El pingüí és una de les aus marines no voladores més conegudes a causa del seu simpàtic aspecte, encara que veritablement sota aquest terme podem englobar entre 16 i 19 espècies.
Adaptat a climes gèlids, el pingüí es distribueix a l'hemisferi sud, concretament a les costes de l'Antàrtida, Nova Zelanda, sud d'Austràlia, Sud-àfrica, Illes Subantàrtides i Patagonia Argentina.
Si vols descobrir més sobre aquesta excepcional au, en aquest article del nostre lloc et parlem sobre l'alimentació del pingüí.
El sistema digestiu del pingüí
Els pingüins assimilen tots els nutrients que obtenen dels diversos aliments que ingereixen gràcies al seu sistema digestiu, el funcionament del qual no varia excessivament de la fisiologia digestiva humana.
L'aparell digestiu del pingüí està format per les estructures següents:
- Boca
- Esòfag
- Buche
- Proventricle
- Molleja
- Intestí
- Fetge
- Pàncrees
- Cloaca
Un altre aspecte important del sistema digestiu del pingüí és una glàndula que també trobem en altres aus marines, la qual és responsable deeliminar l'excés de sal ingerida amb l'aigua marina i que per tant fa innecessari el fet de beure aigua dolça.
El pingüí pot arribar a estar 2 dies sense menjar i aquest període de temps no afecta cap estructura del seu aparell digestiu.
Què mengen els pingüins?
Els pingüins són animals considerats heteròtrofs carnívors, que s'alimenten principalment de krill així com de petits peixos i calamars, però les espècies pertanyents al gènere Pygoscelis basen la seva alimentació majoritàriament en plàncton.
Sí podem afirmar que independentment del gènere i l'espècie, tots els pingüins complementen la seva alimentació a través del plancton i de la ingesta de cefalòpodes, petits invertebrats marins.
Com cacen els pingüins?
A causa dels processos adaptatius, les ales del pingüí han passat a ser en realitat aletes amb ossos forts i articulacions rígides, que permeten una tècnica de busseig propulsat per ales, atorgant-li al pingüí el seu principal mitjà de mobilitat dins l'aigua.
El comportament de caça de les aus marines ha estat objecte de nombrosos estudis, per això, alguns investigadors de l'Institut Nacional de Recerca Polar a Tòquio van col·locar càmeres a 14 pingüins de l'Antàrtida i van poder observar que aquests animals són extremadament veloços, en 90 minuts poden ingerir 244 krills i 33 peixos petits.
Quan el pingüí es dirigeix a capturar el krill ho fa nedant cap amunt, un comportament que no és arbitrari, ja que busca enganyar la seva altra presa, els peixosUn cop capturat el krill, el pingüí canvia ràpidament la direcció i es dirigeix cap al fons marí on podrà caçar diversos peixos de mida petita.
El pingüí, un animal que necessita ser protegit
La població de les diferents espècies de pingüins disminueix cada vegada amb més freqüència a causa de múltiples factors entre els quals podem destacar el vessament de petroli, la destrucció del seu hàbitat, la caça i el clima.
Es tracta d'una espècie protegida, de fet, fins i tot estudiar-los amb qualsevol finalitat científica necessita prèviament de l'aprovació i la supervisió de diversos organismes, no obstant, activitats com la caça il·legal o fets com l'escalfament global segueixen amenaçant aquesta bella au marina.
