diverses espècies que no necessàriament tenen un mateix origen evolutiu, però comparteixen diversos trets. En aquest sentit, el terme teixó és més d'ús genèric que no pas taxonòmic. Pel que fa a aquest darrer aspecte, hi ha divergències per classificar aquests animals, però, a continuació mostrarem la classificació més acceptada. Així doncs, els teixons es classifiquen en sis gèneres (Arctonyx, Meles, Melogale, Mellivora, Taxidea i Mydaus, encara que aquest darrer ha passat a formar part d'una altra família, com veurem), dins dels quals trobem un total de 15 espècies de teixons. Coneguem-les!
Teixó porcí major (Arctonyx collaris)
La coloració del pelatge és gris o marró, mentre que la cua pot ser blanca o groga clara. Es caracteritza per la presència de dues franges fosques a la cara, mentre que la zona de la gola és blanca, igual que les seves urpes. El musell és similar al d'un porc i les seves dents s'han modificat, les quals utilitza per remoure la terra. Pesa entre 7 i 14 kg i mesura de 55 a 70 cm.
L'espècie és nativa de Bangla Desh, Cambodja, Índia, República Popular Lao, Myanmar, Tailàndia i Vietnam. Com en general passa amb els teixons, li agrada excavar a terra per enterrar-se. Habita des de terres baixes fins a zones muntanyoses, en diversos tipus de boscos, des de perennes fins a caducifolis, zones rurals no boscoses i àrees al·luvials amb presència de pastures. S'estima que consumeix principalment cucs Està classificat com a vulnerable per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).
Teixó porcí del nord (Arctonyx albogularis)
És natiu d'Àsia, específicament de la Xina, Índia i Mongòlia. Es diferencia del tipus de teixó anterior pel seu mida més petita i perquè només posseeix una sola cresta sagital. Té una coloració grisenca no uniforme, la qual és més clara i fins i tot blanca a diverses zones del cos.
És una espècie versàtil des del punt de vista ecològic, ja que es desenvolupa des del nivell del mar fins als 4.300 metres. Té presència en boscos arbustius, zones agrícoles, sembradis abandonats, pastures de muntanya, zones rurals i fins i tot en bosc no intervinguts. S'alimenta de diversos tipus d'animals, fulles, arrels i glans. Està classificat com de menor preocupació.
Si vols conèixer més Animals d'Àsia, no et perdis aquest altre article!
Teixó porcí de Sumatra (Arctonyx hoevenii)
Està caracteritzat per ser la espècie més petita del gènere Arctonyx, a més, el seu pelatge tendeix a ser menys abundant i més fosc que en els anteriors. Perquè et puguis fer una idea, la mida d'aquest teixó és generalment similar a un gat.
Com el seu nom indica, aquest tipus de teixó és natiu de Sumatra, a Indonèsia. Es desenvolupa en hàbitats com boscos, matolls i praderies d'àrees de muntanyes baixes, cobertes generalment de molses, on sol excavar. S'alimenta principalment d'invertebrats, com cucs, escarabats i larves. Està ubicat a la categoria de menor preocupació.
Teixó euroasiàtic (Meles meles)
Dins del gènere Meles trobem un dels teixons més coneguts, el teixó euroasiàtic, el qual és de contextura robusta, amb potes i cua curta El pes va des de gairebé 7 fins a 16, 6 kg, sent els mascles més pesats que les femelles, mentre que en longitud no hi ha aquesta diferència, tenint la mateixa un rang de 56 a 90 cm. El pelatge és gris, amb la base de cada pèl blanc i la punta més fosca. El seu tret distintiu és dues franges negres que van des del nas fins a les orelles, les quals estan separades per una línia blanca. La UICN considera que existeix una subespècie dins de l'espècie, anomenada Meles meles canescens, encara que hi ha propostes perquè es consideri una espècie separada i sigui coneguda amb el nom de 'teixó caucàsic'.
Té una àmplia distribució per Europa i Àsia, desenvolupant-se per boscos caducifolis, pastures obertes amb presència de pegats arbustius, boscos de coníferes i matolls, encara que també fa vida a parcs urbans. La seva dieta és omnívora i consumeix una varietat de vegetació, com ara fruites, nous, glans i bulbs, entre d' altres, i invertebrats i petits mamífers. Està considerat com de menor preocupació.
