Són molts els gossos que no gosen entrar a l'aigua i que pateixen enormement cada vegada que intentem que es banyin. La por pot ser una mica decebedora per als propietaris que adoren la platja, però es torna un seriós problema quan no podem ni tan sols oferir-los un bany normal de tant en tant.
En aquest article del nostre lloc us explicarem per què el vostre gos té por a l'aigua, alguns consells per ajudar-lo a treure aquesta por i alguns tipus que et seran molt útils durant tot aquest procés.
Al meu gos li fa por l'aigua, per què?
Durant l'etapa de socialització del cadell, entre les 3 i les 12 setmanes de vida, és fonamental experimentar i presentar el nostre gos tot allò que es trobi en la seva etapa adulta. No parlem únicament de persones o de gossos, també dels cotxes, els sons de la nostra ciutat o l'aigua, per exemple. Un cop apareix la por finalitza la socialització del gos i és molt més complicat acostumar-li a nous objectes o hàbits.
També pot passar que arribi a casa nostra un gos adult adoptat, i ens adonem que el tem a l'aigua d'una manera exagerada. No obstant això, hi ha gossos que van socialitzar correctament, però que per alguna circumstància han desenvolupat por a l'aigua, a continuació n'expliquem alguns:
- Errors comesos a l'etapa de socialització, com forçar el cadell, per exemple.
- Gossos que han estat castigats o han relacionat el càstig amb l'aigua.
- Mal altia relacionada amb l'aigua, com pot ser l'otitis.
- Experiència traumàtica relacionada amb l'aigua.
- Mal altia física dolorosa que els impedeix banyar-se, per inseguretat.
- Gossos ancians que pateixen dolor o inestabilitat, també els provoca inseguretat.
- Mal alties diverses que provoquen por a l'aigua.
- Banys en aigües massa fredes, calentes o profundes que els provoquen inseguretat.
Diagnòstic i diferència entre por i fòbia
Abans de començar una possible teràpia és imprescindible assegurar-nos que el nostre gos pateix por real a l'aigua, és a dir, que no es tracta simplement que el desagradi. Un gos amb por intentarà fugir de l'estímul que li fa por, arribant fins i tot a bordar o intentar mossegar en cas de forçar-lo. També es pot quedar "paralitzat" en trobar-se en una situació en què hi hagi aigua, però no és tan comú.
Per avaluar el nivell de por acudirem a un lloc desconegut per a gos, prop d'una platja o llac, i farem el següent:
- Observar-nos la seva reacció en tot moment, tenint en compte els senyals d'apaivagament del gos. Estarem atents per veure si mostra senyals d'incomoditat o postures corporals defensives.
- Jugarem amb ell en una zona nova i, després, intentarem jugar amb ell a una distància segura de l'aigua però perceptible per a ell. Després realitzarem el mateix procediment amb menjar, primer en un lloc sense aigua i després en un altre on sí que es trobi a prop de l'aigua. Si el gos tingués por, probablement no es mostraria juganer i no voldria menjar, fins i tot intentaria fugir.
- Si en acostar-se a l'estímul que li provoca por triga entre mig minut i diversos minuts a “recuperar-se” de la situació (observarem que segueix panteixant, que té el ritme cardíac elevat, etc.), probablement ens trobem davant d'un gos amb por.
A diferència dels gossos que pateixen por (una emoció adaptativa davant el "perill" que els permet sobreviure) existeixen gossos que tenen fòbiaa l'aigua. En aquest cas observarem una reacció desproporcionada amb símptomes d'ansietat i malestar molt evidents.
En patir por o patir una fòbia, el sistema immunològic del nostre gos es debilita, i això el fa més susceptible a patir qualsevol mal altia, per la qual cosa és molt important treballar aquest aspecte i aconseguir la superació de les seves pors o fòbies. Això sí, en el cas de les fòbies necessitarem el tractament que pugui oferir un professional, com ara un etòleg o un educador caní.
Com tractar la por a l'aigua al gos
És important assenyalar que no es pot treure la por de forma immediata, es necessita un temps de treball i realitzarsessions de modificació de conducta controlades juntament amb un professional. És molt important tenir clar aquest punt, però t'oferim alguns consells que pots aplicar tu mateix per fomentar una bona associació i millorar el benestar del teu gos.
Coses que no has de fer:
- Exposar-lo a l'aigua de manera incontrolada.
- Castigar el teu gos. Això pot empitjorar-ne molt el tractament. Retira qualsevol mètode de càstig, incloent collarets de penjament, semi-penjat o collarets anti-lladrits.
- Obligar-ho a fer alguna cosa que no desitja, el gos ha d'avançar en el tractament per la seva pròpia voluntat, mai de manera forçosa.
- Reforçar conductes com plorar, bordar o mossegar.
Coses que sí que pots fer:
- Estarem relaxats i reforçarem la tranquil·litat del nostre gos en tot moment amb carícies i veu aguda i suau.
- Proporcióale seguretat amb carícies i paraules amables, recorda que la por és una emoció, i les emocions no es reforcen, únicament es reforcen les conductes.
- Identifica la distància mínima a què el teu gos tolera l'aigua sense mostrar-se nerviós, tens o espantat. És important per saber quan deixar d'apropar-te i també és útil per saber el punt de partida per treballar-hi.
- Ens asseurem a la distància prudencial escollida i farem un petit sembrat amb menjar molt apetitós per al gos. Intenta practicar jocs de tota mena que incloguin menjar, ja sigui el kong, jocs d'intel·ligència o similars.
- Finalitzarem la sessió passats 5 minuts.
- Repetirem de forma freqüent aquest exercici, sempre sense forçar el gos i premiant-lo quan sigui ell qui s'acosti de forma voluntària a l'aigua.
El tractament real el portarà a terme el educador caní, però nos altres podem fomentar una associació positiva(presència d'aigua=menjar) al gos, perquè estigui més predisposat a treballar ia passar temps a prop de l'aigua. No oblidis tenir clares les coses que no has de fer, com cridar-lo, acostar-lo massa o forçar-lo, un error o intentar anar massa de pressa podria debilitar l'associació positiva que estem intentant generar.
