Si has decidit adoptar una fura com a mascota pot ser que et preguntis si és aquest l'animal ideal per a tu. Entre els dubtes freqüents sobre les fures i les seves cures sempre apareix la mala olor com una causa de rebuig.
Informa't correctament en aquest article del nostre lloc per saber que hi ha de cert a la mala olor de la fura i que podem fer per prevenir-ho i sentir-nos més a gust amb ell.
Esterilització
La majoria de fures que trobem en refugis disponibles i ja llestos per ser adoptats estan esterilitzats, per què passa això? té a veure amb la mala olor?
El furó mascle, en complir un any de vida comença a desenvolupar les glàndules per atraure exemplars de l' altre sexe o bé marcar el territori i foragitar els del seu propi. En esterilitzar un mascle aconseguim evitar:
- Mal olor
- Territorialitat
- Tumors
Esterilitzar al fura femella també té certs avantatges i és que pateixen canvis hormonals per atraure el mascle que també impliquen l'ús de les seves glàndules. En esterilitzar-la aconseguim evitar:
- Mal olor
- Problemes hormonals
- Hiperestrogenisme
- Anemia
- Alopècia
- Reproducció
- Tumors
- Reproducció
Glàndules perianals
Els fures disposen glàndules perianals, són dues i estan situades dins de l'anus comunicant-se fins a ell mitjançant dos petits canals.
Hem de saber que un fur esterilitzat en no patir zel ni excitació sexual ja no produeix la mala olor regularment però sí que pot patir-lo en tenir un ensurt, una gran excitació o una alteració.
L'extirpació de les glàndules perianals sempre ha de ser duta a terme per un professional ja experimentat en aquest procediment, sinó la nostra petita mascota pot patir incontinència, prolapses i altres mal alties derivades de l'operació. És opcional i ha de ser el propietari qui ho decideixi.
Com a propietari de la fura has de plantejar-te si vols dur a terme aquesta operació o no i sospesar si els problemes que pot comportar la cirurgia tenen més pes que la mala olor que pugui produir en un moment espontani, encara que has de saber que mai eliminaràs al 100% la mala olor. Des del nostre lloc no recomanem l'extirpació d'aquestes glàndules
Les glàndules perianals no són les úniques que té la teva mascota, en té d' altres repartides pel cos que també poden produir mala olor. Els usos d'aquestes són diversos, entre els quals proporcionar facilitat per defecar, protecció davant un depredador etc.
Trucs per evitar la mala olor
L'opció més encertada sens dubte és no extirpar les glàndules perinals, per això, al nostre lloc t'oferim alguns consells útils per prevenir i intentar evitar la mala olor que pot desprendre una fura:
Netejarem la seva gàbia pràcticament cada dia o cada dos dies, incloent-hi els barrots que podem netejar amb tovalloletes humides, per exemple. Quan neteges utilitza un producte desinfectant i neutre que no perjudiqui la pell o pugui contaminar l'aliment
Diàriament prestaràs atenció i netejaràs la zona de la gàbia o espai habilitat on sola fer les seves necessitats. En fer-ho evites l'aparició de mal alties, infeccions etc
I igual que fem amb altres mascotes, haurem de netejar les orelles de la fura, retirant-li la cera de forma setmanal o quinzenal. Realitzar aquest procés redueix el risc d'una infecció i també redueix la mala olor
Banya la teva fura una vegada al mes com a màxim i és que a la pell trobem un greix que el protegeix de l'exterior. A més i igual que passa amb els gossos banyar-lo en excés produeix mala olor
Finalment és important que deixis la teva fura tranquil durant el dia intentant no excitar-lo, espantar-lo o sobres altar-lo. D'aquesta manera reduïxes les probabilitats que emeti la forta olor de què estem intentant prevenir-nos
Vols saber més sobre fures?
Informa't sobre les mal alties més comunes de la fura, solucions per a un fur agressiu o bé busca un nom per al teu futur fur.