Teixó japonès (Meles anakuma)
La coloració d'aquesta espècie és marró, encara que no del tot uniforme. La cara és més clara, blanca en alguns casos, amb una franja marró a cada ull que arriba a estendre's cap al musell i les orelles. Tant mascles com femelles tenen la mateixa coloració. El rang de pes va des de 3,9 fins a 11 kg, i la longitud mitjana és de 75 cm.
Aquesta espècie és nativa del Japó i es desenvolupa en boscos perennes o de conífera amb diverses altituds. Consumeix cucs, escarabats i baies. Està classificat com de menor preocupació per la UICN.
Teixó asiàtic (Meles leucurus)
És un tipus de teixó robust i amb aparença allargada. Es caracteritza per les seves desenvolupades ungles de fins a uns 26 mm, usades àgilment per excavar. El pes i mida varien dacord a la regió, però va de 3, 5 fins a 9 kg i un màxim de 70 cm. Generalment és grisenc, però el to varia d'una regió a una altra, amb dues franges fosques a cada ull
Es distribueix per diverses regions d'Àsia i l'est temperat d'Europa. El seu hàbitat és boscos caducifolis i pastures obertes amb pegats boscosos, però també àrees amb coníferes, matolls, zones semidesèrtiques i fins i tot suburbanes. Està a la categoria de menor preocupació.
Teixó turó xinès (Melogale moschata)
Passem ara al gènere Melogale i comencem amb el teixó turó xinès, conegut també com a teixó fur de dents petites, un teixó petit que pesa com a màxim 3 kgi té una longitud de fins a 40 cm. Presenta diferents coloracions marrons que poden ser fosques, groguenques o grisenques. La cara és negra amb el front blanc i té un patró que forma una mena de màscara, la qual varia entre els individus. Té una ratlla blanca al´esquena.
Sol habitar en coves fetes per altres animals, en boscos, pastures i àrees intervingudes, encara que no es coneixen amb exactitud els tipus d'hàbitats. S'alimenta de cucs, insectes, granotes, cargols, fruites i animals morts. Està considerat com de menor preocupació.
Si et resulta curiós que visqui en coves i vols saber-ne més, no et perdis aquest altre article sobre els Animals que viuen en coves i caus.
Teixó turó birmà (Melogale personata)
Conegut també com a teixó fur de dents grans, no hi ha claredat quant a la seva distinció com a espècie donada la similitud amb M.moschata No obstant, encara que la UICN suggereix que es realitzin estudis, ho manté com una espècie separada. Aquesta una mena de teixó de mida petita, amb un pes d'entre 1 i 3 kg i de cos allargat, que fa fins a uns 43 cm. És de coloració grisa a marró, amb les potes curtes i palmades, com és comú en el gènere. El cap sol ser negre i blanc, amb una típica franja negra al musell, dues més fines a la cara també de color negre i una blanca que va des del cap fins a la cua.
Aquest teixó és nadiu de diverses regions d'Àsia i es desenvolupa en boscos, praderies, matolls i àrees intervingudes. Està classificat com de menor preocupació.
Teixó turó de Borneo (Melogale everetti)
Pesa al voltant de 2 quilos i té una longitud de fins a 44 cm. La cua és llarga, fa entre 15 i 23 cm i presenta abundant pelatge. Les seves urpes són fortes i les potes igualment curtes. El seu tret distintiu és la forma de màscara groguenca o claraa la cara. Addicionalment, la ratlla dorsal pot ser blanca o vermellosa.
Aquesta espècie és nativa de Malàisia, on es desenvolupa en turons amb formacions sempre verdes, matolls i boscos montans. S'estima que s'alimenta de cucs i vertebrats més petits. Està classificat com a perill d'extinció per la UICN.
Teixó turó de Java (Melogale orientalis)
Aquest és un tipus de teixó més petit, com la resta de les espècies del gènere. Té el cap petit i s'allarga per formar el musell. El pes és entre 1 i 2 kg, amb longituds entre 35 i 40 cm, i una llarga cua de fins a 17 cm. La coloració és marró amb tons vermellosos i típics pegats blancs al cap i cara, a més d' altres regions del cos. Una banda marró se situa als ulls, gola i part posterior de les orelles.
És una espècie nativa d'Indonèsia, desenvolupant-se en boscos, matolls i àrees urbanes. Està catalogat com de menor preocupació.
Teixó fura del Vietnam (Melogale cucphuongensis)
Aquest tipus de teixó ha estat nomenat amb base a només dos exemplars, un ubicat en un museu i un altre fotografiat. Per això, f alten investigacions per validar l'espècie i conèixer, en cas de la seva existència, els trets que la caracteritzen. La mateixa seria nativa del Vietnam i se situa en la categoria de dades insuficients per la UICN.
Teixó de mel (Mellivora capensis)
Iniciant-nos ara en el gènere Mellivora, trobem una única espècie, el teixó de mel. És un teixó gran, de fins a 12 kg i longituds màximes de 70 cm, sent els mascles més grans que les femelles. La coloració és molt distintiva: la part superior és blanca o grisa, mentre que la inferior fosca. Les potes davanteres estan més desenvolupades que les posteriors, i el mateix passa amb les urpes.
Es distribueix per diverses regions de Àsia i Àfrica, estant present en boscos, matolls, llençols i fins i tot en zones desèrtiques. S'alimenta d'una àmplia varietat d'animals i també és carronyer. Està considerat com de menor preocupació.
Amplia els teus coneixements i descobreix altres Animals que viuen al desert per saber com sobreviuen.
Teixó americà (Taxidea taxus)
Dins del gènere Taxidea únicament trobem una espècie viva, el teixó americà. Aquesta mena de teixó fa entre 52 i 85 cm, mentre que la cua no sol superar els 15 cm. El rang de pes va des dels 4 fins als 12 kg, les potes són curtes i robustes i la forma del cos és aplanada. El pelatge és relativament abundant en comparació a altres espècies, amb una coloració de grisenca a vermellosa al dors i als costats, mentre que el ventre és més aviat beix. La gola i la cara són blanquinoses, però aquesta última té patrons negres. A més, hi ha una ratlla blanca que va des del nas fins a les espatlles que en els individus ubicats més al nord, o fins a l'esquena on són al sud.
Aquest tipus de teixó, a diferència de les espècies fins ara vistes, és natiu de Canadà, Estats Units i Mèxic Se situa des de el nivell del mar fins als 3.600 metres a praderies i espais oberts amb poca cobertura vegetal, on utilitza coves abandonades. S'alimenta de diversos tipus d'animals que ubica principalment sota la terra. Està considerat com de menor preocupació.
Teixó mofeta malai (Mydaus javanensis)
Aquesta espècie es coneix comunament com a teixó i, durant algun temps, va estar classificada dins de la família Mustelidae, però, ara se situa a Mephitidae, corresponent a un tipus de guineu. La seva coloració és negra o marró negrosa amb tons blancs que s'estenen des del cap fins a la cua, de vegades no de manera regular. Té un pelatge més abundant al dors que a la zona ventral. El pes va de 1, 4-3, 6 kg, mentre que la longitud de 97 a 51 cm. Posseeix, com els del seu grup, una glàndula olfactiva anal força desenvolupada
És natiu d'Indonèsia i Malàisia, on es desenvolupa en boscos tant primaris com secundaris i formacions vegetals adjacents a aquests. Tenen una dieta omnívora, alimentant-se de cucs, insectes, ous, carronya i plantes. Se situa a la categoria de menor preocupació de la UICN.
Teixó mofeta de Palawan (Mydaus marchei)
Aquesta espècie també tenia una classificació taxonòmica diferent, com en el cas anterior, i ha estat ubicada recentment a la família Mephitidae Per això, com en l'anterior espècie, actualment ja no es considera un tipus de teixó taxonòmicament parlant, sinó un tipus de guineu o mofeta. La seva mida va de 32 a 46 cm, amb un pes mitjà de 2, 5 kg. Té extremitats i urpes fortes adaptades per a l'excavació. El pelatge tendeix a ser marró fosc amb una taca groguenca clara al cap que s'estén fins a les espatlles. Si és molestat, excreta una substància nauseabunda a través de les glàndules anals.
Aquesta espècie és nativa de Filipines, tenint com a hàbitats boscos primaris, secundaris, pastures i àrees intervingudes; també s'ha vist a les vores de manglars i rierols. S'alimenta principalment tant de cucs com d'artròpodes. Està considerat com de menor preocupació.
